bon Nadal!

El Nadal ens porta l'alegria de poder tornar rebre Jesús 

Atancem-nos al portal i fem-li un bon lloc al nostre cor  

Siguem uns avis conseqüents: visquem el Nadal de manera que 

les nostres nétes i néts entenguin que el centre de la festa 

és el nen Jesús, no la moguda que es munta al seu voltant

  Siguem portadors d'aquesta alegria a tots els que ens envolten, 
parents i amics, i fem-ne partícips als qui viuen 

sols, malalts, oblidats o aïllats per tal que

tots -tots!- tinguem un bon Nadal!

Annamaria i Ramon

Dibuix de Joan Vilanova, dibuixant (Manresa, 1908-1990)

avis 12 - salut 6 - la salut

Fa uns mesos hem començat a parlar de nutrició, de l'aigua de mar i del sol, però tots aquests aspectes els hem de considerar en el seu veritable context que és el de la salut. Quan es parla de salut s'hi associa també la qualitat de vida i tothom pensa, de seguida, en la salut corporal, en el no tenir malalties, en el funcionar amb una bona activitat, però no només és la salut del cos la que necessitem les persones. ¿Entenem tots la mateixa cosa quan parlem de salut i qualitat de vida? ¿Només ens n’hem de preocupar quan estem malalts? Però, ¿què és la salut?, ¿com podem saber quin és el nostre grau de salut?, ¿hi ha algun paràmetre que la pugui medir…? Sí.

Avui existeix un tipus de persona, el workaholic, que és és una persona addicte al treball. El seu fi és la feina. No té temps per estar amb els companys ni amics i per tant ni temps per trobar una noia (o un noi) i formar una família. I si ja la té, no té temps per estar ni amb la dona ni amb els fills, ja que el treball li ocupa tot el temps. No es preocupa dels demés, ni d’ell mateix. Menja el que troba preparat a les tendes. No fa cap exercici físic. El poc temps lliure que té el dedica a jugar amb la play. De tant en tant, té ansietat i se sent deprimit. No sap què fer amb la seva vida, però tampoc el preocupa massa ja que, mentre tingui feina, té tot el temps ocupat…

Aquestes persones només tenen una solució: dissenyar un nou estil de vida, marcar unes preferències, una jeraquia de valors, per tal que cada aspecte de la vida sigui important, ocupi el seu lloc i la nostra vida sigui saludable. Aquest estil de vida és la díaita dels grecs. D’aquesta paraula grega, que té un sentit complet, és d’on ha derivat la nostra actual dieta i que associem, única, exclussiva i erròniament, a un receptari de menjars –sobre tot per aprimar i moltes vegades miraculosos!– i que, com es pot veure, no té res a veure amb el sentit original.

El concepte salut no es pot reduir a la ingesta d’aliments i medecines. La salut s'ha d'entendre des d'un concepte holístic –total, global– de la persona: cal saber que les persones no funcionem com si fóssim un dipòsit amb compartiments estancs (cada cosa que ens passa és una cosa aïllada i s’ha de tractar sola), sinó que tota la nostra persona és un recipient amb vasos comunicants: qualsevol cosa que fem, que pensem, que ens passi, afecta tot el nostre ésser, de cap a peus.

Per tant, cal aconseguir una perfecta harmonia entre els tres camps que configuren la persona humana: cos, ment i esperit. Això ens ajudarà a viure aquest nou estil de vida fonamentat en la jerarquia de valors que hem d’establir entre aquests tres camps:

• el cos: és el conjunt d’organismes que configuren el nostre ésser físic i que el regularem amb una bona nutrició, fent exercici físic i prenent el sol;
• la ment és la consciència del nostre ésser que ens permet entendre i actuar i ens ajudarà a relaxar-nos (fora l’estrès!), a controlar bé les emocions i a aprofitar el temps; i
• l’esperit que és allò que fa que els éssers tinguem vida i que sapiguem elevar-nos per sobre de les circumstàncies ordinàries.

Ara, una pregunta que tots ens hem de fer: ¿què és realment necessari en la meva vida? I la resposta: La salut i tot allò que cal per per a ella, però no només la salut del cos, sinó també i, sobre tot, la de l'ànima, la de l’esperit; la salut d’allò que dóna vida a la nostra existència, perquè si només cerquem la del cos, deixem de banda dos aspectes fonamental de la nostra vida: la ment i l’esperit. I per tal d’aconseguir una veritable salut i una bona qualitat de vida he de tenir seguretat amb mi mateix i il·lusió per les coses positives de la vida.

Aquest nou estil de vida -aquest díaita- i aquesta jerarquia de valors que establirem per aconseguir-lo, ens farà forts cara a l’esdevenidor i facilitatrà el retard en l’arribada de l’envelliment, la demència senil, el parkinson o l’alzheimer.

avis 11 – la jubilació

Ara que ja s'ha acabat l’estiu i hem entrat al nou curs, val la pena que les persones que estiguin a punt de jubilar-se es plantegin algunes qüestions sobre com afrontar aquesta nova situació, ja que a aquest nou estat cal arribar-hi havent’ho previst, cosa que massa vegades no passa. Sembla ser que a preveure la jubilació hi dediquem deu dies de la nostra vida, deu dies per una situació que –amb l’actual esperança de vida– pot durar un grapat anys més!

Hi ha preguntes que ens les hem de fer amb temps i ben conscients, com, per exemple: ¿en tindrem prou per viure –marit i muller– amb les dues pensions…?, ¿en tindrem prou amb la pensió sola del marit ja que l’esposa no té pensió…?, ¿en tindrà prou l’esposa amb el 50% de la pensió del marit si es queda viuda…? I l’altre aspecte, no menys important: ¿què faré l’endemà del dia de la meva jubilació? ¿Què faré avui, primer dia de la jubilació, quan, a l’aixecar-me, m’adoni que tot el meu temps és lliure?

Moltes vegades hi ha qui somia allò que farà quan es jubili, però no ho preveu ni ho prepara i allò somiat es converteix en una fantasia irrealitzable: els somnis s'escolen com l'aigua s'escola entre els dits de la mà. A alguns els arriba la “mort civil” ja que en la nostra societat el nostre status i les relacions van lligades al món del treball. I si s’arriba aquí, es pot caure en la “depre” i arribar a tenir insomni, hipertensió o transtorns digestius. Hem de tenir clar que la jubilació ens retira de l’ocupació, però no de la vida activa!

La jubilació ens ha de portar a redefinir la nostra identitat. El Dr. Jaume Arnau, màster en Sofrologia (ciència que estudia la consciència en equilibri) sostè que l’individu ha de conèixer de forma vivencial la seva pròpia consciència per tal que així pugui aprendre a reconèixer la causa dels seus estats d’ànim i potenciar el seu propi benestar físic i psíquic: Si una persona es capaç de conèixer quin és el seu estat emocional, el podrà gestionar. Si no ho sap, actuarà sense tenir-lo en compte. Una manera de conèixer-lo és mitjançant la sofrologia. Suggereix que cada persona ens fem un grapat de preguntes sobre nosaltres mateixos i les responguem. Però no una o dues, o deu, no, no: un centenar!: ¿qui sóc?, ¿què soc?, ¿quines aficions tinc?, ¿quins hobies?, ¿què faig?, ¿d’on sóc?…

Això farà que siguem positius, que ens exigim per tenir objectius propis, personalitzats… Ser gran no vol dir ser pitjor que ser jove i és important que en aquesta nova situació cada un sigui el pilot de la seva pròpia nau.

A sota hi ha un video que us agradarà i ens pot ajudar a ser previsors pel que fa a com viure en la jubilació. Ja n'hem parlat més d'una vegada, però mai destorba tornar-ne a parlar. Els dotze punts que il·lustren les imatges ens recordarà algunes coses ja comentades.

la pau!

Bon dia a totes les àvies i avis, a totes les mares i pares, a totes les nétes i néts.

No pensàvem fer cap nou escrit fins el mes que ve, però davant la urgència del tema hem cregut que seria bo fer-nos ressò del crit del Sant Pare sobre la pau al món que va fer el passat diumenge, dia 1 de setembre, al rés de l'Àngelus i al que us dirigim amb aquest enllaç.

El que el Sant Pare fa és una convocatòria a tota la humanitat d'un dia d'oració i dejuni per tal que s'arribi a la pau i s'acabi l'escalada de guerres que hi ha arreu del món, sobre tot la de Síria: Volem un món de pau, volem ser homes i dones de pau, volem que en la nostra societat, esquinçada per divisions i conflictes, hi esclati la pau; ¡mai més la guerra! ¡Mai més la guerra! La pau és un do massa preciós, que ha de ser promogut i tutelat.

El Sant Pare ens demana que demà dissabte, dia 7, vigília de la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, sigui un dia que el visquem amb oració i dejuni per oferir-ho per la pau al món. A la plaça del Vaticà, des de les 7 de la tarda fins les 12 de la nit ens reunirem amb oració i esperit de penitència per tal d'implorar de Déu aquest gran do per l'estimada nació síria i per totes les situacions de conflicte i violència arreu del món.

Pensem que és una bona manera d'encetar curs i que des del nostre lloc d'avis podem ajudar a viure aquesta crida a tots els de casa i amics. No cal fer coses rares, però sí que cada un de nosaltres notem, aquest dia, -tant pel dejuni que podem fer (adequat a cada circumstància) com per l'oració que cal que fem- que estem donant una bona resposta a la crida del Sant Pare per aconseguir la construcció d'una autèntica cultura de l'encontre i de la pau. Maria, Reina de la Pau, prega per nosaltres.

encarant l'estiu

Ara que ja som a l’estiu i comença un temps on les coses es fan de manera diferent que durant el curs, quan se’n deixen de fer algunes i se’n fan unes altres, convé tenir sempre present aquelles que no podem deixar de fer mai. I els avis, ja que és possible que passem una temporada amb alguns fills i néts, val la pena que ho tinguem en compte per si cal donar-los un cop de mà.

Una pregunta que podem fer a amics nostres ara que som l’estiu es refereix al temps lliure. Els podem preguntar: –¿com omples el teu temps d’oci? I valdrà la pena arxivar les respostes que obtinguem, ja que n’hi haurà per a tots els gustos. La paraula oci té la seva història. L’origen està en els grecs i continua pels romans.

Per als grecs l’oci –skholè– feia referència al temps dedicat a les activitats que no estaven lligades ni a la subsistència, ni a la vida productiva, ni a tasques servils. Era un privilegi reservat a una petita parcel·la dels homes lliures quan s’alliberaven d’aquestes tasques. Era un temps que implicava pau, llibertat, repòs i el dedicaven a la meditació i reflexió filosòfica.

Els romans, més pràctics, entenen l’oci –otium– de dues maneres: per les elits intel·lectuals l’associaven a la meditació i conptemplació, era un otium digne. Per a la xusma, per al poble, van associar l’otium al descans i diversió que ells mateixos els proporcionaven mitjançant els espectacles del circ per tal de despolititzar el poble, alienar-lo i reduir-lo a simple espectador, era un otium indigne.

D’aquí va néixer també el terme negoci –el nec otium–, la negació de l’oci,  és a dir, allò que es contraposa a l’oci, a la diversió; per tant el negoci representa una ocupació, un treball, una activitat remunerada, una ocupació lucrativa.

Ja tenim l’oci i el negoci. El negoci el fem durant tot l’any, i ¿què fem, ara, amb l’oci de cara a l’estiu? ¿Què fem per les vacances? Vacació vol dir descans i hi ha els qui no descansen ja que per anar al lloc de moda es troben que hi ha tanta densitat de gent que poques coses poden fer. Quan tornen ho fan cansats i aburrits, i quan expliquen el viatge t’adones que només s’il·lusionen per banalitats i moltes vegades només saben fer descripcions exagerades de les meravelles visitades, parlar del menjar i el beure d’on han estat, dels problemes materials que han tingut, de lo bé que ells fan totes les coses i lo malament que les fan els altres…

Aquesta febre de les vacances porta a moure’s, a viatjar, a anar errant d’un lloc a l’altre ja sigui durant els cap de setmana, les vacances, el turisme o l’estiueig. Hi ha diu que viatja per aprendre, per ampliar cultura, per poder mantenir una conversa culta amb els amics, per gaudir de les belleses artístiques i naturals… Tot molt bé si serveix per millorar moralment, per sentir-nos petits davant la immensitat i bellesa del món, per donar gràcies a Déu…

Però quan es viatja sense límits es fa una despesa innecessària, un malbaratament injustificat de diner, i no són casos aïllats, sinó molt freqüents avui dia (encara que la crisi ho hagi reduït). El temps d’estiueig moltes vegades “obliga” a la gent a fer despeses innecessàries i massa vegades ho paguen l’estalvi i les virtuts personals i familiars…

Vacances no és sinònim de no fer res, no és el dolce far niente dels italians, no és ganduleria, no és viure en l’ociositat (apalancat a l’oci per tal de no fer res)…  Les vacances han d’incloure una estructuració tan o més acurada que la que tenim durant el curs escolar, ja que no es tracta d’ocupar el temps de qualsevol manera, sinó que s’ha d’establir un horari (flexible però concret) que obligui a tothom a complir-lo. I totes les activitats que fem tant avis, pares com néts han de ser educatives.

Els pares han de saber en quines activitats apunten les filles i fills per fer durant el temps de vacances ja que seria absurd que el que s’ha vigilat durant el curs ara s’oblidés i aquests dos mesos puguessin desfer la tasca formativa dels deu mesos anteriors per falta de previsió educativa i d’una mala ocupació del temps lliure de les vacances dels fills.

S’ha de conèixer l’ambient del lloc d’estiueig tant si és la platja com la muntanya, els llocs de diversió diürna i nocturna, els amics i amigues… I no caure en la frase fàcil del: “…bé, és el que hi ha…” que amaga una actitud còmode i irresponsable. Us recordarem la frase d’un amic nostre que un dia al preguntar-li on eren la seva filla i la nostra, que havien sortit plegades, ens va contestar: si sabés on és la meva filla ja no faria vacances!

Per planificar bé el temps lliure de fills i néts cal planificar, primer, el temps lliure nostre i hem de ser conscients que ni nosaltres podem deixar de fer d’avis, ni els nostres fills de pares durant les vacances. Per això s’ha cal aprofitar aquesta oportunitat tant favorable de poder estar més temps junts per intensificar el tracte familiar.

Els pares han de dedicar més temps a parlar entre ells (d’ells dos, dels fills, de temes pendents…) i, després, amb cada un dels fills i filles –per conèixer-los millor a cada una i a cada un– val la pena tenir-hi una conversa personal per tal que s’obrin a la confiança de parlar amb els pares de totes les seves coses.

Bon i profitós estiu per a tots vosaltres!

avis 10 - salut 5 - el sol 2

Ara que sembla que hem començat a entrar a l'estiu,  continuem amb el tema que vam deixar a mitges sobre el sol i els seus beneficis

Una sobredosi de vitamina D podria ser perjudicial, però això no passa si s’obté per l’exposició a la llum solar i per la ingesta d’aliments que la contenen de forma natural: vegetals crus, salmó, sardines, arengades, tonyina, fetge de peixos, ous i… oli de fetge de bacallà (segur que més d’un, de petits, n’havíem pres). Però tots aquests aliments aporten un percentatge molt reduït de la vitamina D que circula per la sang.

Les persones de més de 50 anys tenim més risc de dèficit de vitamina D ja que la sintetització per la pell decreix amb l’edat i els ronyons poden no funcionar del tot bé. D’aquí que la importància d’exposar-nos al sol sigui transcendental per a la salut de totes les persones. Per a les persones majors és el nostre millor aliat per combatre l’osteoporosi, per als nens i nenes per anar contra el raquitisme i per les persones obeses perquè cremen colesterol.
Els beneficis per prendre el sol són molt més benefactors que els possibles perjudicis que pogués ocasionar. Als països nòrdics, que tenen moltes poques hores de sol, els dies que surt es posen arremangats als carrers i a les places  per tal de rebre els beneficis dels seus raigs. Ho saben molt bé. A l'hivern prenen oli de fetge de bacallà (allà el venen als supermercats) per adquirir la vitamina D que els falta, i a l'estiu venen a casa nostra a fer hores extres de sol per tal que el seu cos sintetitzi vitamina D.

La “guerra contra el sol”, l’ús de “cremes” que “protegeixen” (?) dels raigs ultraviolats (al·legant que prevenen el càncer del pell, cosa molt discutida, ja que amb la gent que pren el sol la majoria ja hauríem d’estar morts i enterrats per càncer de pell), la malnutrició de vitamina D i els hàbits sedentaris actuals són els causants de la falta de calci, cosa que genera pèrdua de densitat òssia, acidificació del medi intern del cos, alteracions en les funcions musculars, obstaculització de l’alcalinitat que necessita l’organisme per tal de prevenir la toxicitat que indueix a les malalties i al càncer, diagnòstics erronis sobre la fibromiàlgia… i també pot estar lligada a malalties cròniques com el  càncer (pit, ovari, còlon i prostata), dolor crònic, debilitat, fatiga, malalties autoimmunitàries com l'esclerosi múltiple i la diabetis tipus 1, elevació de la pressió arterial, malalties mentals, trastorns afectius, depressió, artritis reumatoide, psoriasi, tuberculosi, alzheimer, parkinson…

La vitamina D ajuda el sistema inmunològic a combatre totes aquestes infeccions i a mantenir-nos sans. És important mantenir el pes ideal i tenir una bona densitat òssia ja que tot això fa incrementar la funció cognitiva, millora l’equilibri de les persones, redueix el risc de caigudes, s’evita l’envelliment prematur, millora la resposta muscular, disminueix la pressió sanguínia, redueix les infeccions respiratòries, baixa el colesterol de la sang, estimula les terminacions nervioses, millora la respiració dels asmàtics…

De totes aquestes evidències la més sòlida és per al càncer de còlon. Moltes persones no estan produint suficient vitamina D, és difícil obtenir-la d'aliments i els suplements nutricionals solen ser problemàtics. En conseqüència la conclusió és la següent: encara que massa sol pogués provocar càncer de pell –que no està del tot clar i molt poques vegades causa la mort– no exposar-s’hi o fer-ho molt poc podria ser pitjor.

El doctor Edward Giovannucci, professor de medicina i nutrició de la Universitat de Harvard, té un estudi en el que suggereix que la vitamina D pot ajudar a prevenir 30 morts de càncer per cadascuna de les improbables morts que podria causar el càncer de pell. "Desafio a qualsevol a trobar una àrea, un nutrient o un factor que tingui els beneficis consistents contra el càncer o un paper tan important en la prevenció i en el tractament d'alguns tipus de càncer que té la vitamina D”.

I un equip de científics de la Universitat de l’Hospital de St. Vincent, a Dublín, ha trobat que el tractament amb raigs UV-B augmenta els nivells de vitamina D durant l'hivern i ha demostrat que l'exposició adequada a teràpia de llum UV-B pot eliminar la psoriasi (malaltia no contagiosa de la pell generada per l'estrès emocional, una mala dieta, l'obesitat i el sedentarisme). “La nova troballa és una poderosa evidència que la manca de la llum del sol, i la poca o nul·la producció de vitamina D contribueixen en el desenvolupament i empitjorament d'aquesta condició de la pell. L'exposició moderada a la llum solar augmenta els nivells de vitamina D i prevé i cura problemes de pell com la psoriasi. La creença que la llum solar és causant de càncer de pell és una invenció… No és l'exposició a llum solar el que causa càncer de pell, sinó una combinació de factors, com una deficient nutrició i una perllongada exposició a la llum solar. L'ús de bloquejadors solars o bronzejadors només contribueix a la nul·la absorció de llum solar que permetria la producció de vitamina D”.

Ningú suggereix que la gent vagi a fregir-se a la platja, però molts científics consideren que és saludable una exposició moderada al sol directe uns 10 o 15 minuts dos o tres dies a la setmana, sense bonzejadors ni filtres solars, per tal de produir suficient vitamina D. 

Som-hi!

________________________________________

Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.

Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge

gent capaç i decidida

Despatx d’una escola. Reunió de directius de fa un munt d'anys. Un d’ells s’adona que s’ha deixat les claus i no recorda on. Surt un moment del despatx, crida un noi que passava per allà i li diu: “–Escolta, em sembla que m’he dieixat les claus al meu despatx. Sisplau, ves-hi i pregunta a qui hi hagi si te les vol donar”. Comença la reunió. Al cap de deu minuts truquen a la porta, treu el cap el noi de l’encàrrec, cerca amb la vista el professor que li havia demanat les claus i amb cara de circumstàncies li diu: “–…no les he trobat”. El professor li diu que cerqui en Vicenç i li digui que vagi al despatx. Als cinc minuts treu el cap en Vicenç. El professor li diu: “–M’he deixat les claus no sé on, mira si me les trobes”. Al cap de tres minuts truquen a la porta, treu el cap en Vicenç i amb la mà enlairada i una rialla a la boca ensenya les claus al professor…

Elbert Hubbard

Moltes vegades, parlant amb avis, comentem aquesta anècdota per tal d’estimular els néts a ser diligents,  responsables i decidits. I la lliguem amb un article que es va fer famós ara fa gairebé cent anys titulat Un missatge a Garcia, escrit per Elbert Hubbard. Durant la guerra que Espanya i Estats Units van mantenir per l’illa de Cuba, el president d’Estats Units havia d’enviar un missatge a un tal García, cap dels rebels cubans, però ningú no sabia on era: només sabien que estava a l’illa, a les muntanyes i incomunicat. Un dels seus col·laboradors li digué: “–Conec un home capaç de fer arribar el missatge a García”.

Se’l va cridar, va venir, se li va donar la carta, va marxar, va navegar pel mar fins arribar a l’illa, va travessar rius, muntanyes i valls i va lliurar la carta al rebel García. El menys important és com ho va fer i com va superar aquest munt de dificultats. Allò que és més important és que no se li va ocórrer preguntar: “–¿Qui és en García…?”, ni “¿–…on és?”, sinó que, senzillament va agafar la carta i la va fer arribar al seu destí. No reproduïm més detalls de l’article ja que el podeu trobar sencer a internet: Un missatge a Garcia. Us encoratgem a baixar-lo i comentar-lo amb fills i néts. L’articulista continua dient: “Avui l’insurrecte García ja no existeix, però hi ha altres García a qui se’ls ha de fer arribar missatges i fa falta un grapat de gent que sigui capaç de portar un missatge a García”.

Els avis podem transmetre als néts un grapat de virtuts comentant aquesta anècdota i que són les que va haver de posar en pràctica el portador del missatge a García per tal de fer el que va fer i com ho va fer. Algunes són aquestes:

Jürgen Klopp

Eficàcia. Capacitat d’aconseguir allò que es desitja o s’espera d’una persona. Quan se li demana alguna cosa, s’espera que ho dugui a terme amb tots els mitjans que calgui per tal de cumplir l’encàrrec rebut.

Eficiència. Qualitat que utilitza, d’una manera racional, tots els mitjans disponibles per tal d’aconseguir un objectiu determinat amb el menor temps possible i el mínim de recursos a l’abast.

Acudit de Forges

Diligència. Fer allò encomanat amb promptitut, agilitat i cura, i sense peresa. Estar per allò que s’està fent, oblidant-se d’altres coses que distreguin. És l’age quod agis dels llatins: fes el que cal i estigues pel què fas.

Laboriositat. Fer amb cura, ordre i promptitud les tasques que se’ns han encomanat, encara que no ens agradin o impliquin una mica més d'esforç, sense perdre temps. No posar pretextos per no fer la feina.

Fortalesa. Afrontar amb esperit coratjós, amb vigor, resistència i constància els riscos, les dificultats i les adversitats per les que cal passar per reslodre allò que ens han encomanat. Ser perseverant en allò que hem de fer.

Rafa Nadal

Voluntat. Desitjar fer allò que cal i així ser capaços d’obrar amb independència; tenir la responsabilitat de que quan se’m demana una cosa me n’he de fer càrrec i he de resoldre-la.

Esforç. Acció enèrgica del cos i de l’esperit per tal d’aconseguir una cosa, utilitzant els tots mitjans que calgui, siguin o no costosos.

Ordre. Prioritzar, d’una manera coordinada i regular, cada una de les accions que s’han de fer.

Resolució. Posar-me a fer allò que se m’ha encomanat per tal de trobar una solució el més aviat possible

Jupp Heynckes

Serenitat. La calma i la tranquil·litat que sorgeix de saber que he de fer una cosa malgrat aquesta sigui costeruda. Sense nerviosisme, sense queixes, sense afegir problemes a les situacions per tal de poder actuar amb intel·ligència, amb autocontrol.

Responsabilitat. Complir les obligacions que em corresponen, sense cap excusa, amb cura i atenció a tot allò que he de fer.

avis 9 - salut 4 - el sol 1

En totes les cultures el sol ha estat present i deificat. Se l’ha conegut amb molts noms: Ra, Inti, Xue, Helios, Apol·ló… Aquest culte va aparèixer després del culte al foc, un dels quatre elements deïficats (aigua, terra, foc i aire) encara que moltes vegades foc i sol s’han relacionat.

Avui la nostra cultura l’ha desmitificat i el tenim massa arraconat pensant que és un astre que ens fa més mal que bé i és ben bé al contrari. Sense sol no hi hauria vida. L’aigua de mar i el sol són els dos nutrients més importants per a la vida i també els més oblidats. De l’aigua de mar ja n’hem parlat, ara toca parlar del sol.

