La fe és companya de la nostra vida, és un do de
Déu que ens permet distingir, amb ulls sempre nous, les meravelles
que Ell fa per nosaltres.
És creure
en allò que no coneixem, o no podem conèixer, per la confiança que tenim amb
qui ens ho diu.
La Fe és un camí que dura tota
la vida, des del Baptisme –passant per la mort– fins la vida eterna. La fe vol
dir creure en un sol Déu: amb el Pare, amb Jesucrist i amb l’Esperit Sant. La nostra fe, a més, assegura el dret de
ciutadania de l'Eucaristia: Crist realment present entre nosaltres. La fe no la
podem tancar a la llar, és un acte personal i
comunitari: és un do de Déu
que l’hem de poder comunicar al món respectant la fe d’aquells que no creguin com
nosaltres.
La fe viva dels cristians ha deixat mostres paleses
en el teixit de la societat. Les catedrals són fruit del desig d'adorar Déu;
les universitats, de l'anhel de conèixer el Creador i el món creat per Ell; els
hospitals son expressió de misericòrdia… Mitjançant l'art, la ciència i totes
les altres disciplines humanes els crtistians transformen la fe en cultura i la
mostrem tal com és: formosa, amable i raonable. Una fe que no es fa cultura, no és plenament
acollida, no és totalment pensada, no és fidelment viscuda.
Els avis
cal que tinguem en compte aquesta important notícia. Benet XVl no ha convocat
aquest Any de la Fe perquè sí, està
convençut de la seva necessitat i pensa que és en la família el lloc on es pot
fer molt en aquest camp ja a que avui la societat s’ha tornat racionalista,
laïcista i incrèdula. En una època de confusió doctrinal com l’actual s’ha de
vetllar per tal de no cedir en el contingut de la fe. Aquesta actitut ja la
denunciava un autor del segle V: “Si es cedeix en qualsevol punt del dogma
catòlic, després caldrà cedir en un altre, i després en un altre més, i així
fins que aquestes abdicacions es converteixin en una cosa normal i lícita. I si
s'ha rebutjat el dogma trocet a trocet, al final el repudiarem en la seva
totalitat”.
Els avis
sabem que avui molts de nosaltres tenim la fe –que hem rebut dels pares i que hem
practicat durant tants anys– com arraconada i oblidada, ja
sigui per comoditat, per deixadesa, per ignorància, per indiferència, per mentalitats contràries d'alguns grups, per l'abandó i refús a compromisos, o per por de quedar “marcats” davant
d’altres persones si ens confessem creients. Hem de ser conscients que avui ens
toca nedar contra corrent, persuadits que aquest és el senyal que ens indicarà
que tenim vida. El Sant Pare ens diu: “hem de cercar la fe com quan érem nens,
que sigui companya de la nostra vida, no ens podem tornar mandrosos, hem
d’obrir el desig de Déu al cor i a la ment dels familiars, amics i companys.”
Els avis
veiem que avui, molta gent és capaç de dir qualsevol bestiesa o de fer el
ridícul sense cap mica de pudor, penjant imatges fins i tot a internet. No pot
ser que nosaltres ens quedem quiets i callats, quan tenim la convicció que les
nostres creences són les veritables i que ens duen a la llibertat, llibertat
que s’adquireix quan s'exercita en servei de
la veritat, quan es busca l'Amor de Déu, que ens deslliga de tota servitud.
Els avis
reconeixem que parlar de la fe és un tema important i difícil a la vegada. Però
no pot ser que la nostre fe la penjem d’un penja-robes com qui deixa un abric a
l’entrar a una casa i l’agafa al sortir. Hem de ser valents i aquest Any de la Fe és com una nova crida a
cada un dels cristians per tal que prenguem consciència viva de la fe, ens
esforcem per conèixer-la millor, la posem en pràctica i la difonguem, amb
l’exemple i la paraula, a aquelles persones que han deixat de tractar
Jesucrist.
Els avis recordem aquelles
paraules del bisbe Torras i Bages: Catalunya
serà cristiana o no serà! i, per això, som molt conscients que avui un dels àmbits més
amenaçats per la creixent onada d’hedonisme és la família. La infidelitat
matrimonial, que causa veritables estralls tant als pares com als fills, té
l’origen, moltes vegades, en la pèrdua de la fe. En aquesta comesa juguen un
paper insubstituïble els pares i les mares de família: el seu afany per
imprimir un to profundament cristià a casa i en l'educació dels seus fills,
farà d'aquestes famílies un focus de conducta cristiana que influirà a molts
matrimonis.
I ho hauran de fer sabent-se responsables de la
difusió de la recta doctrina sobre el matrimoni i la família, i actuant en tot
l’àmbit familiar: en l’ús del temps lliure, al lleure, a la diversió, en els
viatges, en els llocs de vacances, a l’escola… i en la promoció d’espais on
filles i fills puguin anar madurant humana i espiritualment.
Les mares i els pares de família, hem de viure aquesta fe tant a casa com en la
professió, als carreres de la nostra terra, en la vida pública i arreu del món.
Arribats
aquí, ens hem de preguntar: i
nosaltres, els avis, ¿com hi podem contribuir? Doncs podem
col·laborar molt donant exemple de fe en el nostre actuar
dins la família, sabent agrair cada dia aquest do i transmetent aquest
gran tresor als demés: a fills i
néts, grans i petits (cada u al seu nivell), a d'altres avis, a les amistats…
Moltes persones creuen saber què és el
cristianisme, però realment no el coneixen, ignoren els elements i les nocions
fonamentals de la fe, fins i tot entre molt batejats. Suggerim tres coses:
- donar a conèixer el Catecisme de l’Església Catòlica o el seu Compendi. Allò que es presenta al Catecisme no és una teoria, és l’encontre amb una persona, amb Crist, que amb la seva mort i resurrecció redimeix el món
- recitar el Credo sovint, recordar-lo, aprendre’l de memòria, retenir-lo en la ment…
- intensificar la fe en l’Eucaristia i la Reconciliació
D’aquesta manera
contibuirem eficaçment a allò que ens demana el Sant Pare:
- afavorir el joiós redescobriment i el renovat testimoniatge de la fe, i
- comprometren’s perquè aquest any sigui una ocasió privilegiada per a compartir allò més valuós que té el cristià: Jesucrist, redemptor de l’home, rei de l’univers
