dimecres, 3 de febrer de 2016

els avis davant l'any del jubileu de la misericòrdia

Logo del Jubileu
De ben segur que haurem llegit alguna cosa sobre aquest Any Jubilar de la Misericòrdia que ha convocat el Sant Pare i que ens demana que tots ens hi comprometem. Podem pensar que el món està tan malament que no servirà de res, que la nostra aportació serà insignificant, que els néts ni se n’enteraran… 
Doncs no! Pensem que podem fer molt. Més d’una vegada hem parlat de la influència que els avis tenim sobre els néts, de quin grapat de coses els podem ensenyar, de com podem fer que corregeixin defectes… doncs ara és un moment per fer-los veure que la seva vida no és només per a ells, que no podem ser egoïstes, que no podem pensar només en nosaltres mateixos, sinó que hem d’aprendre a donar-nos als demés.
Aquest és un Jubileu temàtic que pren la seva força del contingut central de la fe i busca recordar-li a l'Església la missió prioritària que té de ser signe i testimoni de la misericòrdia en tots els aspectes de la seva vida pastoral.
Però val la pena que ens preguntem: ¿Què podem fer els avis per tal de donar a conèixer i viure aquest any tal com el sant Pare ens demana?
Doncs pensem que hi ha tres coses que podem fer:
A.  Guanyar el Jubileu
B.   Viure les Obres de Misericòrdia
C.  Celebrar el dia del Baptisme

A. Guanyar el jubileu
Un tema important d’aquest any i que cal que tinguem molt present és el del Jubileu de la Misericòdia pel qual el Papa ens demana que ens proposem de fer alguna cosa concreta cada un de nosaltres, a nivell personal, però també a nivell familiar, cada família en particular.
El Papa vol que aquest any conreem la revolució de la tendresa com a fruit d'aquest any de la misericòrdia: la tendresa de Déu per a cada un de nosaltres. Cada un de nosaltres ha de dir: "Jo sóc un desventurat, però Déu m'estima; llavors també he d’estimar els altres de la mateixa manera".
I ens recorda que el seu desig seria que durant aquest any jubilar tots els catòlics es confessessin, com a mínim, una vegada.
¿Què cal fer Per guanyar el Jubileu? Podeu pensar on podeu anar, des de Roma fins a qualsevol temple jubilar. Adjuntem un mapa dels temples jubilars de Catalunya.
S’ha d’anar en peregrinació a un temple jubilar i traspassar la porta santa. (anar en peregrinació no vol dir fer coses rares, sinó que tothom sigui conscient d'allò que va a fer)
a.    Confessar-se (a l’eglésia el mateix dia o dintre de la setmana anterior o posterior, no cal que sigui el mateix dia)
b.   Resar un Credo
c.    Resar un Parenostre per les intencions del sant Pare
d.   Assistir a Missa i combregar

B. Viure les Obres de Misericòrdia
Les obres de misericòrdia són accions caritatives mitjançant les quals ajudem el nostre proïsme en les seves necessitats corporals i espirituals. Nosaltres les vam aprendre de petits, i ara les podem recordar i ensenyar als néts com viure cada una d’elles.
L'exercici de les obres de misericòrdia comunica gràcies a qui les exerceix i ens ajuden a avançar en el camí cap al cel, perquè ens van fent semblants a Jesús, que ens va ensenyar com ha de ser la nostra actitud cap als altres.
¿Quines són les obres de misericòrdia?
Hi ha catorze obres de misericòrdia: 7 corporals i 7 espirituals.
Obres de misericòrdia corporals
Van Gogh - El bon samarità
La llista l’Església l’ha pres del text de Jesús quan parla del judici final:
Quan el Fill de l'home, envoltat de la seva glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron de glòria (…) posarà les ovelles a la seva dreta i els cabrits a l'esquerra. Llavors dirà el rei als de dreta: 'Veniu, beneïts del meu Pare; preneu possessió del Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món; perquè vaig estar famolenc i em donàreu menjar, assedegat i em donàreu beure, era foraster i m’hospedàreu, anava despullat i em vau vestir, malalt i em vau visitar, empresonat i em vau venir a veure. (…) Us ho asseguro, cada vegada que ho vau fer amb el més petit dels meus germans, a mi m'ho fèieu'.
1. Donar de menjar al famolenc
2. Donar de beure a l'assedegat
3. Donar posada al pelegrí
4.  Vestir el nu
Aquestes quatre primeres fan referència a l'ajuda que hem de procurar en aliment, beguda, allotjament i vestit als més necessitats, a aquells que no tenen l'indispensable per a poder menjar cada dia. Avui per a molts és un assumpte de vida o mort, com a l’antiguitat, pel risc que presenten els moviments migratoris de gent que fuig de la guerra i la misèria per trobar qui els atengui en la seva dignitat.
5. Visitar els malalts
Es tracta d'una veritable atenció als malalts, ancians i persones soles, tant en l'aspecte físic, com en fer-los un estona de companyia.
6. Visitar els empresonats
Consisteix en visitar els presos i prestar-los ajuda material i espiritual que els serveixi per millorar com a persones. No oblidar els “presos” per culpa de les addiccions (droga, alcohol, sexe…)
7. Enterrar els difunts
Enterrar els difunts és important per tal de donar digna sepultura al cos humà ja que som “temples de l'Esperit Sant”.
Obres de misericòrdia espirituals:
La llista l'ha pres l'Església d’entre textos que hi ha a la Bíblia i de actituds i ensenyaments del mateix Crist: el perdó, la correcció fraterna, el consol, suportar el sofriment…
1. Ensenyar a qui no sap
Consisteix a ensenyar l'ignorant en qualsevol matèria, també sobre temes religiosos, ja sigui de paraula, amb escrits, per ràdio o per televisió.
2. Donar bon consell a qui ho necessita
Per poder donar un bon consell hem d’estar preparats ja que no es tracta de donar opinions personals, sinó d'aconsellar bé, en sintonia amb Déu.
3. Corregir a qui s'equivoca
És practicar la correcció fraterna que ens ensenya el mateix Crist amb mansuetud i humilitat, ja sigui en temes humans o pel que fa referència al pecat.
Rembrandt - El retorn del fill pròdig
4) Perdonar les injúries
Recordar les paraules de Jesús al Parenostre: "Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors" i les de la Creu: "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan".
5. Consolar el trist
Donar consol al trist o acompanyar a qui pateix alguna dificultat, per tal d’ajudar-los a superar aquesta situació difícil de dolor o tristesa.
6. Patir amb paciència els defectes dels altres
La paciència davant els defectes aliens també és virtut. No obstant, amb molta caritat, s'ha d’advertir a qui obra amb molèsties per als altres.
7. Pregar pels vius i pels difunts
Sant Pau recomana pregar per a tots, sense distinció, també per als governants i persones amb responsabilitat. I els difunts que estan al Purgatori esperen de les nostres oracions per tal d’entrar més aviat al cel.

C. Celebrar el dia del baptisme
En més d’una ocasió, a les Audiències o a l’Àngelus, el Papa ha preguntat als assistents si es recordaven de la data del seu baptisme. Com que ja dóna per suposat que ningú se’n recorda, anima a la gent a que la cerqui i ho celebri, ja que així com celebrem la data del naixement, també cal que celebrem la del baptisme, ja que és un dia molt important, és el dia en què el Senyor entra dintre nostre, ens fa seus, ens fa fills de Déu, i aquest és el millor títol.
No fa falta celebrar-ho ni amb regals, ni amb pastissos, ni amb espelmes, senzillament recordar aquest dia com un dia molt important en la nostra vida, el dia que el Senyor ens va fer fills de Déu.

Això us pot semblar una tonteria, però penseu amb la de coses que fem durant l’any que sí que són veritables tonteries… i les fem! I avui que se celebra tot (dia del càncer, dia de la dona, dia gay, dia del colesterol…), ¿per què no celebrar, també, el dia que ens vam fer cristians?

Cap comentari:

Publica un comentari