dissabte, 9 de febrer del 2013

avis 8 - salut 3 - aigua de mar 2

Avui parlarem de com podem fer sevir l’aigua de mar (AdM) a casa. Però primer val la pena preguntar-se: ¿Quina diferencia hi ha entre l’aigua de l’aixeta, l’aigua d’una font, l’aigua mineral i l’aigua de mar? L’aigua de l’aixeta, o aigua “potable”, sense risc per la salut, és la que després d’un procés de purificació, reuneix les qualitats que determinen les autoritats sanitàries, amb uns mínims de minerals, ions i germens patògens. L’aigua d’una font del bosc és aquella que brolla d’entre les roques i s’origina per la filtració de l’aigua de la pluja i segons les terres per on passa porta sals i minerals diferents. L’aigua mineral natural conté minerals, sals, gasos i altres substàncies dissoltes que li donen un valor terapèutic; pot sortir d’un manantial d’origen subterrani o ser preparada. L’aigua de mar és: una dissolució amb un 96,5% d’aigua i un 3,5% de 95 elements minerals diferents, tots necessaris per a la nostre nutrició.
Ara parlem una mica de la sal. La sal, des de sempre, és el residu sec que queda després d’evaporar l’aigua de mar i que conté un 86% de clorur sòdic –que li dóna el sabor– i una resta d’un 14% amb gairebé 95 elements minerals que necessita el nostre cos per nutrir-se. La quantitat d’aquests elements varia en funció de la situació geogràfica de la salina. L’anomenada “sal pura” o de “taula” és clorur sòdic pur: li han tret 93 nutrients minerals –batejant-los d’”impureses”– i només n’hi han deixat dos: clor i sodi. Com podem veure la sal marina és un element necessari i imprescindible per al nostre cos.
Com també ho és per totes les seves aplicacions conservants. Però de la sal marina originària, que era un bé molt preuat –aquell bé anomenat “or blanc” amb el qual, des de l’Antic Egipte fins els romans, es pagava els soldats (d’aquí ve la paraula salari)– hem passat a la sal química que la indústria alimentària el posa a tots els aliments per conservar-los. Això no és dolent, lo dolent és que el nostre cos pot estar consumint 18g de clorur sòdic cada dia dels quals el 10% (1,8g) forma part natural dels aliments, el 15% (2,7g) l’afegim al cuinar i el 75% (13,5g) l’ha incorporat la indústria alimentària per conservar els aliments (fins el iogur porta sal!). Situació explosiva per uns ronyons dissenyats per expulsar menys de 10g diaris. Molts transtorns (cerebrals, renals, arterials) són per culpa d’aquest excés de sal química i patim altres malalties (maldecap, cansanci) per falta de sal orgànica.
Recordem:
A.   L’AdM no és una medicina. L'AdM és l’hidratant i el nutrient orgànic més complet de la natura, per això cura moltes afeccions, però no és una "droga" artificial d'efectes ràpids i immediats. Funciona molt bé quan l'hem incorporat als nostres hàbits de salut.
B.   No és el mateix l’AdM que tirar una cullerada de sal de taula a l’aigua de l’aixeta. Les dues tenen el mateix sabor, però no porten els mateixos nutrients: l’AdM en porta 95 d’orgànics; l’aigua de l’aixeta, salada amb sal de taula, 2 de químics.
C.   Hi ha el que s’anomena la nutrició cel·lular que és la que necessiten les cèl·lules per viure i reproduir-se i que no ho garanteixen els aliments d’una menjada nostra, amb la qual podem quedar satisfets, però les cèl·lules no haver rebut els nutrients necessaris. L’AdM sí que garanteix els nutrients i la hidratació a les cèl·lules.
D.  En Biologia una solució (barreja de dos o més substàncies que no reaccionen entre si i els components es troben en diferent proporció, com sal o sucre dissolts en aigua) pot ser: hipèrtònica, isotònica o hipotònica segons tingui major, igual o menor concentració de solut que una altra. L’AdM és hipertònica en relació al líquid cel·lular en una proporció d’1 a 4: els líquids corporals tenen una concentració de sals de 9g per litre, mentre que l’AdM és de 35g per litre.
E.  Retenir aquesta terminologia (hiper H, iso I, hipo h) que la farem servir sovint. L’aigua hipertònica (H) és tal com l’agafem del mar, amb una concentració de 35% de sals. La isotònica (I) és la que la barregem amb aigua de l’aixeta: ¼ de litre d’AdM amb ¾ de litre d’aigua de l’aixeta per aconseguir un 9% de concentració de sals. La hipotònica (h) és la que té una concentració inferior al 9%, gairebé aigua dolça.

