dimarts, 10 de juliol del 2012

el bon humor


Estem davant de les vacances, un període de temps que, tal com dèiem el curs passat, és un temps que desitjem amb delit que arribi, però quan ja estem a la meitat de vegades ens domina el mal humor i desitgem tornar al ritme de l’escola. ¿Per què ens passa això? ¿Perquè varia el nostre humor? ¿Perquè no estem sempre de bon humor i així alegrem la vida dels demés?
Els antics, a l’època del gran metge Hipòcrates, pels voltants de l’any 400 aC, creien en la teoria humoral per explicar la personalitat dels individus. L'humor es basava en la relació entre dels flúids del cos (sang, flegma, bilis i bilis negra) i els elements de la natura que conformen les coses (aire, aigua, foc i terra). Aquesta relació determinava quatre personalitats humanes: sanguínia, flegmàtica, colèrica i melancólica. I cada una reaccionava, davant factors externs, d’una manera diferent segons l’humor que el dominés.
L’humor, tal com l’entenem avui, té dues variants: l’estat d’ànim d’una persona, que l'afecta en la manera com es comporta, i una manera de comunicar-se per entretenir (dir un acudit o fer una broma). Avui parlarem de la primera, de com podem respondre davant situacions externes que poden dominar-nos. Hem de parlar del bon humor i del mal humor.
Si repassem el vocabulari dels defectes que afecten l’humor de les persones veurem que és molt extens. Parlem de persones aspres, capritxoses, rondinaires, enfadoses, amargades, enredones, tristes, desconsolades, contristades, amb recança… Aquestes persones diem que estan així perquè estan de mal humor i els costa molt canviar el seu humor. Si ho fessin els tornaria l’alegria i estarien de bon humor.
Algú pot pensar que aquest canvi no depèn d’un mateix ja que de bon matí es pot trobar que “s’ha aixecat amb el peu esquerre”, o que com que fa sol se sent animós, o que si està núvol es nota entristit, o que aquell amic que està sempre alegre és perquè té millor estòmac que jo que paeixo amb dificultat i que qui sempre està de bon humor és… “perquè totes li ponen”. Sempre hi haurà algú a qui les coses no li vagin bé: una malaltia, un cansament que fa dies que dura, un negoci que no funciona, un fill que el preocupa… i hem de comprendre aquestes situacions i no judicar actuacions dels altres quan desconeixem el que els hi passa.
Però hem d’aprendre a dominar-nos i reaccionar per tal que els demés s’ho passin bé. Hem de dissimular el nostre mal humor produit per alguna de les situacions descrites abans, sabent que no adquirirem l’equilibri moral sense un esforç enèrgic, sense la nostra voluntat. El nostre humor no serà només el reflex d’un cel clar o tapat, serà el reflex del nostre estat d’ànim, d’un entusiasme o d’una depressió que podem contenir o corregir.
El gran savi francès Blaise Pascal, que al sXVII conreà gairebé totes les disciplines en primera línia, diu en un dels seus pensaments: “El temps i el meu humor mai estan d’acord. Dintre meu tinc les meves boirines i els meus dies clars”. Avui ens aixequem exhuberants d’alegria, optimistes, amb ganes de menjar-nos el món…, i l’endemà ens aixequem irreflexius, alacaiguts, susceptibles, insoportables…
Hem d’agafar la vida tal com és: de color de rosa o de color gris. Hem d’afrontar el dia fent bé la nostra feina, complint els nostres deures de pare, de fill, de ciutadà, tenint paciència amb qui s’ha aixecat de mal rotllo… tenint bon humor per a tothom que brollarà del nostre cor generós si continuament el sabem cultivar, si hi posem tota la nostra voluntat per aconseguir-ho, si sabem mirar el costat bo de les persones i les coses.
Si ens contraria algun aconteixement, ¿ho arreglarem tractant malament les persones que ens envolten? En canvi segur que coneixem molta gent que, malgrat passar per situacions difícils, tracten els demés amb cortesia, amb fortalesa, amb un somriure als llavis que ens deixa sorpresos. Són persones que saben veure la mà de Déu en tot el que passa, a ells i als demés, i que per això no perden l’alegria davant les dificultats.
Aquest estiu podem fer el propòsit de desterrar el mal humor i viure amb bon humor totes les situacions que se’ns presentin, ja siguin bones o dolentes, alegres o tristes i ensenyar a viure-ho als nostres néts. Si ho fem així, ens oblidarem del cansanci propi, sabrem treure fora de casa la tristesa i la melanconia, sabrem cantar quan fem camí, sabrem trencar la monotonia, aprendrem a tenir, sempre, per als demés, un somriure agradable als llavis…
Serem persones que haurem après a viure amb bon humor.
Bon estiu a tots!