Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris malalties. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris malalties. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de juny del 2013

avis 10 - salut 5 - el sol 2


Ara que sembla que hem començat a entrar a l'estiu,  continuem amb el tema que vam deixar a mitges sobre el sol i els seus beneficis

Una sobredosi de vitamina D podria ser perjudicial, però això no passa si s’obté per l’exposició a la llum solar i per la ingesta d’aliments que la contenen de forma natural: vegetals crus, salmó, sardines, arengades, tonyina, fetge de peixos, ous i… oli de fetge de bacallà (segur que més d’un, de petits, n’havíem pres). Però tots aquests aliments aporten un percentatge molt reduït de la vitamina D que circula per la sang.
Les persones de més de 50 anys tenim més risc de dèficit de vitamina D ja que la sintetització per la pell decreix amb l’edat i els ronyons poden no funcionar del tot bé. D’aquí que la importància d’exposar-nos al sol sigui transcendental per a la salut de totes les persones. Per a les persones majors és el nostre millor aliat per combatre l’osteoporosi, per als nens i nenes per anar contra el raquitisme i per les persones obeses perquè cremen colesterol.
Els beneficis per prendre el sol són molt més benefactors que els possibles perjudicis que pogués ocasionar. Als països nòrdics, que tenen moltes poques hores de sol, els dies que surt es posen arremangats als carrers i a les places  per tal de rebre els beneficis dels seus raigs. Ho saben molt bé. A l'hivern prenen oli de fetge de bacallà (allà el venen als supermercats) per adquirir la vitamina D que els falta, i a l'estiu venen a casa nostra a fer hores extres de sol per tal que el seu cos sintetitzi vitamina D.
La “guerra contra el sol”, l’ús de “cremes” que “protegeixen” (?) dels raigs ultraviolats (al·legant que prevenen el càncer del pell, cosa molt discutida, ja que amb la gent que pren el sol la majoria ja hauríem d’estar morts i enterrats per càncer de pell), la malnutrició de vitamina D i els hàbits sedentaris actuals són els causants de la falta de calci, cosa que genera pèrdua de densitat òssia, acidificació del medi intern del cos, alteracions en les funcions musculars, obstaculització de l’alcalinitat que necessita l’organisme per tal de prevenir la toxicitat que indueix a les malalties i al càncer, diagnòstics erronis sobre la fibromiàlgia… i també pot estar lligada a malalties cròniques com el  càncer (pit, ovari, còlon i prostata), dolor crònic, debilitat, fatiga, malalties autoimmunitàries com l'esclerosi múltiple i la diabetis tipus 1, elevació de la pressió arterial, malalties mentals, trastorns afectius, depressió, artritis reumatoide, psoriasi, tuberculosi, alzheimer, parkinson
La vitamina D ajuda el sistema inmunològic a combatre totes aquestes infeccions i a mantenir-nos sans. És important mantenir el pes ideal i tenir una bona densitat òssia ja que tot això fa incrementar la funció cognitiva, millora l’equilibri de les persones, redueix el risc de caigudes, s’evita l’envelliment prematur, millora la resposta muscular, disminueix la pressió sanguínia, redueix les infeccions respiratòries, baixa el colesterol de la sang, estimula les terminacions nervioses, millora la respiració dels asmàtics…
De totes aquestes evidències la més sòlida és per al càncer de còlon. Moltes persones no estan produint suficient vitamina D, és difícil obtenir-la d'aliments i els suplements nutricionals solen ser problemàtics. En conseqüència la conclusió és la següent: encara que massa sol pogués provocar càncer de pell que no està del tot clar i molt poques vegades causa la mort no exposar-s’hi o fer-ho molt poc podria ser pitjor.
El doctor Edward Giovannucci, professor de medicina i nutrició de la Universitat de Harvard, té un estudi en el que suggereix que la vitamina D pot ajudar a prevenir 30 morts de càncer per cadascuna de les improbables morts que podria causar el càncer de pell. "Desafio a qualsevol a trobar una àrea, un nutrient o un factor que tingui els beneficis consistents contra el càncer o un paper tan important en la prevenció i en el tractament d'alguns tipus de càncer que té la vitamina D”.
I un equip de científics de la Universitat de l’Hospital de St. Vincent, a Dublín, ha trobat que el tractament amb raigs UV-B augmenta els nivells de vitamina D durant l'hivern i ha demostrat que l'exposició adequada a teràpia de llum UV-B pot eliminar la psoriasi (malaltia no contagiosa de la pell generada per l'estrès emocional, una mala dieta, l'obesitat i el sedentarisme). “La nova troballa és una poderosa evidència que la manca de la llum del sol, i la poca o nul·la producció de vitamina D contribueixen en el desenvolupament i empitjorament d'aquesta condició de la pell. L'exposició moderada a la llum solar augmenta els nivells de vitamina D i prevé i cura problemes de pell com la psoriasi. La creença que la llum solar és causant de càncer de pell és una invenció… No és l'exposició a llum solar el que causa càncer de pell, sinó una combinació de factors, com una deficient nutrició i una perllongada exposició a la llum solar. L'ús de bloquejadors solars o bronzejadors només contribueix a la nul·la absorció de llum solar que permetria la producció de vitamina D”.
Ningú suggereix que la gent vagi a fregir-se a la platja, però molts científics consideren que és saludable una exposició moderada al sol directe uns 10 o 15 minuts dos o tres dies a la setmana, sense bonzejadors ni filtres solars, per tal de produir suficient vitamina D. 
Som-hi!

