divendres, 20 de gener de 2017

amor i matrimoni V: l'amor estima la veritat - tot ho disculpa - tot ho creu - tot ho espera - tot ho soporta

En aquest darrer escrit el Sant Pare, glossant el text de Sant Pau, parla de l’alegria de la veritat i d’una totalitat: «tot». La persona que estima tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera i tot ho soporta.
L’amor s’alegra amb els demés
Hi ha una actitud verinosa que consisteix en alegrar-se quan es fa injustícia a algú. L’aspecte positiu és quan un s’alegra amb el bé de l’altre, quan es reconeix la seva dignitat i es valoren les seves capacitats i les seves bones obres. Això és impossible per aquell que sempre necessita comparar-se o competir, àdhuc amb el propi cònjuge, fins alegrar-se, en el seu interior, pels seus fracassos.
Quan una persona estima i veu que a un altre li van bé les coses, que la vida li somriu, ho viu amb alegria. Si no fomentem la nostra capacitat d’alegrar-nos amb el bé de l’altre i ens concentrem en les nostres pròpies necessitats, ens condemnem a viure amb poca alegria.
La família ha d’ésser sempre el lloc on tothom sap que quan algú aconsegueix alguna cosa bona en la vida, allí ho celebraran amb ell.
L’amor tot ho disculpa
Aquesta expressió significa quardar silenci sobre les coses dolentes d’una altra persona, limitar el judici i no condemnar, no parlar malament dels demés, no difamar –moltes vegades és un pecat molt gran i de difícil reparació–, tenir cura de la llengua “món d’iniquitat” que contamina tota la persona, tenir cura de la imatge dels demés, preservar fins i tot la bona fama dels enemics.
Els esposos que s’estimen parlen sempre bé l’un de l’altre, intenten mostrar la cara bona del cònjuge malgrat les seves debilitats i errors. Si més no, callen per tal de no danyar la seva imatge. I això no és un gest extern, sinó que brolla d’una actitud interna.
No es tracta de no veure els punts febles de l’altre, sinó tenir l’amplitut de mires per saber col·locar aquestes debilitats en el seu contexte, i que sap que, com ell, aquests defectes són una part, no la totalitat de l’ésser de l’altre, que tots som una complexa combinació de llums i ombres.
L’amor és confiat 
El secret d’això és la confiança. No cal controlar l’altre. L’amor confia, deixa en llibertat, renuncia a controlar-ho tot, aposseir, a dominar.
Aquesta llibertat fa possible la sinceritat, la transparència perquè quan un sap que els demés confien en ell i valoren la seva bondat, aleshores es mostra sense amagar res.
Si un sap que sempre sospiten d’ell, que el jutgen sense compassió, que no l’estimen de manera incondicional preferirà guardar els seus secrets,  fingir allò que no és.
En una família on hi regna la confiança i on sempre es torna a confiar malgrat el que passi, fa que es refusi l’engany, la falsedat o la mentida.
L’amor té esperança
És l’espera de l’amor de qui sap que l’altre pot canviar. No vol dir que tot hagi de canviar en aquesta vida sinó que algunes coses no passaran tal com jo ho desitjaria. Cal tenir esperança en tot el seu sentit fins hi tot en la certesa d’una vida més enllà de la mort. Tots, amb totes les nostres debilitats, estem cridats a la plenitut del cel i allà ja ho hi haurà fagilitats, ombres ni patologies.
Això ens permetrà mirar aquesta persona amb una mirada sobrenatural i esperar la seva plenitut encara que ara no sigui visible.
L’amor tot ho suporta
L’amor porta amb esperit positiu tores les contrarietats. Fa que es mantingui ferm enmig d’un ambient hostil. És capaç de superar qualsevol desafiament. Actua en contra de tota corrent negativa i té una opció total per al bé.
Una altra manera d’estimar l’enemic és que quan es presenti ll’oportunitat per derrotar-lo, és el moment que has de decidir no fer-ho. La persona forta és la que pot trencar la cadena de l’odi, la cadena del mal…
En la vida de família s’ha de cultivar aquesta força de l’amor que permet lluitar contra el mal que l’amenaça. L’amor no es deixa dominar per la rancúnia, pel despreci, pel desig de fer mal o de cobrar-se alguna cosa. Hem de viure l’amor malgrat tot.

Un bon resum d'aquests cinc escrits podria ser que tinguem sempre presents aquestes tres paraules que el Papa ens recorda amb insistència a totes les famílies per tal que en totes les cases regni una bona harmonia entre marit i muller i entre pares i fills: acostumar-nos a demanar permís, a donar les gràcies i a demanar perdó.

Cap comentari:

Publica un comentari