Iniciem avui un seguit d’escrits sobre l’amor i el matrimoni. Ens ha
mogut a fer-ho la crisi actual que pesa sobre el matrimoni i les reflexions que
el Papa Francesc fa en el capítol 4rt del document l’Alegria de l’amor (Amoris Lætitia).
Si bé els avis podem
pensar que ja ens ha passat aquest temps, no és pas així: l’amor l’hem de fer
créixer cada dia entre nosaltres i també hem de continuar transmetent-lo als
fills… i nosaltres els hi podem donar un cop de mà parlant amb els néts.
L’Alegria
de l’amor és un document que tots hauríem de llegir. Si més no els capítols 4rt, que parla de l’amor i el matrimoni, i 7è que fa
referència a l’educació dels fills.
La nostra intenció és
fer uns escrits fàcils, curts i assequibles, que recullen les idees cabdals del document, per tal de fer-lo assequible a aquelles persones que –per
les raons que sigui– no llegiran tot el document. Esperem que us siguin útils.
La versió en castellà
és al link de la pàgina que posa “castellano” i que publica el diari digital ForumLibertas.
* * *
La vida
El matrimoni és una
íntima comunitat conjugal de vida i d’amor i la sexualitat està ordenadaa
l’amor conjugal de l’home i la dona. Aquesta unió està ordenada a la generació
pel seu propi caràcter natural. El fill que arriba no ve de fora a afegir-se a
l’amor dels esposos, brota del mateix cor d’aquest do recíproc, no és el final
d’un procés, sinó que hi és present des del mateix moment de l’inici de l’amor.
El fill reclama
néixer d’aquest amor i no de qualsevol manera, ja que ell no és un dret, sinó
un do, fruit de l’acte específic de l’amor conjugal dels seus pares.
Avui s’està difonent
una mentalitat que redueix la generació de la vida a una variable dels
projectes individuals o dels cònjugues. Cal redescobrir la necessitat de
respectar la dignitat de la persona en la valoració moral dels mètodes de
regulació de la natalitat.
És tan gran el valor
de la vida humana que de cap manera es pot plantejar com un dret sobre el propi
cos la possibilitat de prendre decisions respecte a aquesta vida, que és un fi
en si mateixa i que mai pot ser objecte de domini per part d’un altre ésser
humà.
La família
La
família és el santuari de la vida, el lloc on és engendrada i se'n té cura i és una
punyent contradicció que es converteixi en el lloc on la vida és negada i
destrossada.
Gràcies a la família
es fa creïble la bellesa del matrimoni indissoluble i fidel per a sempre. En la
família s’aprèn la paciència, el perdó generós i reïterat, l’oració i l’ofrena
de la pròpia vida.
En la seva unió
d’amor els esposos experimenten la bellesa de la paternitat i la maternitat,
comparteixen projectes i fadigues, desitjos i aficions, aprenen a tenir cura
l’un de l’altre i a perdonar-se mútuament. Celebren els moments feliços i es
recolzen en els episodis difícils…
Els fruits que fan
única i insubstutuïble la resposta a la vocació de la família son la bellesa
del do recíproc i gratuït, l’alegria per la vida que neix i la cura amorosa de
tots els seus membres, des dels petits fins els ancians.
El fet de que un sol
home s’uneixi a una sola dona en un llaç indissoluble, de manera que no es
puguin separar, siguin quines siguin les dificultats i fins i tot quan s’hagi
perdut l’esperança de tenir fills, això no pot passar sense un gran misteri.
L’educació dels fills
L’educació integral dels fills és una obligació gravíssima i un dret
primari dels pares. És un dret essencial i insubstituïble que han de defensar i
que ningú hauria de pretendre teure’ls-hi. L’Estat ofereix un servei educatiu
subsidiari, acompanyant la tasca indelegable dels pares que tenen el dret de
poder escollir amb llibertat el tipus d’educació que vulguin donar als seus
fills d’acord amb les seves conviccions.
L’escola no
substitueix els pares, sinó que els complementa. Aquest és un principì bàsic.
Però avui s’ha obert una escletxa entra família i societat, entre família i
escola: el pacte educatiu s’ha trencat i l’aliança educativa de la societat amb
la família ha entrar en crisi.
L’amor quotidià
Sant Pau en la
primera carta als corintis (1 C 13, 4-7)
escriu un himne a la caritat on plasma algunes característiques de l’amor
veritable que hem de viure i cultivar els esposos cada dia –tots els dies–
entre nosaltres i amb els fills.
Heus aquí el text que
comentarem per tal d’aprendre a posar per obra la veritable
caritat:
L’amor és pacient,
és bondados,
no té enveja,
no es vanagloria,
no s’enorgulleix,
no és insolent,
no cerca el propi interès,
no s’irrita,
no té en compte el mal,
no s’alegra de la injustícia,
s’alegra amb la veritat.
Tot ho excusa,
tot ho creu,
tot ho espera,
tot ho suporta.
Tot un programa per viure dia a dia. Tot un programa que ens farà persones cabdals, capaces d'estimar de veritat.
