dissabte, 8 de setembre de 2012

avis 5: afontar noves situacions


Avui tornarem a parlar dels avis ja que s’han acabat les vacances. Comença un nou curs i els avis ens podem trobar amb situacions noves, no previstes abans d’aquest temps de lleure i que les circumstàncies ens les han dut sense cercar-les. Caldrà veure de quina manera les afrontem, però serà bo que les analitzem bé i amb objectivitat per tal de treure’n el millor rendiment possible.
Recordem que per la nostra edat hem d’esforçar-nos, com ja hem dit altres vegades, per tal de no caure en l’estancament ni anar a la deriva: cal agafar el timó ben fort i assumir el protagonisme de la pròpia vida sense caure en la nostàlgia de pensar que abans vèiem la vida d’una altra manera.
No podem caure en l’error de pensar que la nostra edat ens duu per la pendent del ser menys útils i témer aquesta situació. Hem de pensar que, mentre puguem, nosaltres som forts (si no tant de cos, sí de cap), podem treballar i encara som útils. Hi haurà molta gent a qui nosaltres podrem ajudar, ja sigui en la família, en el veïnatge o en les amistats. Sense oblidar la feina de fer d’avis amb els néts.
En una societat com la nostra, que el temps s’ho menja tot, que “no tenim temps per a res”, els avis hem de saber calmar aquestes presses i fiuncionar al nostre ritme. Hem de saber viure a ritme pausat i ajudar els demés a fer-ho així, sense córrer, sense presses, sense pensar que el rellotge se’ns menja el temps (¿heu provat d’anar sense rellotge?).
Els grecs valoraven dues dimensions del temps: el cronos, un concepte quantitatiu, el temps del rellotge, el passar les hores una rera l’altra, i el kairós, un temps acronològic, aquell moment oportú que ens arriba per fer una cosa que estàvem esperant i que o la fem ara –quan es presenta– o no la podrem fer perquè no tornarà a passar. Hem d’aprendre a viure els nostres kairós, aquests moments oportuns que ens presenta la vida cada dia.
-->
-->
Hem de tenir en compte que a mesura que ens fem grans hem de fer coses per tal de retardar l’envelliment, la demència senil, el parkinson o l’alzheimer. I per prevenir-ho és bo tenir en compte el concepte holístic (ve del grec i vol dir total) de la persona, és a dir, que nosaltres no funcionem amb compartiments estancs (cada cosa que ens passa és una cosa aïllada i que s’ha de tractar sola), sinó que tota la nostra persona és un recipient amb vasos comunicants: qualsevol cosa que fem, que pensem, que ens passi, afecta tot el nostre ésser, de cap a peus.
Per això jo he de tenir seguretat amb mi mateix i il·lusió per les coses positives de la vida per tal d’aconseguir una perfecte harmonia entre els tres camps que ens ajudaran a viure aquest esperit total de la persona i que són: el cos (el conjunt d’organismes que configuren el nostre ésser físic), l’esperit (allò que fa que els éssers tinguem vida) i la ment (la consciència del nostre ésser que ens permet entendre i actuar). Això no vol dir que si vivim amb aquest esperit no no ens arribin les xacres, però si fem tasques preventives probablement tardin més a arribar.
Aquests són els aspectes que val la pena tenir en compte:
  • Exercici mental cada dia: reptes nous estimulen la ment (estudiar un idioma?). No n’hi ha prou de llegir, fer cricigrames o veure la tv. Exercicis de relaxament
  • Exercici espiritual: una estona diària de meditació (pels que creiem serà oració, parlar amb Déu)
  • Exercici esportiu regular: dóna major plasticitat al cervell i evita l’estrès crònic
  • Aliments que ens nutreixin bé: això potencia noves neurones de la memòria
  • Viatjar: la rutina és nefasta (aprendre a memoritzar, viure noves emocions)
  • Bones relacions amb els demés: viure la transferència emocional
  • Adaptar-se al canvi: no aïllar-nos, no val pensar que jo ja soc gran i m’estresso emocionalment
  • Evitar l’apagament emocional: les emocions ens donen ganes de viure, són el motor que portem dintre i ens mouen a voler seguir vius
  • No fumar: pot provocar petits infarts i reducció memòria
  • Dormir bé (entre 7 i 8 hores): el cervell esborra allò que és innecessari i reforça els coneixements apresos
  • Disfrutar de les petites coses: ser gran amb el cap clar i sa es un privivegi; no ens creem necessitats per les que tinguem de lluitar per aconseguir-les
  • Agraïment: és el gest humà més preciós, fa nous llaços i en refà d’antics

Recordem, com ja havíem dit en una altra ocasió, que la saviesa del saber viure en la maduresa dels grecs incloïa: aprofitar el temps (el que passa no torna), l’observació, saber mirar (i no només veure), saber escoltar (i no només sentir), saber aconsellar, la tranquilitat, el silenci, la serenor, la calma…
Un grapat de bons consells per començar el nou curs.

Cap comentari:

Publica un comentari