Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cos. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de novembre del 2013

avis 12 - salut 6 - la salut


Fa uns mesos hem començat a parlar de nutrició, de l'aigua de mar i del sol, però tots aquests aspectes els hem de considerar en el seu veritable context que és el de la salut. Quan es parla de salut s'hi associa també la qualitat de vida i tothom pensa, de seguida, en la salut corporal, en el no tenir malalties, en el funcionar amb una bona activitat, però no només és la salut del cos la que necessitem les persones. ¿Entenem tots la mateixa cosa quan parlem de salut i qualitat de vida? ¿Només ens n’hem de preocupar quan estem malalts? Però, ¿què és la salut?, ¿com podem saber quin és el nostre grau de salut?, ¿hi ha algun paràmetre que la pugui medir…? Sí.

Avui existeix un tipus de persona, el workaholic, que és és una persona addicte al treball. El seu fi és la feina. No té temps per estar amb els companys ni amics i per tant ni temps per trobar una noia (o un noi) i formar una família. I si ja la té, no té temps per estar ni amb la dona ni amb els fills, ja que el treball li ocupa tot el temps. No es preocupa dels demés, ni d’ell mateix. Menja el que troba preparat a les tendes. No fa cap exercici físic. El poc temps lliure que té el dedica a jugar amb la play. De tant en tant, té ansietat i se sent deprimit. No sap què fer amb la seva vida, però tampoc el preocupa massa ja que, mentre tingui feina, té tot el temps ocupat…


Aquestes persones només tenen una solució: dissenyar un nou estil de vida, marcar unes preferències, una jeraquia de valors, per tal que cada aspecte de la vida sigui important, ocupi el seu lloc i la nostra vida sigui saludable. Aquest estil de vida és la díaita dels grecs. D’aquesta paraula grega, que té un sentit complet, és d’on ha derivat la nostra actual dieta i que associem, única, exclussiva i erròniament, a un receptari de menjars –sobre tot per aprimar i moltes vegades miraculosos!– i que, com es pot veure, no té res a veure amb el sentit original.

El concepte salut no es pot reduir a la ingesta d’aliments i medecines. La salut s'ha d'entendre des d'un concepte holístic total, global– de la persona: cal saber que les persones no funcionem com si fóssim un dipòsit amb compartiments estancs (cada cosa que ens passa és una cosa aïllada i s’ha de tractar sola), sinó que tota la nostra persona és un recipient amb vasos comunicants: qualsevol cosa que fem, que pensem, que ens passi, afecta tot el nostre ésser, de cap a peus.
Per tant, cal aconseguir una perfecta harmonia entre els tres camps que configuren la persona humana: cos, ment i esperit. Això ens ajudarà a viure aquest nou estil de vida fonamentat en la jerarquia de valors que hem d’establir entre aquests tres camps:
  • el cos: és el conjunt d’organismes que configuren el nostre ésser físic i que el regularem amb una bona nutrició, fent exercici físic i prenent el sol;
  • la ment és la consciència del nostre ésser que ens permet entendre i actuar i ens ajudarà a relaxar-nos (fora l’estrès!), a controlar bé les emocions i a aprofitar el temps; i
  • l’esperit que és allò que fa que els éssers tinguem vida i que sapiguem elevar-nos per sobre de les circumstàncies ordinàries.

Ara, una pregunta que tots ens hem de fer: ¿què és realment necessari en la meva vida? I la resposta: La salut i tot allò que cal per per a ella, però no només la salut del cos, sinó també i, sobre tot, la de l'ànima, la de l’esperit; la salut d’allò que dóna vida a la nostra existència, perquè si només cerquem la del cos, deixem de banda dos aspectes fonamental de la nostra vida: la ment i l’esperit. I per tal d’aconseguir una veritable salut i una bona qualitat de vida he de tenir seguretat amb mi mateix i il·lusió per les coses positives de la vida.

Aquest nou estil de vida -aquest díaita- i aquesta jerarquia de valors que establirem per aconseguir-lo, ens farà forts cara a l’esdevenidor i facilitatrà el retard en l’arribada de l’envelliment, la demència senil, el parkinson o l’alzheimer.


diumenge, 11 de novembre del 2012

avis 6 - salut 1 - nutrició



Avui farem una primera incursió en el món de la salut i parlarem de la nutrició per tal de poder saber de quina manera ens alimenta o ens nodreix la dieta alimentària que fem servir cada dia. A la nostra edat és molt important tenir-ho en compte ja que ens podem trobar que al nostre cos li faltin nutrients malgrat estiguem molt “ben alimentats” i val la pena saber on i com els podem trobar.
¿Què hem de saber de nutrició? Començarem per definir alguns termes que hem de conèixer sobre l’alimentació i la nutrició, ja que no són pas la mateixa cosa.

L’alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.
La nutrició és el procés mitjançant el qual les cèl·lules del cos assimilen les substàncies aprofitables dels aliments ingerits. Els nutrients aporten a l'organisme materials i energia, i regulen les seves funcions.
¿Quins són els nutrients necessaris, indispensables per al cos humà? Els classificarem segons la funció que exerceixen:
  • energètics: aporten l’energia necessària per tal que el cos faci les seves funcions (glúcids, lípids, i proteïnes secundàries)
  • plàstics: aporten materials per formar i renovar les estructures corporals (proteïnes i alguns minerals com ara el calci)
  • reguladors: fan que les reaccions químiques del cos es produeixin en el moment i a la velocitat adequada (l'aigua, les vitamines i la majoria de minerals)

El pH del cos. Ara no entrerem a fer una definició científica del pH (qui en vulgui saber una mica trobarà llibres que ho expliquen), només ens cal saber que el cos humà té un pH i que és una unitat que mesura si un cos és àcid o alcalí en una escala que va del 0 al 14 i en la qual el 7 es considera neutre (és el pH de l’aigua pura). És important conèixer el pH del cos humà –que ha de ser alcalí i oscil·lar entre 7,1 i 8,5– per poder-lo controlar.
El pH de la sang ha d’estar entre 7,35 i 7,45 i s’ha de mantenir sempre així, ja que si baixa es tornarà àcida i prendrà els nutrients que necessita –per mantenir la seva alcalinitat– dels aliments ingerits abans el cos no els hagi assimilat, la qual cosa afectarà a la digestió i a la nutrició.
¿Com puc saber quin és el meu pH? Per saber el pH del cos hi ha una manera senzilla: mullar amb saliva o amb una gota d’orina un paper tornasol. Segons del color que quedi serà àcid (escala de vermells) o alcalí (escala de blaus) o neutre (verd clar). Quan ens facin una anàlisi, també podem demanar que ens mirin el pH de la sang.
¿Què passa si tinc un cos àcid? Doncs que un és més propens a agafar encostipats, grips, a guanyar grassa corporal, a ser mandrós, a estressar-se més del compte…
¿Com es torna àcid un cos?
  • Dieta amb pocs vegetals
  • Dieta amb molts sucres
  • Massa grasses
  • Si bebem alcohol i begudes gasoses
  • Si bevem cada dia llet (és àcida)
  • Si portem una vida molt sedentària
  • Quan ens estressa algun tema
  • Quan ens enfadem
¿Com puc aconseguir un cos alcalí?
  • Menja verdures crues al dinar i sopar
  • Pren sucre de canya (el blanc té molts procesos químics)
  • Menjars a la planxa
  • Beu aigua en comptes de begudes gasoses i alcohol
  • Beu llet de soja
  • Fes exercici físic
  • Procura no estressar-te
  • Somriu en comptes d’enfadar-te
¿Només puc menjar aliments alcalins? ¿Els àcids són dolents? No. Com que els aliments també es poden classificar en alcalins i àcids, l’equilibri està en menjar, aproximadament, un 20% d’aliments àcids i un 80% d’alcalins.

Un element que aporta una gran quantitat de nutrients necessaris per al cos és l’aigua de mar. Estudis de fa molt de temps ja van demostrar que l’aigua de mar és un suplement multimineral equilibrat i que vabé per al cos humà, ja que degudament diluïda té la mateixa composició que el líquid que envolta cada cèl·lula del cos. El 70% del volum corporal dels vertebrats (i nosaltres sóm vertebrats) és líquid i té una concentració de sals de 9 grams per litre. L’aigua isotònica (2 parts d’aigua de mar per 5 parts d’aigua de l’aixeta) és una aigua que té la mateixa concentració de sals que el sèrum de la nostra sang. Recordem: una llàgrima, la suor o la sang tenen sabor… salat!
L’aigua de mar proporciona una nutrició orgànica i alcalina i és la més apropiada per mantenir la salut i prevenir les malalties. Els pares de la fisiologia es van adonar que totes les malalties apareixen en un cos àcid (és a dir en un cos que el seu pH està per sota de 6) i que els organismes que gaudeixin d’alcalinitat és impossible que puguin desenvolupar la malaltia o el càncer.
Per no fer més llarg aquest escrit, us adjuntem un enllaç que podeu klikar per tenir més informació sobre el pH, l’acidesa i l’alcalinitat. Continuarem amb aquest tema ja que creiem que és molt interessant per a nosaltres, els avis, els que estem a l'edat de la maduresa. Parlarem de dietes, dels beneficis de l’aigua de mar, de les vitamines, d’exercici físic, d’equilibri mental…
_______________________________________________________________
Nota: La informació continguda en aquest document només té propòsits divulgatius. Si algú necessita un diagnòstic o tractament, haurà de consultar amb el seu metge de capçalera