dimecres, 23 d’abril de 2014

la nostra moreneta de montserrat


La muntanya de Montserrat - Klika amb el botó dret per escoltar música mentre llegeixes
Cada mes d’abril celebrem amb goig la festa de la Mare de Déu de Montserrat, la "verge bruna", la "moreneta", la patrona de Catalunya. Probablement cantem el Virolai amb els fills i néts, però potser molts de nosaltres en desconeixem la història i les vicissituds i per això pensem que val la pena de fer-vos-la conèixer. 

EL MONESTIR
Conta la llegenda que l’any 881 uns nois que pastorejaven ramat per la muntanya van veure una llum intensa i, dins d’una cova, van trobar una imatge de la Mare de Déu. El bisbe ordenà la construcció d’una ermita en aquell mateix lloc, l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir. El primer document que parla de les esglésies de Montserrat data del 888, en temps de Guifré de Barcelona, quan fa donació de l’església de Montserrat al monestir de Ripoll. Això vol dir que l’església ja existia, però no forçosament tenia una imatge de la Verge que es venerés. Això va venir més tard, i aleshores es quan neix la llegenda que n’explica els orígens i la fa famosa pels seus miracles.
El 1025 l’abat Oliva, abat de Ripoll i bisbe de Vic, fundà un monestir al costat de l’ermita de Santa Maria i molt aviat hi van començar a anar molts pelegrins els quals donen a conèixer els miracles que hi obrava la Mare de Déu.
L’any 1409 Montserrat es converteix en monestir independent. Des d’aquesta època fins mitjans del segle XIX Montserrat és un centre cultural important, amb una escola de música, i és una època de creixement i esplendor. L’any 1592 va ser consagrada com a Basílica i així va funcionar, amb alts i baixos, fins el sXIX.

LA IMATGE
La imatge original va desaparèixer. L’actual és una talla romànica d’una gran bellesa, policromada, del segle XII, de fusta d’àlber i faig amb les parts de la pell de color negre. Aquest color negre de cara i mans, malgrat hi hagi diferents teories, no se’n sap ben bé l’origen.
La figura és el model conegut com a Mare de Déu en majestat, és a dir, asseguda, mirant al front, amb el nen Jesús assegut a la falda, també al centre i mirant al front. Tant la mare com el fill porten incorporada una corona. La Mare de Déu estén la má dreta en la qual té una esfera símbol de la creació, del cosmos, de la volta celestial, i l’esquerra la posa sobre l’espatlla del Nen, tot indicant que és el seu fill. El Nen amb la mà dreta beneeix, i a l’esquerra porta una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.


Record de la Coronació
Nuestra Señora de Montserrat,
patrona de Cataluña:
coronada solemnemente por
S.S. el Papa León XII
en 11 de setiembre de 1881
La forma i fesomia del rostre de la madona són admirables i "provoquen una impressió alhora majestuosa i afable que corprèn per la dolça serenitat que traspua". La indumentària de la Senyora és reial: còfia, túnica i mantell daurats, sanefa al coll amb fermall circular, tot això decorat amb estrelles daurades, rombes vermells i creu daurada. Però aquesta imatge no és la que s’ha venerat sempre. Hi ha reproduccions –fins i tot el record de 1881 de la coronació– d’una factura ben diferent.

Virgen de la Montaña
Taula flamenca (sXVI)
a La Palma (Canàries)
La llegenda - L’any 881 uns pastors que vetllaven el ramat  veieren al cel uns senyals admirables que apuntaven cap a un indret de la muntanya: era la Mare de Déu que sortia a l’encontre dels fills més humils de l’Església. Ho contaren al rector i al bisbe i tots plegats anaren al lloc i allí trobaren la imatge. Com que allò era molt feréstec decidiren portar-la a Manresa, però en travessar el torrent es feu immóbil i no la pogueren moure d’allí: entengueren que la Mare de Déu escollia aquell lloc per ser-hi venerada. El 888 passa a Ripoll.
L’església segueix així fins aproximadament el 1030, quan l’abat Oliva, de Ripoll, la converteix en monestir habitat per monjos i s’edifica una nova església de factura romànica suficient per la comunitat que hi vivia. En tots els documents de donacions i sufragis que es fan al monestir queda palès que es fan o al prior i al seu convent, o a Santa Maria de Montserrat o a l’altar de Santa Maria, però en cap d’ells se cita la imatge de la Mare de Déu.
Llàntia votiva

Les llànties - A les darreries del sXII apareixen documents on s’expliquen fets inusitats que passen a l’altar de l’església de Santa Maria. Per aquest motiu, el 1176 es fan dotacions perquè cremi una llàntia, dia i nit, davant l’altar de Santa Maria. El 1192 apareix la primera llàntia perpètua, com totes les altres que seguiran fins avui. El 1218 hi havia vuit llànties. El 1255 n’hi ha dinou. El 1680 una visitant diu: A la claridad de las noventa lámparas de plata se descubre la imagen…
Tot això fa suposar que ja hi devia haver una imatge i que la visualització de la presència de la Mare de Déu va ser el detonant d’aquesta pràctica de llànties i ciris que no ha cessat mai en aquest santuari. Així es pot pensar que la imatge que hi ha ara ja presidia la pietat d’aquest santuari des del darrer terç del segle XII, doncs hi ha un acta del rei Jaume que parla “dels continus miracles amb què Déu adorna i il·lustra aquesta casa santa de Santa Maria”.
Pàgina del Llibre Vermell
El primer document que representa i parla de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat és el Llibre Vermell de Montserrat, un codex montserratí del segle XIV. En aquest llibre enquadernat originàriament en vellut vermell hi ha un recompte de devocions i  miracles, però els primers fulls es van perdre i un dels miracles només es coneix gràcies a la còpia que va fer el 1806  un frare que va visitar Montserrat.
Els miracles - El sXIV, durant una festa que es celebrava la nit de la festa de la Passió, els pelegrins que feien vetlla, cap a mitjanit van veure baixar una llum que resplandia sense cremar, sobre la corona de la Mare de Déu i allà es dividí en tres raigs diferents que abraçaren la imatge sencera. Els tres raigs es reduiren a un de sol i desaparegué. En aquest relat ja es manifesta una veneració a la Mare de Déu també per la seva materialitat: diu que la imatge de la Mare de Déu era considerarda un prodigi, “no feta per mà d’home”.
Mare de Déu dreta
El Nen Jesús porta 
una serra a la mà
Fusta policromada, sXVIII
Altres miracles comporten l’aparició de la Mare de Déu. El 1517 un jove mariner genovès en un naufragi va perdre les facultats de l’oïda i la parla. Deu anys més tard anà a Montserrat a demanar gràcia i mentre s’acomiadava de la Mare de Déu va veure com la imatge de la madona s’animava i anava cap a ell i els vestits s’havien tornat totalment blancs. La Mare de Deu li tocà les orelles i la boca i li digué: Ego sum virgo Maria. En esvair-se la visió el jove havia recobrat l’oïda i la parla.
"Però el mes gran prodigi de la Mare de Déu de Montserrat ha estat la constant i incessant corrua de pelegrins que s’ha succeït al llarg dels segles per confiar-se a la seva maternal protecció. La imatge de la Mare de Déu continua suscitant la fe i l’amor de les actuals generacions que continuen confiant-se a la maternal protecció de santa Maria".
El Libro de la historia y milagros hechos a invocación de nuestra señora de Montserrat, del sXVI,  que es venia al monestir, és on es parla per primera vegada del color de la imatge de la Verge i que anava vestida: la hermosura de su rostro es admirable (…), el color es moreno y los ojos muy viuos y hermosos (…), los monjes a cuyo cargo está el vestirla, apenas osan leuantar los ojos a mirarla (…). Las facciones y rostro del glorioso niño Jesús son del color y reuerencia de su sagrada madre.
Mare de Déu de Montserrat
Habillada amb la corona rica

Pintura de Juan Andrés Ricci (1639)
L'aixovar - És una època en la qual reis, nobles i prohoms regalaven a la madona mantos, sayas, collares, mantillas, sartales, rosarios, joyeles, corales cruces, Agnus, sortijas, rosas, piñas de ámbar, medallas, perlas piedra…