*       *       *
Comencem: ¿on compro l’AdM? Doncs l’aigua de mar… no es compra, s’agafa del mar. Si en voelu comprar alguna que es troba a les farmàcies i esteu disposats a pagar-ne el que demanin… L’aigua de mar és l’element més extens del planeta i el més barat.
I… ¿jo puc agafar aigua del mar i beure-la? Sí. I… ¿no està contaminada? No, ja ho vam explicar l’altre dia. ¿I tota la porqueria que diuen que hi aboquen? L’aboquen lluny de les platges, les deixalles sòlides o va al fons o flota i la líquida és dissolta per la pròpia aigua que no permet cap cultiu microbià procedent de la terra. ¿Així de fàcil? Així de fàcil, però s’ha de tenir en compte que això no val per l’aigua dolça, la de rius, llacs i pantans, ¿eh? Només és vàlid per l’aigua de mar, les caracterítiques de la qual ja hem explicat.
¿I com la trec del mar? Molt fàcil: només necessitem un garrafó, anar a la platja, mirar que tingui bandera verda (que vol dir que la mar és apte per al bany i que no hi ha residus ni contaminació a nivells nocius per als humans) endinsar-nos a l’aigua fins que ens arribi al pit, enfonsar el garrafó, aguantar-lo entre els dos genolls, obrir el tap i deixar que s’empleni… tancar i cap a casa. Si ho podem fer en un lloc rocós, millor i sempre que l’aigua no estigui agitada.
Un cop la tinguem, l'AdM és un recurs d'enormes possibilitats. La podem usar freda i calenta, en forma d'aigua o de vapor per inhalar, per beure, per al bany, per higiene bucodental, per irrigacions nasals, per friccions, per apòsits… També a la cuina fa un paper extraordinari: des del seu ús com a sal líquida, a complement perfecte de qualsevol suc, infusió o còctel.
Aquesta aigua dura una eternitat ja que no es fa malbé, no es podreix com la dolça. No s’ha de guardar a la nevera, només resguardada del sol directe. Però un cop tinguem a casa aquest “or blau” no es tracta de guardar-lo, sinó de fer-lo servir!

*       *       *

I ara anem a concretar tot el suc que li podem treure:
1.   Per banyar-se
  • Tots hem comprovat que quan anem al mar, a la platja, milloren els nostres problemes cutanis. La platja a tots ens va bé. Només amb "estar" davant del mar, relaxats i respirant el seu aire atomitzat, nodrim el cos i la ment. I si, a més, ens banyem i prenem el sol (un altre dia parlarem del sol) estem fent una cura física i mental que permet l'organisme autoreparar la seva capacitat vital. El mar ho cura tot. I l'aigua de mar, beguda i fregada sobre la pell, cura els problemes que no aconsegueixen resoldre medicines i pomades.
2.   A la cuina
  • Hem d’arribar a que formi part de la nostra dieta. Sempre serà H.
  • Rentar les fruites i menjar-les amb pell.
  • Per fer una paella: cuinar l’arròs amb AdM i no posar-hi sal.
  • Si s’ha de fer servir sal, usar sal marina, orgánica, en comptes de sal química que és la de taula.
3.   Per beure
  • Podem beure fins ¼ de litre diari. Es pot fer de diferents maneres:
  • Fer-la isotònica i aprofitar-la per les nostres necessitats orgàniques. La podem beure quan vulguem.
  • Barrejar-la amb suc de fruites.
  • Abans dels menjars: 20 minuts abans, beure entre 75 i 100 ml (cinc-sis glops d’AdM). Pot ser H o rebaixada al 50%. Això fa que s’alimentin les cèl·lules tal com hem dit al punt C i ens desaparegui la gana de menjar que ens ve quan arriba l’hora de dinar o sopar. Així menjarem el necessari i no tindrem la necessitat “d’atipar-nos”.
  • Beure AdM és una manera de compensar el dèficit de minerals producte de la nostra alimentació actual.
4.   Per atemperar la gana i regular el pes
  • Unes cèl·lules ben nutrides orgànica i alcalinament regulen la gana i equilibren el pes corporal fins i tot d’un obès. Qui faci una dieta amb AdM mantindrà l’alcalinitat del cos, previndrà les malalties, combatrà l'obesitat, conservarà el pes adequat, i gaudirà del bé més preuat: la salut. La fam porta a l’obesitat
5.   Per fer passar l’acidesa de l’estòmac
  • Si habitualment es té acidesa d’estòmac la primera cosa serà repassar la dieta. Per sortir del pas podem prendre bicarbonat. En el nostra cas beurem AdM, ja que la seva alcalinitat combatrà l’acidesa. Si l’incorporem a la dieta regularà la nostra gana, alleugerarà el sistema digestiu i no tindrem acidesa.
6.   Com a dentrific, glopejador, sublingual
  • Sempre Hipertònica.
  • Rentar les dents amb pasta o AdM (l’AdM porta flúor, magnesi i fòsfor). Fer una glopejada per netejar i escopir l’aigua.
  • Un cop neta la boca glopejar, una estona, un glop d’AdM. No emplenar la boca d’AdM ja que al ser salada genera saliva i la boca quedaria massa plena. Repetir-ho dos o tres cops. Dents, genives i tota la boca ho agraeixen. També va bé per les llaguetes que surten a la boca. Un cop acabat, com que la boca ja era neta, ens podem empassar l’aigua. Pot millorar el mal alè. Això manté el pH de la boca alcalí.
  • La gran propietat d’absorció de la mucosa sublingual fa que pel sol fet de retenir AdM a la boca absorveixi els nutrients que porta sense haver de passar pel sistema digestiu.
7.   Irrigacions nasals, sinusitis i otitis
    Diario de Cádiz - 1992
  • Si s’esnifa AdM per les dues narius, es netegen i purifiquen els sinus nasals, actúa com un detergent. Qui ho faci, de manera preventiva, cada matí, té garantides 24 hores sense mocs. De la mateixa manera millora la sinusitis i les otitis: tots els microbis queden desactivats.
  • Per fer-ho bé a casa, fer-ho com quan, al mar, ve una ona inesperada i ensumem aigua sense voler, que ens arriba fins la gola. Emplenar el clot de la mà amb aigua i ensumar ben fort, fins que l’aigua arribi al coll.
8.   Efectes diürètics, purgatius i laxants
  • El sol fet de beure-la ja facilita l’eliminació d’orina.
  • Per una purga (neteja intestinal) ha de ser H. A mesura que va passant per l’aparell digestiu provoca un efecte de deshidratació, de rentat de les aigües estancades que troba, fa un canvi d’aigües i es netegen zones intoxicades.
  • Després d’un menjar pesat, beure’n un got d’H.
  • Per laxar (provocar una evacuació) beure’n un got, que sigui H i en dejú. Quan s’ha produït, deixar de beure.
9.   Per desinfectar
  • Quan el nostre cos té una infecció digestiva hem de fer desaparèixer els microbis que han entrat. Ho farem mitjançant l’AdM ja que la seva salinitat H (35g/l) eliminarà, per via osmòtica, els invasors que només poden viure en la salinitat I (9g/l) del nostre cos.
10.   Per alcalinitzar i renovar el medi intern nostre
  • La complexitat del nostre plasma, del qual es creen tots els fluids orgànics, és aigua de mar isotònica. L’única manera d’aprovisionar els sistemes humoral i hormonal amb els materials essencials, i que no els en falti cap, és amb l’aigua de mar.
11.   Ferides, cremadures, èczemes i dermatitis atòpiques
  • Aplicar AdM per via tòpica, ja sigui per fricció o amb un apòsit.
12.   Banys d’aigua termal (aigua salada calenta)

  • Fer banys d’aigua salada calenta no éspossible fer-ho al mar, però sí a casa. Ara estan de moda els balnearis (ja ho eren a l’època romana) i sempre hem sentit parlar de banys de sal. Bé, doncs això ho podem fer a casa sense les despeses del balneari. Necessitem emplenar mitja banyera d’aigua (100 litres aprox.), dissoldre-hi 2 kg de sal de cuina i banyar-nos mitja hora.
  • ¿I això per a què? A més, no tinc mitja hora al dia! Fes-ho un dia a la setmana. A veure si ho explico bé i en poques paraules: ja hem dit que els líquids del nostre cos tenen una salinitat del 9%. L’aigua de la banyera tindrà una salinitat del 20%, més del doble de concentració salina del cos. Quan ens banyem en aquesta aigua calenta s’obren els porus de la pell i per ósmosis percutània (vol dir que a través de la pell els líquids van d’on hi ha menys sal –cos– a on n’hi ha més –aigua banyera–) es provoca l’extracció dels àcids i toxines retinguts a l’interior de l’organisme; el bany termal és una diàlisis percutània, és un ronyó, un pulmó i un fetge artificial de gran rendiment i cost escàs. El cos s’ha alcalinitzat i hem estalviat feina als tres filtres del nostre cos: ronyó, pulmó, fetge.
________________________________________________________
Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.
Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge