Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de maig del 2016

un cop més la família

Els avis, com sempre, hem d’estar al dia de les coses que passen per tal de poder ser transmissors a fills, néts i amics dels temes importants. I ara n’hi ha un que val la pena que el llegim i el coneguem. Es tracta del darrer document del Sant Pare Francesc sobre l’amor en la família: L’Alegria de l’amor, dirigit als matrimonis i a tots els fidels i el tema dominant és recalcar la importància de “l’alegria, l’amor i la família”.
Per entendre com ha tractat el Papa aquest document recordaré la resposta que va donar a la pregunta d’un periodista a l’avió de tornada del viatge a Lesbos:
«Quan vaig convocar el primer sínode, la gran preocupació dels mitjans era: ¿Podran rebre la comunió dels divorciats que s'han tornat a casar civilment? I com que jo no sóc sant, això em va molestar i també em va produir una mica de tristesa. Però aquest mitjà de comunicació que diu això, ¿no s'adona que aquest no és el problema important?, ¿no s'adona que la família, a tot el món, està en crisi? I la família és la base de la societat. ¿No s'adona que els joves no volen casar-se? ¿No s'adona que la caiguda de natalitat a Europa és per posar-se a plorar? ¿No s'adona que la manca de treball i les possibilitats de treball fan que el pare i la mare hagin de treballar i els nens creixin sols i no aprenguin a créixer en diàleg amb el pare i la mare? Aquests són els grans problemes».
En una de les homilies diàries a Santa Marta va recordar el principi de la creació de l’home i la dona amb les paraules de Jesús: Des del principi de la Creació Déu els va fer home i dona. Per això l’home deixarà  el seu pare  i la seva mare i els dos seran una sola carn. De manera que ja no són dos, sinó una sola carn. I continua el Papa:
«Déu es refereix a l’obra mestra de la Creació que són, justament, l’home i la dona… és l’inici de l’amor, van junts com una sola carn. Aquesta és la història de l’amor, ¡aquesta és la història de l’obra d’art de la Creació!
«Però… quan aquest amor fracassa –perque massa vegades fracassa– hem de sentir el dolor del fracàs, acompanyar les persones que han tingut aquest fracàs, no condemnar-les, caminar amb elles…
«Quan rellegim les paraules de Jesús un s’adona de com de bell és l’amor, com de bell és el matrimoni, com de bella és la família, com de bell és aquest camí, i quant amor i quanta proximitat hem de tenir amb els germans i germanes que, en la vida, han tingut la desgràcia d’un fracàs en l’amor».
Aquest tarannà és “la música de fons” del document i que val la pena llegir. La sola lectura dels apartats de l’índex, posats d’una manera lligada, ens fa adonar de quina manera més tendra i misericordiosa (per utilitzar dues paraules seves) va desplegant els temes proposats. Us animem a llegir el document que de la primera a la darrera pàgina ens encoratja a no defallir en el tema de la família, de la seva constitució, de la seva fidelitat, del seu engandir-la, del no deixar ningú de banda…
Heus aquí el “relat” que hem fet des dels apartats de l’índex:
1. L’alegria de l’amor vista a la llum de la paraula, fan de tu i de la teva esposa, i dels rebrots d’olivera que són els fills, un camí de sofriment i de sang, un camí que fa que aribi la fadiga a les teves mans, i també la tendresa de l’abraçada.
2. La situació actual de la família fa que s’hagin d’frontar, d’una manera seriosa, realitats i desafiaments.
3. Però si posem la mirada en Jesús, descobrim la vocació de la família i de quina manera Jesús recupera i porta a la plenitut el projecte diví, que els documents de l’Església ens recorden i que culmina en el sagrament del matrimoni –transmissor de la vida i mitjà de l’educació dels fills– que és llavor del Verb, encara que hi hagi situacions imperfectes.
4. L’amor en el matrimoni és un amor quotidià que
necessita de paciència, esperit de servei, no ser envejós, no creure’s superior, amable, desprès, sense violència, que sap perdonar, que sap alegrar-se amb els demés, que sap disculpar, confiat, esperançat, que sap soportar-ho tot…
És un amor que ha de créixer en la caritat conjugal durant tota la vida, tenint-ho tot en comú, amb alegria i bellesa, amb un compromís d’amor que es manifesta i creix amb el diàleg.
És un amor apassionat, que sap del món de les emocions, de la dimensió eròtica de l’amor, de com Déu estima el goig dels seus fills, i també de la violencia i la manipulació, i del matrimoni i de la virginitat.
D’aquesta manera, s’arriba a la transformació de l’amor
5. I aquest amor ha d’esdevenir fecund, ha d’acollir noves vides que s’han d’estimar ja en l’embaràs, l’han d’estimar pare i mare; ha de ser una fecunditat ampliada aprenent a discernir el cos; hem de viure la vida en una família gran, i això ho aconseguirem essent fills, acollint els ancians, essent germans i tenint un cor gran.
6. Des d’un punt de vista pastoral cal estudiar com anunciar l’evangeli a la família d’avui i com hem de guiar els promesos en el camí de preparació al matrimoni, preparant la celebració; acompanyar els primers anys del matrimoni, amb recursos concrets; tenir recursos per il·luminar crisis, angoixes i dificultats que sorgeixen de les crisis o de velles ferides, i com cal acompanyar després d’una ruptura, o un divorci, o com atendre situacions complexes; atendre les persones quan la mort ens clava el seu agulló.
7. I hem de parlar d’enfortir l’educació dels fills:
saber on son, donar-los uns formació ètica, valorar les sancions com estímuls, tenir un pacient realisme, fer de la vida familiar un contexte educatiu, donar una bona educació sexual i transmetre la fe.
8. Acompanyar, discernir i integrar la fragilitat humana que porta a situacions irregulars, a saber veure les circumstàncies atenuants, quines normes hi ha d’haver i com aplicar la lògica de la misericòrdia pastoral.

9. L’espiritualitat matrimonial i familiar ens ha de portar a la comunió sobrenatural, a pregar plegats a la llum de la Pasqua, a l’espiritualitat de l’amor exclusiu i lliure, i a l’espiritualitat de la cura, del consol i de l’estímul.




dimarts, 23 de setembre del 2014

el mite del "trastorn posvacacional"

Probablement molts de nosaltres haurem pogut fer uns dies de vacances. Totes les vacances són diferents. Mai no n’hi ha cap d’igual, ni tan sols les que passem cada any cada un de nosaltres: cada any són diferents.
Alguns avis haurem passat les vacances amb néts, d’altres amb fills, o sols, o en companyia d’algun matrimoni amic. Molt probablement la gran majoria de nosaltres ja les hem acabat i això vol dir tornar a les tasques que feiem abans de l’estiu o a les noves que tenim programades per aquest curs.
Ara és hora de repensar el curs que s’inicia amb més ganes que mai i sense la sensació d’haver de patir això que diuen que afecta a moltes persones quan s’els acaben les vacances i han de tornar a la feina que van deixar unes setmanes abans: el transtorn posvacacional.
Molts de nosaltres hem estat treballant més de 40 anys, 8 o més hores diàries, hem fet tres setmanes o un mes de vacances cada any i no hem tingut –ni nosaltres ni cap company de feina conegut– que tingués aquesta síndrome.
Penso que és mes un recurs que s’ha empescat algún periodista espavilat –per tal d’omplir pagines de revistes, diaris i tertúlies de la tv cada final de temporada– que no pas una realitat que passi sovint. Com el tema dels polls, que ara en parla tothom i a tot arreu: és una manera com una altra de fer gastar als pares un dineral amb productes antipolls per “si de cas…”.
Dic que nosaltres no tenim aquesta sensació perque la gran majoria ja no ens aixequen d’hora per anar a fitxar a l’empresa, però ens podem trobar que algun amic nostre ens comenti que té una filla o fill que té aquesta sensació: que “es troba malalt” per haver d’incorporar-se a la feina després de tres o quatre setmanes de dolce far niente o d’estar perseguint fills per tal que facin “els deures de repàs” que els toca cada dia, encara que sigui temps de vacances.
Diuen que hi ha gent que estaria disposada a agafar la baixa laboral per aquest canvi de rutina que els hi representa la tornada a la feina, ja que es troben “més irritables, més cansats, amb més dificultats per dormir, amb apatia i tristesa…”, que el malestar els prové “del canvi en el ritme diari, en l’horari, en els menjars, en l’activitat social…”. Penso que moltes vegades és una excusa per no tornar a la feina amb il·lusió i ganes.
¿I no hi ha un canvi de ritme quan un deixa la feina i se’n va de vacances? I jo em pregunto: ¿per què no agafen la síndrome del “trastorn poslaboral” quan comencen les vacances? S’haurien de trobar d’una manera similar ja que deixen de fer una activitat diària per canviar-la per una altra, de cop i volta, i ben diferent, i moltes vegades també estressant ja que hi ha qui programa unes vacances no de relax, de descans, sinó de moltes activitats, una rera l’altra per aprofitar les 24 hores del dia.
El que passa a algunes persones és que tenen associades les vacances a un estat idílic de plaer i distracció, mentre que el treball l’associen a un estat de malestar i patiment. Pobre concepte tenen aquestes persones del treball i del descans.
Nosaltres iniciarem el curs amb il·usió, amb moltes ganes de reprendre la tasca deixada fa unes setmanes i amb el cap posat en aquells consells que hem donat alguna vegada en aquestes pàgines per tal de no quedar-nos encarcarats (física i mentalment!).