Mare de Déu de Montserrat
Habillada amb la corona mexicana
Pintura anònima (sXVII)
L’inventari de la sagristia de 1586 sobre l’aixovar de la imatge de la Mare de Déu diu que consistia en: divuit mantells de brodat de color daurat, platejat, carmesí, blau, verd, negre o morat; set de vellut de color taronja, carmesí, blac, morat o blau; sis de ras de colors semblants als anteriors i onze de diversos teixits. Pel que fa a les corones, tres de la Mare de Déu i una de l’Infant Jesús.
Corona de metall platejat
i pedres simulades, regalada per
l'Ajuntament de Barcelona - 1824
Al sXVII hi havia quatre corones de la Mare de Déu. Dues eren d'or, maragdes i diamants la corona rica o imperial (1610-1637) i la hermosa o mexicana (1627)– i cada una d’aquestes pesava uns 15k. Les altres dues eren de plata daurada amb pedreria. I tres corones de l’Infant Jesús –dues d’or i una de plata. Com element curiós s’esmenta –i també apareix en les imatges– que el nen Jesús porta una serra a la mà. També als voltants d’aquesta època la Mare de Déu apareix amb un lliri a la mà o bé col·locat de manera que surt del capdamunt de la bola del món.
Ceptre
1881
Corona d'argent i or amb
pedreria fina, ofrenada per
subscripció popular - 1881
La descripció que en fa el llibre que es venia als pelegrins deia: Está la sagrada imagen sentada en su silla y representa una mediana edad. El color es moreno. Los ojos muy vivos y hermosos. Tiene a su Santísimo hijo sentado sobre sus rodilla o su regazo; y la santísima Madre le tiene puesta la mano izquierda sobre su hombro izquierdo, como en ademán de detenerle el brazo de la justicia; y saca la mano derecha por el costado derecho, tanto que el Niño puede verla. Tiene la palma abierta hacia arriba, y en ella un globo, que representa el Mundo, y el precioso Niño, levantando su mano, le da con los dedos la bendición. El Hijo tiene en su mano izquierda una como piña pequeña. El color y facciones del Niño Jesús son una misma cosa con el color y facciones de su Santísima Madre.
Al sXVIII un visitant diu que la imagen de la Nuestra señora es de madera, y de color casi negro su rostro, como otras muchas… i Goethe va afirmar que enlloc trobarà l’home la felicitat i la pau, sinó en el propi Montserrat.

MONESTIR I IMATGE
La devoció a la Mare de Déu va lligada, a partir d'ara, al monestir. Les guerres i trifulques que s'originaren al llarg dels sXIX i XX no permeten separar la història del monestir i de la imatge.
Estampa de la 
Mare de Déu - 1910
La guerra del francès (1808-1814) - El 1808 el monestir, com totes les altres esglésies, hagué de lliurar el tresor de la sagristia per subvenir les despeses de la guerra: totes les corones desapereixeren i es convertiren en bales. La imatge fou dipositada en una capsa i amagada en una casa a Monistrol fins el seu retorn el 1810. El 1811 la junta de resistencia va declarà el monestir plaza de armas, els monjos van haver de fugir i un d’ells va amagar la imatge a l’ermita de sant Dimes. Poc després l’exèrcit francès s’apoderà del monestir i es lliurà al pillatge: mataren el monjo, cremaren el retaule, el cor i tota l’església, trobaren la caixa i lligaren una corda al coll de la imatge i la penjaren d’un arbre. Quan els monjos tornaren al monestir trobaren la imatge de la Mare de Déu a la intempèrie i deteriorada, per la qual cosa van decidir restaurar-la. El març de 1812 es reprèn el culte a Montserrat amb la imatge restaurada, però el juliol els francesos tornen a Montserrat, cremen tot allò que no havien cramat abans i fan volar tots els edificis: Montserrat es convertí en un mar de ruïnes. Els monjos havien fugit amb la imatge. Tornà el 1813.
Estampa del patronatge de
la Mare de Déu de Montserrat
Porta la corona de subscripció

popular - 1881
El trienni liberal (1820-1823) - El 1817 es reprèn el culte d’una manera senzilla i provisional, però amb el trienni liberal tornen les desgràcies i el 1822 tornen a expoliar les joies de la imatge i aquesta la traslladen a Barcelona. En aquesta data és quan té lloc la profunda “remodelació” de la imatge: “s’elimina la figura de l’Infant Jesús que estava molt deteriorada i es substitueix per una talla nova copia exacte de l’anterior; les mans de la Mare de Déu foren renovades; la imatge posada dins d’una peanya; les encarnadures i els ulls ara són totalment negres i és policromada de nou”.
L’Absolutisme (1823-1833) - El 1823 amb el canvi de govern es prepara el regrés de la imatge a Montserrat. L’Ajuntament de Barcelona li regala una corona de metall platejat amb pedres de vidre de colors i aquesta corona serà la que figurarà en totes les reproducions de l’època. El 1824 la imatge torna al monestir. El 1828 comencen les obres de restauració del temple. El 1830 la imatge es trasllada al seu antic cambril.
Mare de Déu de Montserrat
de l'any del "Milenar"
Porta la corona de l'Ajuntament
Pintura de S. Ribó - 1880
Isabel II (1833-1868) - El 1834 ja es parla d’una nova desamortització i abans aquesta no sigui efectiva –el 1836– la comunitat es dispersa i amaguen la imatge al Bruc. El 1844 es restaura la vida monàstica i la imatge torna al monestir. Ara la iconografia –i durant la primera meitat del sXIX– és la d’imatge vestida, amb una indumentària molt rica, corona i ceptre.
Del Govern provisional a la II República (1868-1931) - El 1880 es celebren les festes del “Milenar” per commemorar el mil·leni de la troballa de la imatge. El 1881 el Papa Lleó XIII ordena la coronació canònica de  de la Mare de Déu de Montserrat i la proclama patrona de les diòcesis de Catalunya.
El 1920, amb molta recança, se li treuen els vestits i es pot venerar “sense els vestits postissos i en sa escultura original”. La imatge apareix tal com la coneixem avui.
Relleu de bronze platejat
Premi atorgat al poeta manresà

Ferran Puigdellívol i Corrons
en un Certamen Literari (1935)

Nous dies tràgics: II República / Guerra Civil (1931-1939) - El mateix dia de la proclamació de la República la imatge es retira del cambril i es substitueix per una còpia. Quan a Madrid hi ha la primera crema de convents l’abat Marcet fa traslladar la imatge, en secret,  a la casa que els monjos tenien a Escaldes d’Andorra, únic lloc on hi havia camins de sortida garantits cap a la llibertat. Andorra es va convertir en terra d’acollida, en país de refugi, en una nova terra promesa per a moltes persones víctimes de l’odi i de la intolerància. I els monjos van haver d’anar a Escaldes on hi havien edificat una casa àmplia en previsió de refugi.


La imatge al cambril
Poc després la imatge torna al monestir, però a primers de juliol del 36 la tornen a amagar, aquest cop al mateix monestir darrera una paret feta expressament i que ni el mateix abat sabia i al seu lloc hi posen una còpia. La Generalitat s’incautà del monestir i aquest es convertí en Hospital de Sang. Quan s’acostaven les tropes “nacionals” els encarregats del santuari agafaren la imatge (la còpia, que creien que era l’autèntica) i altres objectes de valor i fugiren cap a França. No ho aconseguiren. Els monjos tornen al santuari però ningú no sabia on era la imatge. Al final la trobaren i la imatge tornà indemne al cambril, "però vint-i-tres monjos, fills seus, havien mort per fidelitat a la seva fe".
Per primera vegada els devots veien i veneraven l’autèntica Mare de Déu sense postissos. El 1946 l’abat Escarré i la comunitat aproven construir un tron d’argent. El 1947 hi ha l’entronització. El 1948 queda definitivament col·locada on és ara i on la venerem. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat continua atraient multitud de persones que hi veiem el misteri de Maria: la Mare de Jesús i nostra que ens mostra el seu fill i que del cel estant continua intercedint maternalment per nosaltres.

Us preguem, oh Pare, que en aquesta basílica, on viu el teu Fill Jesucrist,
Fill de Maria, atorguis abundosament la pau, la concòrdia i el goig
a totes les tribus peregrines del nou Israel.
Feu, Senyor, que tots els homes encertin a descobrir
el profund sentit de l'existència peregrina a la terra;
que no confonguin les etapes i la meta;
que modulin la marxa segons l’exemple de Maria.
Ella serà la seva Auxiliadora; perquè aquí, a tot arreu i sempre,
Maria es Reina poderosa i Mare piadosíssima. Amén.
(Pregària de Joan Pau II quan va visitar Montserrat)

Nigra sum sed formosa

Sóc negre, pero bonica,  filles de Jerusalem.
Per això m’ha estimat el rei
i m’ha introduit a les seves estances,
i m’ha dit: ”Aixeca’t,  amiga meva, bonica meva, i vine!
Perquè l’hivern, ho veus?, ja ha pasat, la pluja s’ha esvaït;
esclaten les flors per la contrada,
el temps d’esbrotar és arribat”
(Càntic dels Càntics)

_____________________________________________________
Moltes d'aquestes dades i imatges han estat extretes dels llibres Eucologi de Montserrat, Abadia de Montserrat, 1928 i
Nigra sum, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995

Cap comentari:

Publica un comentari