avis 10 - salut 5 - el sol 2

Ara que sembla que hem començat a entrar a l'estiu,  continuem amb el tema que vam deixar a mitges sobre el sol i els seus beneficis

Una sobredosi de vitamina D podria ser perjudicial, però això no passa si s’obté per l’exposició a la llum solar i per la ingesta d’aliments que la contenen de forma natural: vegetals crus, salmó, sardines, arengades, tonyina, fetge de peixos, ous i… oli de fetge de bacallà (segur que més d’un, de petits, n’havíem pres). Però tots aquests aliments aporten un percentatge molt reduït de la vitamina D que circula per la sang.

Les persones de més de 50 anys tenim més risc de dèficit de vitamina D ja que la sintetització per la pell decreix amb l’edat i els ronyons poden no funcionar del tot bé. D’aquí que la importància d’exposar-nos al sol sigui transcendental per a la salut de totes les persones. Per a les persones majors és el nostre millor aliat per combatre l’osteoporosi, per als nens i nenes per anar contra el raquitisme i per les persones obeses perquè cremen colesterol.
Els beneficis per prendre el sol són molt més benefactors que els possibles perjudicis que pogués ocasionar. Als països nòrdics, que tenen moltes poques hores de sol, els dies que surt es posen arremangats als carrers i a les places  per tal de rebre els beneficis dels seus raigs. Ho saben molt bé. A l'hivern prenen oli de fetge de bacallà (allà el venen als supermercats) per adquirir la vitamina D que els falta, i a l'estiu venen a casa nostra a fer hores extres de sol per tal que el seu cos sintetitzi vitamina D.

La “guerra contra el sol”, l’ús de “cremes” que “protegeixen” (?) dels raigs ultraviolats (al·legant que prevenen el càncer del pell, cosa molt discutida, ja que amb la gent que pren el sol la majoria ja hauríem d’estar morts i enterrats per càncer de pell), la malnutrició de vitamina D i els hàbits sedentaris actuals són els causants de la falta de calci, cosa que genera pèrdua de densitat òssia, acidificació del medi intern del cos, alteracions en les funcions musculars, obstaculització de l’alcalinitat que necessita l’organisme per tal de prevenir la toxicitat que indueix a les malalties i al càncer, diagnòstics erronis sobre la fibromiàlgia… i també pot estar lligada a malalties cròniques com el  càncer (pit, ovari, còlon i prostata), dolor crònic, debilitat, fatiga, malalties autoimmunitàries com l'esclerosi múltiple i la diabetis tipus 1, elevació de la pressió arterial, malalties mentals, trastorns afectius, depressió, artritis reumatoide, psoriasi, tuberculosi, alzheimer, parkinson…

La vitamina D ajuda el sistema inmunològic a combatre totes aquestes infeccions i a mantenir-nos sans. És important mantenir el pes ideal i tenir una bona densitat òssia ja que tot això fa incrementar la funció cognitiva, millora l’equilibri de les persones, redueix el risc de caigudes, s’evita l’envelliment prematur, millora la resposta muscular, disminueix la pressió sanguínia, redueix les infeccions respiratòries, baixa el colesterol de la sang, estimula les terminacions nervioses, millora la respiració dels asmàtics…

De totes aquestes evidències la més sòlida és per al càncer de còlon. Moltes persones no estan produint suficient vitamina D, és difícil obtenir-la d'aliments i els suplements nutricionals solen ser problemàtics. En conseqüència la conclusió és la següent: encara que massa sol pogués provocar càncer de pell –que no està del tot clar i molt poques vegades causa la mort– no exposar-s’hi o fer-ho molt poc podria ser pitjor.

El doctor Edward Giovannucci, professor de medicina i nutrició de la Universitat de Harvard, té un estudi en el que suggereix que la vitamina D pot ajudar a prevenir 30 morts de càncer per cadascuna de les improbables morts que podria causar el càncer de pell. "Desafio a qualsevol a trobar una àrea, un nutrient o un factor que tingui els beneficis consistents contra el càncer o un paper tan important en la prevenció i en el tractament d'alguns tipus de càncer que té la vitamina D”.