Del sol com a nutrient. ¿El sol nutrient? Sí, i importantíssim. La major part de l'energia utilitzada pels éssers vius procedeix del sol: les plantes l'absorbeixen directament i realitzen la fotosíntesi, els herbívors l’absorbeixen indirectament menjant les plantes, els carnívors l’absorbeixen indirectament menjant els herbívors, els omnívors l’absorbim, en una petita quantitat, menjant plantes i animals.

La majoria de les fonts d'energia usades per l'home també deriven indirectament del sol. Els combustibles fòssils preserven energia solar capturada fa milions d'anys mitjançant fotosíntesi, l'energia hidroelèctrica usa l'energia potencial de l’aigua condensada en altura després d'haver-se evaporat pel calor del sol… ¿Què faríem sense l’escalfor i els raigs de sol? ¿Quins són els beneficis que aporta el sol a les persones? ¿Els tan denostats raigs UV també són beneficiosos?

Per entendre bé la funció que fa el sol, hem de fer dos incisos: un sobre els raigs ultraviolats (UV) i un altre sobre les vitamines (un altre dia en parlarem extensament de totes elles, però avui hem de parlar d’una en concret).

Arc de Sant Martí: els UV no els veiem

¿Què són els raigs ultraviolats? Aquests raigs són part de l’energia que desprèn el sol i que ens arriba a la terra. N’hi ha de tres tipus: els UV-C són els més perjudicials però no arriben a la Terra perquè són retinguts abans d’arribar a l’atmosfera; els UV-B són menys perjudicials però són retinguts en un 90% per l’ozó i l’oxígen de l’atmosfera; i els UV-A que ens arriben del tot ja que no són retinguts per l’atmosfera.

¿Què és una vitamina? La paraula vitamina té l’arrel en la paraula vida, vital. Una vitamina és un compost orgànic que el nostre organisme necessita com a nutrient –vital– en petites quantitats, que no pot ser sintetitzat suficientment pel propi organisme i que s’ha d’obtenir –habitualment– mitjançant els aliments que ingerim.

Parlar del sol com a nutrient comporta, forçosament, parlar dels raigs ultraviolats que emet i que són els causants que el nostre cos sintetitzi la vitamina D (sobre tot D1 i D3), un dels nutrients imprescindible per al nostre organisme, que el sol la sintetitza d’una manera extraordinària i gratis!, ja que la ingesta d'aliments rics en vitamina D no cobreix les necessitats diàries que necessita el cos.

Cicle de síntesi de la vitamina D

La vitamina D és la que fa que els infants no tinguin raquitisme (ossos tous i deformats) i que els majors no tinguem osteoporosi (ossos fràgils i que es trenquen amb facilitat). La causa real del raquitisme i de l’osteoporosi és la manca de vitamina D per falta de suficient exposició a la llum solar. El sol i els seus raigs ultraviolats (UV) són els nostres millors aliats per mantenir una bona densitst òssia.

La vitamina D1 és sintetitzada mitjançant el colesterol de les membranes cel·lulars de la pell i convertida en D3 en el fetge i els ronyons. És imprescindible i necessària per a l’absorció normal del calci i del fósfor ja que ajuda a que tots els minerals necessaris vagin als ossos i a les dents, enfortint-los, reduint el seu desgast i reforçant la densitat òssia. La manca de vitamina D fa que el cos no fabriqui el calci necessari i aleshores els ronyons i l’intestí prim roben el calci que necessiten d’allà on n’hi ha: dels ossos i això fa que aparegui l’osteoporosi. Si el cos sintetitza prou vitamina D (amb el sol i l’alimentació) per convertir-la amb calci, mai es desencadenarà l’osteoporosi.

J Sorolla - Nenes a la platja

Un bon dia de sol (amb una exposició racional) fa que el nostre cos fabriqui la vitamina D que necessitem i si hi sumem una aportació de calci amb aliments naturals (vegetals crus, peix, ous), una dosi adeqüada a l’edat d’exercici físic (aeròbics i anaeròbics) i una senzilla tècnica de relaxació (amb respirar fons tres o quatre vegades ja s’hi nota) no farà falta cap suplement vitamínic artificial (químic) ni prendre llet enriquida amb calci, ja que la llet és àcida i pasteuritzada (la qual cosa vol dir que les vitamines que porta s’han destruït i les propietats han estat alterades, com el sabor i la qualitat).

Continuarà…

________________________________________________________

Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.

Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge