dimecres, 2 de desembre de 2015

advent, nadal…


Els avis recordem moltes de les coses que vivíem a casa pels voltants del Nadal, quan encara teníem els fills petits, i que avui, amb els fills ja grans i amb néts, val la pena recordar i reviure a nivell personal i familiar. Podem preparar la corona d’advent, fer el pessebre, muntar l’arbre, enviar algunes felicitacions, i fer-nos algun regal, cinc coses que ens ajudaran a viure el Nadal amb més intensitat i a recordar a parents i amics que hem de fugir dels tòpics que el Nadal és lluminària, consum i estrès. No podem anestessiar les nostres consciències pensant només en nosaltres i oblidant aquells que ho passen malament.
Cal recordar que amb el temps d’Advent (que vol dir arribada, vinguda) l’Església inicia l’any litúgic i és un temps d’espera per alguna cosa important. Són quatre setmanes de preparació personal per a les festes de Nadal cara al naixement de Jesús el Salvador. L’Advent és una crida a l’austeritat, a l’increment de la pregària, a la pràctica de la solidaritat... el qui ha de venir –Jesús– ha de trobar la nostra casa neta i endreçada.
El Papa Francesc en l’homilia del primer diumenge d’Advent a la catedral de Bangui, a la República Centreafricana, ens ha dit: L’Advent és el temps litúrgic de l'espera del Salvador i símbol de l'esperança cristiana. L'Advent és el temps per preparar els nostres cors a rebre el Salvador que ve a fer fecundes les nostres històries personals i col·lectives, les nostres esperances frustrades i els nostres desitjos estèrils. I ens envia a anunciar, sobre tot als oprimits pels poderosos d'aquest món, i també als que sucumbeixen sota el pes dels seus pecats, que nosaltres, cristians, estem cridats a ser en el món els artífexs d'una pau fundada en la justícia. Preparant el Nadal, fem nostre de nou el camí del poble de Déu per acollir el Fill que ha vingut a revelar-nos que Déu és, per damunt de tot, Amor.
Per tal que l’entorn de la nostra pròpia casa ens ajudi a ficar-nos dintre d’aquest temps d’espera val la pena viure, amb els néts, les tradicions que hem citat abans.
La corona d’advent: un cercle fet amb branques verdes, quatre espelmes que encenem cada un dels diumenges i una cinta de color vermell, símbol de l’amor del Déu infinit per la humanitat i que ens porta la llum divina.
El pessebre. ¿Recordeu la molsa, els trossos de suro, branques i branquillons, herbetes, pedres, terra…? Tot per muntar entre tots el pessebre –aquesta representació plàstica del naixement que tants bons moments ens feia passar– amb el portal, l’anunciata, els pastors, el riu, els reis… I després el cant de nadales al Nen Jesús, davant el portal, el dia de Nadal i els altres de festa obligada: sant Esteve, cap d’any, reis…
Les felicitacions que abans enviàvem a parents i amics, cosa que avui s’ha perdut però que val la pena recuperar-la ni que sigui per via telemàtica: un correu, un whatsapp, un sms…, això sí, personalitzats! A totes les persones els hi agrada rebre felicitacions de parents i amics, sigui quin sigui el mitjà. I es queixen si no les reben: “No…, avui…, ja se sap…, tothom té tanta feina…!”. Hem de dedicar una mica del nostre temps a pensar amb com podem alegrar la vida als demés.
L’arbre de Nadal: és un arbre de fulla perenne, com l’avet, que simbolitza l’amor perenne de Déu envers els homes.
Els regals és una altra de les coses que forma part de la imatge del Nadal. Els pastors van dur al portal coses de la vida quotidiana, els mags els seus dons. ¿Què hi puc dur jo? Al portal ens hi hem de deixar nosaltres mateixos i hem de demanar al Nen que ens regali el poder sortir de l’obstinació de les nostres aspiracions, que ens faci veure que Ell és un ser suprem que està a l’abast i que sempre té temps per a mi.
Que el Nadal no sigui per a nosaltres una festa més de totes les que celebrem durant l’any, sinó que continui tenint el ressò de la primera nadala de la història: “Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra entre els homes de bona voluntat”, aquesta pau que tota la humanitat necessita avui més que mai per culpa d’aquesta tercera guerra mundial per fascicles.
Pau, terme clau que mou la humanitat sencera i que no vol dir només absència de guerra, sinó que fa referència a un món en el que hi regni la confiança i la germandat, sense temors, ni carències, ni insídies, ni mendicitat… Pau, que vol dir un món on els homes no pretenguin fer autònomament de la terra el paradís, servint-se de la violència.

Cap comentari:

Publica un comentari