I un equip de científics de la Universitat de l’Hospital de St. Vincent, a Dublín, ha trobat que el tractament amb raigs UV-B augmenta els nivells de vitamina D durant l'hivern i ha demostrat que l'exposició adequada a teràpia de llum UV-B pot eliminar la psoriasi (malaltia no contagiosa de la pell generada per l'estrès emocional, una mala dieta, l'obesitat i el sedentarisme). “La nova troballa és una poderosa evidència que la manca de la llum del sol, i la poca o nul·la producció de vitamina D contribueixen en el desenvolupament i empitjorament d'aquesta condició de la pell. L'exposició moderada a la llum solar augmenta els nivells de vitamina D i prevé i cura problemes de pell com la psoriasi. La creença que la llum solar és causant de càncer de pell és una invenció… No és l'exposició a llum solar el que causa càncer de pell, sinó una combinació de factors, com una deficient nutrició i una perllongada exposició a la llum solar. L'ús de bloquejadors solars o bronzejadors només contribueix a la nul·la absorció de llum solar que permetria la producció de vitamina D”.

Ningú suggereix que la gent vagi a fregir-se a la platja, però molts científics consideren que és saludable una exposició moderada al sol directe uns 10 o 15 minuts dos o tres dies a la setmana, sense bonzejadors ni filtres solars, per tal de produir suficient vitamina D. 

Som-hi!

________________________________________

Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.

Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge

avis 8 - salut 3 - aigua de mar 2

Avui parlarem de com podem fer sevir l’aigua de mar (AdM) a casa. Però primer val la pena preguntar-se: ¿Quina diferencia hi ha entre l’aigua de l’aixeta, l’aigua d’una font, l’aigua mineral i l’aigua de mar? L’aigua de l’aixeta, o aigua “potable”, sense risc per la salut, és la que després d’un procés de purificació, reuneix les qualitats que determinen les autoritats sanitàries, amb uns mínims de minerals, ions i germens patògens. L’aigua d’una font del bosc és aquella que brolla d’entre les roques i s’origina per la filtració de l’aigua de la pluja i segons les terres per on passa porta sals i minerals diferents. L’aigua mineral natural conté minerals, sals, gasos i altres substàncies dissoltes que li donen un valor terapèutic; pot sortir d’un manantial d’origen subterrani o ser preparada. L’aigua de mar és: una dissolució amb un 96,5% d’aigua i un 3,5% de 95 elements minerals diferents, tots necessaris per a la nostre nutrició.

Ara parlem una mica de la sal. La sal, des de sempre, és el residu sec que queda després d’evaporar l’aigua de mar i que conté un 86% de clorur sòdic –que li dóna el sabor– i una resta d’un 14% amb gairebé 95 elements minerals que necessita el nostre cos per nutrir-se. La quantitat d’aquests elements varia en funció de la situació geogràfica de la salina. L’anomenada “sal pura” o de “taula” és clorur sòdic pur: li han tret 93 nutrients minerals –batejant-los d’”impureses”– i només n’hi han deixat dos: clor i sodi. Com podem veure la sal marina és un element necessari i imprescindible per al nostre cos.

Com també ho és per totes les seves aplicacions conservants. Però de la sal marina originària, que era un bé molt preuat –aquell bé anomenat “or blanc” amb el qual, des de l’Antic Egipte fins els romans, es pagava els soldats (d’aquí ve la paraula salari)– hem passat a la sal química que la indústria alimentària el posa a tots els aliments per conservar-los. Això no és dolent, lo dolent és que el nostre cos pot estar consumint 18g de clorur sòdic cada dia dels quals el 10% (1,8g) forma part natural dels aliments, el 15% (2,7g) l’afegim al cuinar i el 75% (13,5g) l’ha incorporat la indústria alimentària per conservar els aliments (fins el iogur porta sal!). Situació explosiva per uns ronyons dissenyats per expulsar menys de 10g diaris. Molts transtorns (cerebrals, renals, arterials) són per culpa d’aquest excés de sal química i patim altres malalties (maldecap, cansanci) per falta de sal orgànica.

Recordem:

A.   L’AdM no és una medicina. L'AdM és l’hidratant i el nutrient orgànic més complet de la natura, per això cura moltes afeccions, però no és una "droga" artificial d'efectes ràpids i immediats. Funciona molt bé quan l'hem incorporat als nostres hàbits de salut.

B.   No és el mateix l’AdM que tirar una cullerada de sal de taula a l’aigua de l’aixeta. Les dues tenen el mateix sabor, però no porten els mateixos nutrients: l’AdM en porta 95 d’orgànics; l’aigua de l’aixeta, salada amb sal de taula, 2 de químics.

C.   Hi ha el que s’anomena la nutrició cel·lular que és la que necessiten les cèl·lules per viure i reproduir-se i que no ho garanteixen els aliments d’una menjada nostra, amb la qual podem quedar satisfets, però les cèl·lules no haver rebut els nutrients necessaris. L’AdM sí que garanteix els nutrients i la hidratació a les cèl·lules.

D.  En Biologia una solució (barreja de dos o més substàncies que no reaccionen entre si i els components es troben en diferent proporció, com sal o sucre dissolts en aigua) pot ser: hipèrtònica, isotònica o hipotònica segons tingui major, igual o menor concentració de solut que una altra. L’AdM és hipertònica en relació al líquid cel·lular en una proporció d’1 a 4: els líquids corporals tenen una concentració de sals de 9g per litre, mentre que l’AdM és de 35g per litre.

E.  Retenir aquesta terminologia (hiper H, iso I, hipo h) que la farem servir sovint. L’aigua hipertònica (H) és tal com l’agafem del mar, amb una concentració de 35% de sals. La isotònica (I) és la que la barregem amb aigua de l’aixeta: ¼ de litre d’AdM amb ¾ de litre d’aigua de l’aixeta per aconseguir un 9% de concentració de sals. La hipotònica (h) és la que té una concentració inferior al 9%, gairebé aigua dolça.

*       *       *

Comencem: ¿on compro l’AdM? Doncs l’aigua de mar… no es compra, s’agafa del mar. Si en voelu comprar alguna que es troba a les farmàcies i esteu disposats a pagar-ne el que demanin… L’aigua de mar és l’element més extens del planeta i el més barat.

I… ¿jo puc agafar aigua del mar i beure-la? Sí. I… ¿no està contaminada? No, ja ho vam explicar l’altre dia. ¿I tota la porqueria que diuen que hi aboquen? L’aboquen lluny de les platges, les deixalles sòlides o va al fons o flota i la líquida és dissolta per la pròpia aigua que no permet cap cultiu microbià procedent de la terra. ¿Així de fàcil? Així de fàcil, però s’ha de tenir en compte que això no val per l’aigua dolça, la de rius, llacs i pantans, ¿eh? Només és vàlid per l’aigua de mar, les caracterítiques de la qual ja hem explicat.

¿I com la trec del mar? Molt fàcil: només necessitem un garrafó, anar a la platja, mirar que tingui bandera verda (que vol dir que la mar és apte per al bany i que no hi ha residus ni contaminació a nivells nocius per als humans) endinsar-nos a l’aigua fins que ens arribi al pit, enfonsar el garrafó, aguantar-lo entre els dos genolls, obrir el tap i deixar que s’empleni… tancar i cap a casa. Si ho podem fer en un lloc rocós, millor i sempre que l’aigua no estigui agitada.

Un cop la tinguem, l'AdM és un recurs d'enormes possibilitats. La podem usar freda i calenta, en forma d'aigua o de vapor per inhalar, per beure, per al bany, per higiene bucodental, per irrigacions nasals, per friccions, per apòsits… També a la cuina fa un paper extraordinari: des del seu ús com a sal líquida, a complement perfecte de qualsevol suc, infusió o còctel.

Aquesta aigua dura una eternitat ja que no es fa malbé, no es podreix com la dolça. No s’ha de guardar a la nevera, només resguardada del sol directe. Però un cop tinguem a casa aquest “or blau” no es tracta de guardar-lo, sinó de fer-lo servir!

*       *       *

I ara anem a concretar tot el suc que li podem treure:

1.   Per banyar-se

• Tots hem comprovat que quan anem al mar, a la platja, milloren els nostres problemes cutanis. La platja a tots ens va bé. Només amb "estar" davant del mar, relaxats i respirant el seu aire atomitzat, nodrim el cos i la ment. I si, a més, ens banyem i prenem el sol (un altre dia parlarem del sol) estem fent una cura física i mental que permet l'organisme autoreparar la seva capacitat vital. El mar ho cura tot. I l'aigua de mar, beguda i fregada sobre la pell, cura els problemes que no aconsegueixen resoldre medicines i pomades.

2.   A la cuina

• Hem d’arribar a que formi part de la nostra dieta. Sempre serà H.
• Rentar les fruites i menjar-les amb pell.
• Per fer una paella: cuinar l’arròs amb AdM i no posar-hi sal.
• Si s’ha de fer servir sal, usar sal marina, orgánica, en comptes de sal química que és la de taula.

3.   Per beure

• Podem beure fins ¼ de litre diari. Es pot fer de diferents maneres:
• Fer-la isotònica i aprofitar-la per les nostres necessitats orgàniques. La podem beure quan vulguem.
• Barrejar-la amb suc de fruites.
• Abans dels menjars: 20 minuts abans, beure entre 75 i 100 ml (cinc-sis glops d’AdM). Pot ser H o rebaixada al 50%. Això fa que s’alimentin les cèl·lules tal com hem dit al punt C i ens desaparegui la gana de menjar que ens ve quan arriba l’hora de dinar o sopar. Així menjarem el necessari i no tindrem la necessitat “d’atipar-nos”.
• Beure AdM és una manera de compensar el dèficit de minerals producte de la nostra alimentació actual.

4.   Per atemperar la gana i regular el pes

• Unes cèl·lules ben nutrides orgànica i alcalinament regulen la gana i equilibren el pes corporal fins i tot d’un obès. Qui faci una dieta amb AdM mantindrà l’alcalinitat del cos, previndrà les malalties, combatrà l'obesitat, conservarà el pes adequat, i gaudirà del bé més preuat: la salut. La fam porta a l’obesitat

5.   Per fer passar l’acidesa de l’estòmac

• Si habitualment es té acidesa d’estòmac la primera cosa serà repassar la dieta. Per sortir del pas podem prendre bicarbonat. En el nostra cas beurem AdM, ja que la seva alcalinitat combatrà l’acidesa. Si l’incorporem a la dieta regularà la nostra gana, alleugerarà el sistema digestiu i no tindrem acidesa.

6.   Com a dentrific, glopejador, sublingual

• Sempre Hipertònica.
• Rentar les dents amb pasta o AdM (l’AdM porta flúor, magnesi i fòsfor). Fer una glopejada per netejar i escopir l’aigua.
• Un cop neta la boca glopejar, una estona, un glop d’AdM. No emplenar la boca d’AdM ja que al ser salada genera saliva i la boca quedaria massa plena. Repetir-ho dos o tres cops. Dents, genives i tota la boca ho agraeixen. També va bé per les llaguetes que surten a la boca. Un cop acabat, com que la boca ja era neta, ens podem empassar l’aigua. Pot millorar el mal alè. Això manté el pH de la boca alcalí.
• La gran propietat d’absorció de la mucosa sublingual fa que pel sol fet de retenir AdM a la boca absorveixi els nutrients que porta sense haver de passar pel sistema digestiu.

7.   Irrigacions nasals, sinusitis i otitis

Diario de Cádiz - 1992

• Si s’esnifa AdM per les dues narius, es netegen i purifiquen els sinus nasals, actúa com un detergent. Qui ho faci, de manera preventiva, cada matí, té garantides 24 hores sense mocs. De la mateixa manera millora la sinusitis i les otitis: tots els microbis queden desactivats.
• Per fer-ho bé a casa, fer-ho com quan, al mar, ve una ona inesperada i ensumem aigua sense voler, que ens arriba fins la gola. Emplenar el clot de la mà amb aigua i ensumar ben fort, fins que l’aigua arribi al coll.

8.   Efectes diürètics, purgatius i laxants

• El sol fet de beure-la ja facilita l’eliminació d’orina.
• Per una purga (neteja intestinal) ha de ser H. A mesura que va passant per l’aparell digestiu provoca un efecte de deshidratació, de rentat de les aigües estancades que troba, fa un canvi d’aigües i es netegen zones intoxicades.
• Després d’un menjar pesat, beure’n un got d’H.
• Per laxar (provocar una evacuació) beure’n un got, que sigui H i en dejú. Quan s’ha produït, deixar de beure.

9.   Per desinfectar

• Quan el nostre cos té una infecció digestiva hem de fer desaparèixer els microbis que han entrat. Ho farem mitjançant l’AdM ja que la seva salinitat H (35g/l) eliminarà, per via osmòtica, els invasors que només poden viure en la salinitat I (9g/l) del nostre cos.

10.   Per alcalinitzar i renovar el medi intern nostre

• La complexitat del nostre plasma, del qual es creen tots els fluids orgànics, és aigua de mar isotònica. L’única manera d’aprovisionar els sistemes humoral i hormonal amb els materials essencials, i que no els en falti cap, és amb l’aigua de mar.

11.   Ferides, cremadures, èczemes i dermatitis atòpiques

• Aplicar AdM per via tòpica, ja sigui per fricció o amb un apòsit.

12.   Banys d’aigua termal (aigua salada calenta)

• Fer banys d’aigua salada calenta no éspossible fer-ho al mar, però sí a casa. Ara estan de moda els balnearis (ja ho eren a l’època romana) i sempre hem sentit parlar de banys de sal. Bé, doncs això ho podem fer a casa sense les despeses del balneari. Necessitem emplenar mitja banyera d’aigua (100 litres aprox.), dissoldre-hi 2 kg de sal de cuina i banyar-nos mitja hora.

• ¿I això per a què? A més, no tinc mitja hora al dia! Fes-ho un dia a la setmana. A veure si ho explico bé i en poques paraules: ja hem dit que els líquids del nostre cos tenen una salinitat del 9%. L’aigua de la banyera tindrà una salinitat del 20%, més del doble de concentració salina del cos. Quan ens banyem en aquesta aigua calenta s’obren els porus de la pell i per ósmosis percutània (vol dir que a través de la pell els líquids van d’on hi ha menys sal –cos– a on n’hi ha més –aigua banyera–) es provoca l’extracció dels àcids i toxines retinguts a l’interior de l’organisme; el bany termal és una diàlisis percutània, és un ronyó, un pulmó i un fetge artificial de gran rendiment i cost escàs. El cos s’ha alcalinitzat i hem estalviat feina als tres filtres del nostre cos: ronyó, pulmó, fetge.

________________________________________________________

Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.

Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge

avis 7 - salut 2 - aigua de mar 1

Un dels elements necessaris per a la vida, i que cal tenir molt en compte, és l’aigua. La vida al planeta Terra va començar a l’aigua. Les investigacions actuals (ni acabades, ni les darreres) sembla ser que estan d’acord en que l’origen de la vida va sorgir del mar fa un munt d’anys (quan parlen de milions d’anys s’ens escapa la dimensió, ja no està al nostre abast) i que d’aquí sorgí tota la resta de formes de vida. La nostra vida personal també va començar a l’aigua. Adquirim la nostra forma humana dins el sac amniòtic, en una autèntica bossa d’aigua, i el naixemment es consuma quan la mare “trenca aigües” i la criatura surt a l’exterior.

Fa uns dies vam començar a parlar de nutrició i avui continuarem amb un dels elements molt important en aquest tema: l’aigua de mar. Probablement hem sentit moltes coses sobre l’aigua de mar, però ben segur que no n’hem fet massa cas. Val la pena saber-ne coses interessants? I tant que sí. Avui parlarem d’unes quantes. Ja Euripides, al sV aC, un dels tres poetes tràgics grecs, va dir que l’aigua de mar cura totes les malalties de l’home. Els poders benefactors de l’aigua de mar fa anys que es coneixen, però s’han oblidat. Avui es tornen a posar sobre la taula per tal que se’n pugui beneficiar molta gent.

El planeta Terra té un 30% de capa sòlida (els continents, la litosfera) i un 70% d’aigua (la hidrosfera). El 94% d’aquesta aigua es aigua de mar i d’aquest 94% el 97,25% és aigua dels mars i oceans que té gust salat per la concentració d’un 3,5% de sals minerals disslotes, la resta és aigua dolça. El Medi Marí és l’ecosistema més important de la Terra. La seva massa fa que que s’equilibri la temperatura de les nits i del dia: sense el mar la vida seria impossible.

El 70% del volum corporal del cos humà és aigua de mar. ¿Com és, doncs, que sabem tan poc d’aquest element que tenim en tanta quantitat al nostre planeta i dintre nostre i és tan beneficiós? L'aigua de mar és molt similar a la composició dels fluids del nostre cos, fins i tot la sang. Quan naixem som més del 90% d'aigua, aigua semblant a l'aigua de mar. L’aigua de mar diluïda té la mateixa composició que el líquid que envolta cada cèl·lula del medi intern del nostre cos: plasma sanguini, líquid intersticial, limfa i líquid transcel·lular. El nostre líquid intern és com un mar on les cèl·lules serien els peixos.

L’aigua de mar és una massa fluida enriquida amb sals arrencades a les roques i aportades pels rius. L’aigua de mar és una aigua viva. L’aigua de mar se la coneix també com a sopa marina i cada litre conté: 965cc d'aigua i 35cc d’àcids nucleics, ADN, aminoàcids, proteïnes, greixos, vitamines, minerals (118 elements de la Taula Periòdica), plancton vegetal, plancton animal, grasses antioxidants, ous i larves de peixos, cadenes de carboni, partícules en suspensió, 10 mil milions de virus, 9 mil milions de bacteris i la informació dels orígens de la vida cel·lular. ¿Tot això té l’aigua de mar? Tot això!, encara que més de la meitat de coses no sapiguem què són. I tot això en un ambient alcalí, amb un pH entre 7,6 i 8,4 i tot serveix per a la nostra nutrició.

La balena, sense dents, amb “barbes”, mamífer de 30 metres de llargada i 200 tones de pes, s’alimenta exclusivament de la sopa marina! No es menja ni un peix, no li passa per entre les “barbes”. Xucla la sopa marina i, quan escup l’aigua, posa com un filtre que fa que els nutrients quedin dins la boca i els pugui assimilar el seu cos.

Per tot això l’aigua de mar fa que tingui capacitat per generar vida i faci fugir els patògens que creen malalties. És antibiòtica i bactericida: fa que no es reprodueixin els bacteris, n’elimina els nocius i respecta els bons, cosa que no fan els productes químics (que maten totes les cèl·lules, tant les dolentes com les bones –especialment els mitocondris– necessaris per a la vida). L’aigua de mar és el nutrient més complet de la Natura ja que entre els elements essencials per a la constitució dels carbohidrats, els greixos i les proteïnes –imprescindibles per a la vida dels organismes– s’hi troba hidrògen, nitrogen, oxígen, magnesi, manganès, sodi, potassi, calci, ferro, fòsfor, fluor, sílice i iode, minerals que permeten l’absorció de les vitamines imprescindibles per a les cè·lules.

Tot això ho va descobrir el savi francès René Quinton a finals del segle XIX, i amb aigua de mar va curar milers de persones. Aquestes idees es van oblidar (per interessos de la clase mèdica –René Quinton no era metge– i farmacèutica: l’aigua de mar és tan a l’abast de tothom que no s’hi pot fer negoci) però avui s’estan recuperant perquè es coneguin les virtuts nutricionals i terapèutiques de l'aigua de mar, el recurs més assequible i abundant del nostre planeta.

Cal saber que:

1. No és el mateix contaminació que pol·lució. La contaminació és pruduïda per microbis i matèria orgànica. La pol·lució és causada pels elements químics de la indústria. L’aigua de mar pot tenir pol·lució en alguns llocs, però mai estarà contaminada. Si fos així no hi hauria vida al mar. La propietat osmòtica de l’aigua de mar desactiva tots els microbis de procedència terrestre i n’impedeix la contaminació. Els peixos i mamífers marins no pateixen malalties infeccioses i es nutreixen amb la sopa marina mai contaminada.

2. L’aigua de mar no produeix insuficiència renal ni tapa els ronyons. L’aigua de mar és diürètica, fa expulsar més orina.

3. Si un nàufrag la beu no es mor. S’ha demostrat que es pot beure aigua de mar (hipertònica) si es fa des del primer dia i poc a poc.

4. Té aplicacions, comprovades científicament, en l’agricultura i la ramaderia.

Avui acabem aquí, amb una explicació dels avantatges de l’aigua de mar per la nutrició humana. El proper article serà sobre com i de quina manera la podem usar a casa nostra.

__________________________________________________________ 

Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius. Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge de capçalera

avis 6 - salut 1 - nutrició

Avui farem una primera incursió en el món de la salut i parlarem de la nutrició per tal de poder saber de quina manera ens alimenta o ens nodreix la dieta alimentària que fem servir cada dia. A la nostra edat és molt important tenir-ho en compte ja que ens podem trobar que al nostre cos li faltin nutrients malgrat estiguem molt “ben alimentats” i val la pena saber on i com els podem trobar.

¿Què hem de saber de nutrició? Començarem per definir alguns termes que hem de conèixer sobre l’alimentació i la nutrició, ja que no són pas la mateixa cosa.

L’alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.

La nutrició és el procés mitjançant el qual les cèl·lules del cos assimilen les substàncies aprofitables dels aliments ingerits. Els nutrients aporten a l'organisme materials i energia, i regulen les seves funcions.

¿Quins són els nutrients necessaris, indispensables per al cos humà? Els classificarem segons la funció que exerceixen:

• energètics: aporten l’energia necessària per tal que el cos faci les seves funcions (glúcids, lípids, i proteïnes secundàries)
• plàstics: aporten materials per formar i renovar les estructures corporals (proteïnes i alguns minerals com ara el calci)
• reguladors: fan que les reaccions químiques del cos es produeixin en el moment i a la velocitat adequada (l'aigua, les vitamines i la majoria de minerals)

El pH del cos. Ara no entrerem a fer una definició científica del pH (qui en vulgui saber una mica trobarà llibres que ho expliquen), només ens cal saber que el cos humà té un pH i que és una unitat que mesura si un cos és àcid o alcalí en una escala que va del 0 al 14 i en la qual el 7 es considera neutre (és el pH de l’aigua pura). És important conèixer el pH del cos humà –que ha de ser alcalí i oscil·lar entre 7,1 i 8,5– per poder-lo controlar.

El pH de la sang ha d’estar entre 7,35 i 7,45 i s’ha de mantenir sempre així, ja que si baixa es tornarà àcida i prendrà els nutrients que necessita –per mantenir la seva alcalinitat– dels aliments ingerits abans el cos no els hagi assimilat, la qual cosa afectarà a la digestió i a la nutrició.

¿Com puc saber quin és el meu pH? Per saber el pH del cos hi ha una manera senzilla: mullar amb saliva o amb una gota d’orina un paper tornasol. Segons del color que quedi serà àcid (escala de vermells) o alcalí (escala de blaus) o neutre (verd clar). Quan ens facin una anàlisi, també podem demanar que ens mirin el pH de la sang.

¿Què passa si tinc un cos àcid? Doncs que un és més propens a agafar encostipats, grips, a guanyar grassa corporal, a ser mandrós, a estressar-se més del compte…

¿Com es torna àcid un cos?

• Dieta amb pocs vegetals
• Dieta amb molts sucres
• Massa grasses
• Si bebem alcohol i begudes gasoses
• Si bevem cada dia llet (és àcida)
• Si portem una vida molt sedentària
• Quan ens estressa algun tema
• Quan ens enfadem

¿Com puc aconseguir un cos alcalí?

• Menja verdures crues al dinar i sopar
• Pren sucre de canya (el blanc té molts procesos químics)
• Menjars a la planxa
• Beu aigua en comptes de begudes gasoses i alcohol
• Beu llet de soja
• Fes exercici físic
• Procura no estressar-te
• Somriu en comptes d’enfadar-te

¿Només puc menjar aliments alcalins? ¿Els àcids són dolents? No. Com que els aliments també es poden classificar en alcalins i àcids, l’equilibri està en menjar, aproximadament, un 20% d’aliments àcids i un 80% d’alcalins.

Un element que aporta una gran quantitat de nutrients necessaris per al cos és l’aigua de mar. Estudis de fa molt de temps ja van demostrar que l’aigua de mar és un suplement multimineral equilibrat i que vabé per al cos humà, ja que degudament diluïda té la mateixa composició que el líquid que envolta cada cèl·lula del cos. El 70% del volum corporal dels vertebrats (i nosaltres sóm vertebrats) és líquid i té una concentració de sals de 9 grams per litre. L’aigua isotònica (2 parts d’aigua de mar per 5 parts d’aigua de l’aixeta) és una aigua que té la mateixa concentració de sals que el sèrum de la nostra sang. Recordem: una llàgrima, la suor o la sang tenen sabor… salat!

L’aigua de mar proporciona una nutrició orgànica i alcalina i és la més apropiada per mantenir la salut i prevenir les malalties. Els pares de la fisiologia es van adonar que totes les malalties apareixen en un cos àcid (és a dir en un cos que el seu pH està per sota de 6) i que els organismes que gaudeixin d’alcalinitat és impossible que puguin desenvolupar la malaltia o el càncer.

Per no fer més llarg aquest escrit, us adjuntem un enllaç que podeu klikar per tenir més informació sobre el pH, l’acidesa i l’alcalinitat. Continuarem amb aquest tema ja que creiem que és molt interessant per a nosaltres, els avis, els que estem a l'edat de la maduresa. Parlarem de dietes, dels beneficis de l’aigua de mar, de les vitamines, d’exercici físic, d’equilibri mental…

_______________________________________________________________

Nota: La informació continguda en aquest document només té propòsits divulgatius. Si algú necessita un diagnòstic o tractament, haurà de consultar amb el seu metge de capçalera