l'afectivitat

En el camp dels sentiments els avis cal que hi estiguem atents ja que és un camp molt decisiu per al bon desenvolupament de l'afectivitat dels nostres néts i nétes. En una societat com la d’avui en la que mana l’individualisme i on tothom va a la seva val la pena tenir en compte els afectes i les emocions per tal d’educar-los conveni- entment ja que col·laboren a l’obtenció de la veritable felicitat. Els sentiments no els hem de mirar amb recel, ja que tenen una importància fonamental en la vida moral de les persones i per això els hem d’educar i tenir-ne cura.

Després d'un llarg període de domini de la raó instrumental –on preval l’èxit professional, l’eficiència tècnica, la racionalitat científica i el poder econòmic– vivim en una època en la que ens hem adonat que aquests aspectes no són suficients per assolir una vida feliç, que una vida plena no es pot assolir sense un correcte exercici de l'afectivitat. Cal aprendre a estimar i a deixar-se estimar.

Ni que sigui d’una manera molt elemental val la pena saber alguna cosa sobre els sentiments, les emocions i l'emotivitat. Els sentiments són estats afectius de l'ànim produits per causes que ens impressionen vivament. Tenen una llarga durada però una intensitat menor. Les emocions són fenòmens que es donen per adaptar-nos a certs estímuls propis o externs,  són impulsos que ens mouen a l’acció. Solen ser molt intenses però de curta durada. L'emotivitat és la desproporció entre la importància objectiva d'un succés qualsevol i la reacció afectiva amb que respon l'individu.

Ja des del món clàssic es pensava que eren dolents aquells sentiments que podessin disminuir o anul·lar la llibertat i feien una advertència clara sobre la importància d’educar la llibertat de l’home per davant dels desitjos i els sentiments. Però els sentiments són una realitat humana que ens impulsa o ens retreu el nostre actuar, aporten a la vida gran part de la seva riquesa i resulten decisius per a una vida feliç, i per això cal educar el cor, encara que no sempre sigui un tasca fàcil.

Una bona educació dels sentiments ha d’ajudar els nostres néts a aprendre que fer el bé ens porta a gaudir i fer el mal ens fa estar tristos. De vegades, d’entrada, fer el bé pot no ser atractiu (com donar de menjar a gent d’un asil, netejar estris d’un malalt,…) i per això, els sentiments no són sempre una guia moral segura i hem de posar un esforç particular en cultivar els aspectes morals de les accions i no quedar-nos només en qüestions com l’estabilitat emocional, el desenvolupament intel·lectual o la força de voluntat. Però no podem menysprear la seva força ni la seva influència, sinó que hem educar-los perquè els ajudin a créixer en la vida moral.

Un altre aspecte a tenir en compte és de quina manera s’entrellacen sentiment i conducta ja que entre l’un i l’altre hi ha un pas important. I aquest pas passa per la llibertat personal. Un pot tenir por però actuar amb valentia. Un pot sentir odi però ser capaç de perdonar. Aquí és on es produeix la decisió personal, l’acte on la voluntat actua, fruit de l’educació i que al llarg de l’existència va creant un estil de sentir i actuar personals.

Ja als anys 60 Folch i Camarasa deia: Avui en dia no hi ha cap professional de la salut que dubti de l’íntima relació entre la vida emocional i l’evolució en general de la persona. Existeix una íntima correlació entre el desenvolupament afectiu i l’evolució intel·lectual. El nen evoluciona essencialment al voltant d’un eix emo- cional, i el fet més important per aconse- guir una correcta maduració és que des de molt petit aprengui a tenir afecte per als seus pares i per a altres persones. Ja veieu que és un camp on els avis hi podem ajudar molt.

Les bones i males llavors se sembren en els primers anys de la vida, es cultiven i es desenvolupen durant la infància i comencen a donar els seus fruits en l'adolescència. En els primers anys els nens han d'haver après els elements essencials per a la correcta sociabilitat, la convivència i la compassió. Dostoiewsky diu que qui acumula records feliços a la seva infantesa, està salvat per sempre.

En l’àmbit escolar l’educació emocional millora notablement la conducta dels alumnes, tant pel que fa al rendiment acadèmic com a l'absentisme i el consum de substàncies nocives. Una persona amb motivacions internes, amb un bon nivell d'intel·ligència emocional, amb educació de les emocions, autònoma, que no cedeix a les pressions grupals, que controla els seus impulsos i que aprèn a buscar el costat positiu de les coses, no va per la via fàcil del consum d’alcohol o drogues, troba alternatives que l’omplen més i li ensenyen el costat positiu de la vida. Treballar les emocions és bó quan tot va bé, però imprescindible quan les coses no rutllen

Cada persona pot modificar les seves disposicions negatives si se l’educa bé, si sabem ensenyar-los a conduir els seus sentiments. I una noia o un noi amb disposicions negatives es pot arribar a convertir en una persona alegre, afectuosa, generosa i optimista. L’esforç personal per millorar és imprescindible, però l’entorn també ens ajuda a millorar. L’exemple de la família, l’ambient de l’escola, l’entorn cultural en què vivim, faciliten aquesta millora en la nostra afectivitat: el nostres néts veuran com vivim el dolor dels altres, com comprenem els demés, com ajudem a qui ho necessita… Són maneres de fer que tots hem après observant qui ens envolta.

El gran objectiu de l'educació afectiva és aconseguir unir, sempre que sigui possible, el voler (el sentiment, el desig) i el deure (l’obligació, allò que cal fer) i així s'aconsegueix incrementar la felicitat, ja que la felicitat no consisteix a fer allò que un vol, sinó a voler allò que un ha de fer.