________________________________________
Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.
Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge

dimarts, 8 de gener del 2013

avis 7 - salut 2 - aigua de mar 1


Un dels elements necessaris per a la vida, i que cal tenir molt en compte, és l’aigua. La vida al planeta Terra va començar a l’aigua. Les investigacions actuals (ni acabades, ni les darreres) sembla ser que estan d’acord en que l’origen de la vida va sorgir del mar fa un munt d’anys (quan parlen de milions d’anys s’ens escapa la dimensió, ja no està al nostre abast) i que d’aquí sorgí tota la resta de formes de vida. La nostra vida personal també va començar a l’aigua. Adquirim la nostra forma humana dins el sac amniòtic, en una autèntica bossa d’aigua, i el naixemment es consuma quan la mare “trenca aigües” i la criatura surt a l’exterior.
Fa uns dies vam començar a parlar de nutrició i avui continuarem amb un dels elements molt important en aquest tema: l’aigua de mar. Probablement hem sentit moltes coses sobre l’aigua de mar, però ben segur que no n’hem fet massa cas. Val la pena saber-ne coses interessants? I tant que sí. Avui parlarem d’unes quantes. Ja Euripides, al sV aC, un dels tres poetes tràgics grecs, va dir que l’aigua de mar cura totes les malalties de l’home. Els poders benefactors de l’aigua de mar fa anys que es coneixen, però s’han oblidat. Avui es tornen a posar sobre la taula per tal que se’n pugui beneficiar molta gent.

El planeta Terra té un 30% de capa sòlida (els continents, la litosfera) i un 70% d’aigua (la hidrosfera). El 94% d’aquesta aigua es aigua de mar i d’aquest 94% el 97,25% és aigua dels mars i oceans que té gust salat per la concentració d’un 3,5% de sals minerals disslotes, la resta és aigua dolça. El Medi Marí és l’ecosistema més important de la Terra. La seva massa fa que que s’equilibri la temperatura de les nits i del dia: sense el mar la vida seria impossible.

El 70% del volum corporal del cos humà és aigua de mar. ¿Com és, doncs, que sabem tan poc d’aquest element que tenim en tanta quantitat al nostre planeta i dintre nostre i és tan beneficiós? L'aigua de mar és molt similar a la composició dels fluids del nostre cos, fins i tot la sang. Quan naixem som més del 90% d'aigua, aigua semblant a l'aigua de mar. L’aigua de mar diluïda té la mateixa composició que el líquid que envolta cada cèl·lula del medi intern del nostre cos: plasma sanguini, líquid intersticial, limfa i líquid transcel·lular. El nostre líquid intern és com un mar on les cèl·lules serien els peixos.

L’aigua de mar és una massa fluida enriquida amb sals arrencades a les roques i aportades pels rius. L’aigua de mar és una aigua viva. L’aigua de mar se la coneix també com a sopa marina i cada litre conté: 965cc d'aigua i 35cc d’àcids nucleics, ADN, aminoàcids, proteïnes, greixos, vitamines, minerals (118 elements de la Taula Periòdica), plancton vegetal, plancton animal, grasses antioxidants, ous i larves de peixos, cadenes de carboni, partícules en suspensió, 10 mil milions de virus, 9 mil milions de bacteris i la informació dels orígens de la vida cel·lular. ¿Tot això té l’aigua de mar? Tot això!, encara que més de la meitat de coses no sapiguem què són. I tot això en un ambient alcalí, amb un pH entre 7,6 i 8,4 i tot serveix per a la nostra nutrició.

La balena, sense dents, amb “barbes”, mamífer de 30 metres de llargada i 200 tones de pes, s’alimenta exclusivament de la sopa marina! No es menja ni un peix, no li passa per entre les “barbes”. Xucla la sopa marina i, quan escup l’aigua, posa com un filtre que fa que els nutrients quedin dins la boca i els pugui assimilar el seu cos.

Per tot això l’aigua de mar fa que tingui capacitat per generar vida i faci fugir els patògens que creen malalties. És antibiòtica i bactericida: fa que no es reprodueixin els bacteris, n’elimina els nocius i respecta els bons, cosa que no fan els productes químics (que maten totes les cèl·lules, tant les dolentes com les bones –especialment els mitocondris– necessaris per a la vida). L’aigua de mar és el nutrient més complet de la Natura ja que entre els elements essencials per a la constitució dels carbohidrats, els greixos i les proteïnes –imprescindibles per a la vida dels organismes– s’hi troba hidrògen, nitrogen, oxígen, magnesi, manganès, sodi, potassi, calci, ferro, fòsfor, fluor, sílice i iode, minerals que permeten l’absorció de les vitamines imprescindibles per a les cè·lules.
Tot això ho va descobrir el savi francès René Quinton a finals del segle XIX, i amb aigua de mar va curar milers de persones. Aquestes idees es van oblidar (per interessos de la clase mèdica René Quinton no era metge i farmacèutica: l’aigua de mar és tan a l’abast de tothom que no s’hi pot fer negoci) però avui s’estan recuperant perquè es coneguin les virtuts nutricionals i terapèutiques de l'aigua de mar, el recurs més assequible i abundant del nostre planeta.


Cal saber que:
1. No és el mateix contaminació que pol·lució. La contaminació és pruduïda per microbis i matèria orgànica. La pol·lució és causada pels elements químics de la indústria. L’aigua de mar pot tenir pol·lució en alguns llocs, però mai estarà contaminada. Si fos així no hi hauria vida al mar. La propietat osmòtica de l’aigua de mar desactiva tots els microbis de procedència terrestre i n’impedeix la contaminació. Els peixos i mamífers marins no pateixen malalties infeccioses i es nutreixen amb la sopa marina mai contaminada.
2. L’aigua de mar no produeix insuficiència renal ni tapa els ronyons. L’aigua de mar és diürètica, fa expulsar més orina.
3. Si un nàufrag la beu no es mor. S’ha demostrat que es pot beure aigua de mar (hipertònica) si es fa des del primer dia i poc a poc.
4. Té aplicacions, comprovades científicament, en l’agricultura i la ramaderia.
Avui acabem aquí, amb una explicació dels avantatges de l’aigua de mar per la nutrició humana. El proper article serà sobre com i de quina manera la podem usar a casa nostra.
__________________________________________________________ 

Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius. Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge de capçalera

diumenge, 11 de novembre del 2012

avis 6 - salut 1 - nutrició



Avui farem una primera incursió en el món de la salut i parlarem de la nutrició per tal de poder saber de quina manera ens alimenta o ens nodreix la dieta alimentària que fem servir cada dia. A la nostra edat és molt important tenir-ho en compte ja que ens podem trobar que al nostre cos li faltin nutrients malgrat estiguem molt “ben alimentats” i val la pena saber on i com els podem trobar.
¿Què hem de saber de nutrició? Començarem per definir alguns termes que hem de conèixer sobre l’alimentació i la nutrició, ja que no són pas la mateixa cosa.

L’alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.
La nutrició és el procés mitjançant el qual les cèl·lules del cos assimilen les substàncies aprofitables dels aliments ingerits. Els nutrients aporten a l'organisme materials i energia, i regulen les seves funcions.
¿Quins són els nutrients necessaris, indispensables per al cos humà? Els classificarem segons la funció que exerceixen:
  • energètics: aporten l’energia necessària per tal que el cos faci les seves funcions (glúcids, lípids, i proteïnes secundàries)
  • plàstics: aporten materials per formar i renovar les estructures corporals (proteïnes i alguns minerals com ara el calci)
  • reguladors: fan que les reaccions químiques del cos es produeixin en el moment i a la velocitat adequada (l'aigua, les vitamines i la majoria de minerals)

El pH del cos. Ara no entrerem a fer una definició científica del pH (qui en vulgui saber una mica trobarà llibres que ho expliquen), només ens cal saber que el cos humà té un pH i que és una unitat que mesura si un cos és àcid o alcalí en una escala que va del 0 al 14 i en la qual el 7 es considera neutre (és el pH de l’aigua pura). És important conèixer el pH del cos humà –que ha de ser alcalí i oscil·lar entre 7,1 i 8,5– per poder-lo controlar.
El pH de la sang ha d’estar entre 7,35 i 7,45 i s’ha de mantenir sempre així, ja que si baixa es tornarà àcida i prendrà els nutrients que necessita –per mantenir la seva alcalinitat– dels aliments ingerits abans el cos no els hagi assimilat, la qual cosa afectarà a la digestió i a la nutrició.
¿Com puc saber quin és el meu pH? Per saber el pH del cos hi ha una manera senzilla: mullar amb saliva o amb una gota d’orina un paper tornasol. Segons del color que quedi serà àcid (escala de vermells) o alcalí (escala de blaus) o neutre (verd clar). Quan ens facin una anàlisi, també podem demanar que ens mirin el pH de la sang.
¿Què passa si tinc un cos àcid? Doncs que un és més propens a agafar encostipats, grips, a guanyar grassa corporal, a ser mandrós, a estressar-se més del compte…
¿Com es torna àcid un cos?
  • Dieta amb pocs vegetals
  • Dieta amb molts sucres
  • Massa grasses
  • Si bebem alcohol i begudes gasoses
  • Si bevem cada dia llet (és àcida)
  • Si portem una vida molt sedentària
  • Quan ens estressa algun tema
  • Quan ens enfadem
¿Com puc aconseguir un cos alcalí?
  • Menja verdures crues al dinar i sopar
  • Pren sucre de canya (el blanc té molts procesos químics)
  • Menjars a la planxa
  • Beu aigua en comptes de begudes gasoses i alcohol
  • Beu llet de soja
  • Fes exercici físic
  • Procura no estressar-te
  • Somriu en comptes d’enfadar-te
¿Només puc menjar aliments alcalins? ¿Els àcids són dolents? No. Com que els aliments també es poden classificar en alcalins i àcids, l’equilibri està en menjar, aproximadament, un 20% d’aliments àcids i un 80% d’alcalins.

Un element que aporta una gran quantitat de nutrients necessaris per al cos és l’aigua de mar. Estudis de fa molt de temps ja van demostrar que l’aigua de mar és un suplement multimineral equilibrat i que vabé per al cos humà, ja que degudament diluïda té la mateixa composició que el líquid que envolta cada cèl·lula del cos. El 70% del volum corporal dels vertebrats (i nosaltres sóm vertebrats) és líquid i té una concentració de sals de 9 grams per litre. L’aigua isotònica (2 parts d’aigua de mar per 5 parts d’aigua de l’aixeta) és una aigua que té la mateixa concentració de sals que el sèrum de la nostra sang. Recordem: una llàgrima, la suor o la sang tenen sabor… salat!
L’aigua de mar proporciona una nutrició orgànica i alcalina i és la més apropiada per mantenir la salut i prevenir les malalties. Els pares de la fisiologia es van adonar que totes les malalties apareixen en un cos àcid (és a dir en un cos que el seu pH està per sota de 6) i que els organismes que gaudeixin d’alcalinitat és impossible que puguin desenvolupar la malaltia o el càncer.
Per no fer més llarg aquest escrit, us adjuntem un enllaç que podeu klikar per tenir més informació sobre el pH, l’acidesa i l’alcalinitat. Continuarem amb aquest tema ja que creiem que és molt interessant per a nosaltres, els avis, els que estem a l'edat de la maduresa. Parlarem de dietes, dels beneficis de l’aigua de mar, de les vitamines, d’exercici físic, d’equilibri mental…
_______________________________________________________________
Nota: La informació continguda en aquest document només té propòsits divulgatius. Si algú necessita un diagnòstic o tractament, haurà de consultar amb el seu metge de capçalera