dimarts, 9 d’abril del 2013

avis 9 - salut 4 - el sol 1


En totes les cultures el sol ha estat present i deificat. Se l’ha conegut amb molts noms: Ra, Inti, Xue, Helios, Apol·ló… Aquest culte va aparèixer després del culte al foc, un dels quatre elements deïficats (aigua, terra, foc i aire) encara que moltes vegades foc i sol s’han relacionat.
Avui la nostra cultura l’ha desmitificat i el tenim massa arraconat pensant que és un astre que ens fa més mal que bé i és ben bé al contrari. Sense sol no hi hauria vida. L’aigua de mar i el sol són els dos nutrients més importants per a la vida i també els més oblidats. De l’aigua de mar ja n’hem parlat, ara toca parlar del sol.
Del sol com a nutrient. ¿El sol nutrient? Sí, i importantíssim. La major part de l'energia utilitzada pels éssers vius procedeix del sol: les plantes l'absorbeixen directament i realitzen la fotosíntesi, els herbívors l’absorbeixen indirectament menjant les plantes, els carnívors l’absorbeixen indirectament menjant els herbívors, els omnívors l’absorbim, en una petita quantitat, menjant plantes i animals.
La majoria de les fonts d'energia usades per l'home també deriven indirectament del sol. Els combustibles fòssils preserven energia solar capturada fa milions d'anys mitjançant fotosíntesi, l'energia hidroelèctrica usa l'energia potencial de l’aigua condensada en altura després d'haver-se evaporat pel calor del sol… ¿Què faríem sense l’escalfor i els raigs de sol? ¿Quins són els beneficis que aporta el sol a les persones? ¿Els tan denostats raigs UV també són beneficiosos?
Per entendre bé la funció que fa el sol, hem de fer dos incisos: un sobre els raigs ultraviolats (UV) i un altre sobre les vitamines (un altre dia en parlarem extensament de totes elles, però avui hem de parlar d’una en concret).
Arc de Sant Martí: els UV no els veiem
¿Què són els raigs ultraviolats? Aquests raigs són part de l’energia que desprèn el sol i que ens arriba a la terra. N’hi ha de tres tipus: els UV-C són els més perjudicials però no arriben a la Terra perquè són retinguts abans d’arribar a l’atmosfera; els UV-B són menys perjudicials però són retinguts en un 90% per l’ozó i l’oxígen de l’atmosfera; i els UV-A que ens arriben del tot ja que no són retinguts per l’atmosfera.
¿Què és una vitamina? La paraula vitamina té l’arrel en la paraula vida, vital. Una vitamina és un compost orgànic que el nostre organisme necessita com a nutrient –vital– en petites quantitats, que no pot ser sintetitzat suficientment pel propi organisme i que s’ha d’obtenir –habitualment– mitjançant els aliments que ingerim.
Parlar del sol com a nutrient comporta, forçosament, parlar dels raigs ultraviolats que emet i que són els causants que el nostre cos sintetitzi la vitamina D (sobre tot D1 i D3), un dels nutrients imprescindible per al nostre organisme, que el sol la sintetitza d’una manera extraordinària i gratis!, ja que la ingesta d'aliments rics en vitamina D no cobreix les necessitats diàries que necessita el cos.
Cicle de síntesi de la vitamina D
La vitamina D és la que fa que els infants no tinguin raquitisme (ossos tous i deformats) i que els majors no tinguem osteoporosi (ossos fràgils i que es trenquen amb facilitat). La causa real del raquitisme i de l’osteoporosi és la manca de vitamina D per falta de suficient exposició a la llum solar. El sol i els seus raigs ultraviolats (UV) són els nostres millors aliats per mantenir una bona densitst òssia.

La vitamina D1 és sintetitzada mitjançant el colesterol de les membranes cel·lulars de la pell i convertida en D3 en el fetge i els ronyons. És imprescindible i necessària per a l’absorció normal del calci i del fósfor ja que ajuda a que tots els minerals necessaris vagin als ossos i a les dents, enfortint-los, reduint el seu desgast i reforçant la densitat òssia. La manca de vitamina D fa que el cos no fabriqui el calci necessari i aleshores els ronyons i l’intestí prim roben el calci que necessiten d’allà on n’hi ha: dels ossos i això fa que aparegui l’osteoporosi. Si el cos sintetitza prou vitamina D (amb el sol i l’alimentació) per convertir-la amb calci, mai es desencadenarà l’osteoporosi.
J Sorolla - Nenes a la platja
Un bon dia de sol (amb una exposició racional) fa que el nostre cos fabriqui la vitamina D que necessitem i si hi sumem una aportació de calci amb aliments naturals (vegetals crus, peix, ous), una dosi adeqüada a l’edat d’exercici físic (aeròbics i anaeròbics) i una senzilla tècnica de relaxació (amb respirar fons tres o quatre vegades ja s’hi nota) no farà falta cap suplement vitamínic artificial (químic) ni prendre llet enriquida amb calci, ja que la llet és àcida i pasteuritzada (la qual cosa vol dir que les vitamines que porta s’han destruït i les propietats han estat alterades, com el sabor i la qualitat).
Continuarà

________________________________________________________
Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.
Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge 

divendres, 8 de març del 2013

llibres, llibres, llibres…!


Avui deixarem reposar la nutrició i tornarem a parlar de la lectura, tema en el qual els avis hi podem fer molt i més avui que les noves tecnologies fan que nois i noies fugin de llegir una cosa que els faci pensar. Viuen al dia i amb molta informació, però sense sedimentar-la ni fer-la seva. Són personatges que acaparen informació i audiència amb teclats, tabletes, pantalles i tv de totes mides, colors i tamanys. Són gent de facebook, no de  the face on the book!
En l’anterior escrit sobre la lectura us vam dir: Llegir és una de les activitats més intenses, vivificants i enriquidores que podem fer. Llegir és un mitjà sense el qual la pau, la serenor, el coneixement i la riquesa interior són pràcticament impossibles. Llegir vol voluntat. Llegir ensenya a donar-se. Llegir ens fa receptors del do grandiós de l’existència… Però llegir… no és llegir qualsevol cosa. D’això en parlarem un altre dia.
Doncs bé, avui és aquest dia i l’encapçalem amb aquesta frase de Dostoievski: Llibres, llibres, llibres…!, molts llibres per tal que la meva ànima no mori, per tal d’enriquir l’esperit. Som a l’era de l’home infraeducat per les imatges. La lectura desperta i estimula la intel·ligència; les imatges la gronxen i l’endormisqueixen. Per recuperar la bona forma de les neurones cal més lectura i menys internet.
Llegir és per a la ment, allò que l’exercici físic és per al cos. El procés cognitiu de la lectura no el podem oblidar, ni nosaltres, els avis, que ens serveix d’estimulació per no perdre facultats, ni els pares joves, ni els fills. Mentre estic llegint això, el cervell funciona i activa un munt d’àrees: els ulls reconeixen la forma de cada lletra, una part del cervell detecta la paraula escrita, una altra tradueix les sil·labes en sons, mentre que una altra analitza el significat de cada paraula. Precisament perquè passa tot això, han descobert que la capacitat lectora millora el tractament de malalts amb símptomes neurodegeneratius. Per tant és important tenir una vida –tots, grans i petits– intel·lectualment activa.
La lectura d’un bon llibre accelera el nostre viatge interior, ens allunya de la vulgaritat. Quan tornem al món després de la seva lectura ja no som els mateixos. Hi ha llibres que ens poden canviar la vida, el món afectiu, els projectes, els desitjos… s’acaba llegint no ja per enriquir la llengua, sinó pel plaer del mateix contingut del llibre, per la capacitat que té de plasmar la veritat i la bellesa. Una obra literària és un gran fons enriquidor.
No podem caure en la superficialitat intel·lectual de molts lectors i lectores que amb l’afany de cercar només entreteniment a tot drap i llegir el que llegeix tothom, compren –únicament– productes literaris simples, d’escassa qualitat literària i fàcilment previsibles: només llegeixen… best sellers!
Què és un best seller? És… allò més venut. En el món de l’editorial és un llibre de vendes milionàries en el món globalitzat d’avui. Són llibres programats per una acceptació massiva. Solen ser llibres molt comercials, on la qualitat literària queda en un segon lloc ja que el que es pretén és proporcionar entreteniment i evasió, no pas fer pensar. El màrqueting hi juga un paper importantíssim tan en l’argument com en els ingredients i en el procés d’elaboració, cosa que fa hi hagi lectures a gran escala sense cap atractiu per elles mateixes. I així ens trobem amb un grapat de pesades històries medievalitzants, ben guarnides de sang, fetge i sexe. Les editorials cerquen aquest tipus de llibre per tal de vendre, així fabriquen –encomanen a un autor– un best seller. Hem de saber deixar de banda això i llegir bona literatura.
La lectura de bona literatura ens ajuda a ser millors. En el món estripat i complex en què vivim, la lectura literària és una cosa necessària per l'assoliment d'una vida harmònica, equilibrada, per a una vida plenament humana. La lectura activa la memòria, la imaginació, els sentiments. Ens exigeix seguir amb atenció una història. Alhora, ens ajuda a reflexionar i fa també que la lectura d’una bona novel·la millori la nostra empatia al posar-nos al lloc dels altres.
¿Com puc saber que un llibre és literatura de qualitat? Per descomptat, no comprant el primer que ens trobem al supermercat ni al quiosc de l'aeroport. Cal demanar consell a qui pensem que ens el pugui donar encertat. En els més variats àmbits de la vida demanem consell, doncs quan l'assessorament afecta l'esfera de la valoració intel·lectual o estètica dels productes de l'esperit hem de fer el mateix. Fa falta llegir llibres, però no llibres qualsevol.
En la història de la humanitat hi ha hagut best sellers –bons best sellers– sempe. En posem nou dels de sempre: La Bíblia, El llibre vermell, de Mao i L’Alcorà; en un camp més literari, Història de dues ciutats, de Dickens, Diez negritos, d’Àgatha Christie, i El senyor dels anells, de Tolkien; en una segona línia Las mines del rei Salomó, de Haggard, El Petit príncep, de Saint-Exupérie, i Heidi, de Johanna Spiri.
A veure si us animeu a rellegir-ne algun.

dissabte, 9 de febrer del 2013

avis 8 - salut 3 - aigua de mar 2

Avui parlarem de com podem fer sevir l’aigua de mar (AdM) a casa. Però primer val la pena preguntar-se: ¿Quina diferencia hi ha entre l’aigua de l’aixeta, l’aigua d’una font, l’aigua mineral i l’aigua de mar? L’aigua de l’aixeta, o aigua “potable”, sense risc per la salut, és la que després d’un procés de purificació, reuneix les qualitats que determinen les autoritats sanitàries, amb uns mínims de minerals, ions i germens patògens. L’aigua d’una font del bosc és aquella que brolla d’entre les roques i s’origina per la filtració de l’aigua de la pluja i segons les terres per on passa porta sals i minerals diferents. L’aigua mineral natural conté minerals, sals, gasos i altres substàncies dissoltes que li donen un valor terapèutic; pot sortir d’un manantial d’origen subterrani o ser preparada. L’aigua de mar és: una dissolució amb un 96,5% d’aigua i un 3,5% de 95 elements minerals diferents, tots necessaris per a la nostre nutrició.
Ara parlem una mica de la sal. La sal, des de sempre, és el residu sec que queda després d’evaporar l’aigua de mar i que conté un 86% de clorur sòdic –que li dóna el sabor– i una resta d’un 14% amb gairebé 95 elements minerals que necessita el nostre cos per nutrir-se. La quantitat d’aquests elements varia en funció de la situació geogràfica de la salina. L’anomenada “sal pura” o de “taula” és clorur sòdic pur: li han tret 93 nutrients minerals –batejant-los d’”impureses”– i només n’hi han deixat dos: clor i sodi. Com podem veure la sal marina és un element necessari i imprescindible per al nostre cos.
Com també ho és per totes les seves aplicacions conservants. Però de la sal marina originària, que era un bé molt preuat –aquell bé anomenat “or blanc” amb el qual, des de l’Antic Egipte fins els romans, es pagava els soldats (d’aquí ve la paraula salari)– hem passat a la sal química que la indústria alimentària el posa a tots els aliments per conservar-los. Això no és dolent, lo dolent és que el nostre cos pot estar consumint 18g de clorur sòdic cada dia dels quals el 10% (1,8g) forma part natural dels aliments, el 15% (2,7g) l’afegim al cuinar i el 75% (13,5g) l’ha incorporat la indústria alimentària per conservar els aliments (fins el iogur porta sal!). Situació explosiva per uns ronyons dissenyats per expulsar menys de 10g diaris. Molts transtorns (cerebrals, renals, arterials) són per culpa d’aquest excés de sal química i patim altres malalties (maldecap, cansanci) per falta de sal orgànica.
Recordem:
A.   L’AdM no és una medicina. L'AdM és l’hidratant i el nutrient orgànic més complet de la natura, per això cura moltes afeccions, però no és una "droga" artificial d'efectes ràpids i immediats. Funciona molt bé quan l'hem incorporat als nostres hàbits de salut.
B.   No és el mateix l’AdM que tirar una cullerada de sal de taula a l’aigua de l’aixeta. Les dues tenen el mateix sabor, però no porten els mateixos nutrients: l’AdM en porta 95 d’orgànics; l’aigua de l’aixeta, salada amb sal de taula, 2 de químics.
C.   Hi ha el que s’anomena la nutrició cel·lular que és la que necessiten les cèl·lules per viure i reproduir-se i que no ho garanteixen els aliments d’una menjada nostra, amb la qual podem quedar satisfets, però les cèl·lules no haver rebut els nutrients necessaris. L’AdM sí que garanteix els nutrients i la hidratació a les cèl·lules.
D.  En Biologia una solució (barreja de dos o més substàncies que no reaccionen entre si i els components es troben en diferent proporció, com sal o sucre dissolts en aigua) pot ser: hipèrtònica, isotònica o hipotònica segons tingui major, igual o menor concentració de solut que una altra. L’AdM és hipertònica en relació al líquid cel·lular en una proporció d’1 a 4: els líquids corporals tenen una concentració de sals de 9g per litre, mentre que l’AdM és de 35g per litre.
E.  Retenir aquesta terminologia (hiper H, iso I, hipo h) que la farem servir sovint. L’aigua hipertònica (H) és tal com l’agafem del mar, amb una concentració de 35% de sals. La isotònica (I) és la que la barregem amb aigua de l’aixeta: ¼ de litre d’AdM amb ¾ de litre d’aigua de l’aixeta per aconseguir un 9% de concentració de sals. La hipotònica (h) és la que té una concentració inferior al 9%, gairebé aigua dolça.

*       *       *
Comencem: ¿on compro l’AdM? Doncs l’aigua de mar… no es compra, s’agafa del mar. Si en voelu comprar alguna que es troba a les farmàcies i esteu disposats a pagar-ne el que demanin… L’aigua de mar és l’element més extens del planeta i el més barat.
I… ¿jo puc agafar aigua del mar i beure-la? Sí. I… ¿no està contaminada? No, ja ho vam explicar l’altre dia. ¿I tota la porqueria que diuen que hi aboquen? L’aboquen lluny de les platges, les deixalles sòlides o va al fons o flota i la líquida és dissolta per la pròpia aigua que no permet cap cultiu microbià procedent de la terra. ¿Així de fàcil? Així de fàcil, però s’ha de tenir en compte que això no val per l’aigua dolça, la de rius, llacs i pantans, ¿eh? Només és vàlid per l’aigua de mar, les caracterítiques de la qual ja hem explicat.
¿I com la trec del mar? Molt fàcil: només necessitem un garrafó, anar a la platja, mirar que tingui bandera verda (que vol dir que la mar és apte per al bany i que no hi ha residus ni contaminació a nivells nocius per als humans) endinsar-nos a l’aigua fins que ens arribi al pit, enfonsar el garrafó, aguantar-lo entre els dos genolls, obrir el tap i deixar que s’empleni… tancar i cap a casa. Si ho podem fer en un lloc rocós, millor i sempre que l’aigua no estigui agitada.
Un cop la tinguem, l'AdM és un recurs d'enormes possibilitats. La podem usar freda i calenta, en forma d'aigua o de vapor per inhalar, per beure, per al bany, per higiene bucodental, per irrigacions nasals, per friccions, per apòsits… També a la cuina fa un paper extraordinari: des del seu ús com a sal líquida, a complement perfecte de qualsevol suc, infusió o còctel.
Aquesta aigua dura una eternitat ja que no es fa malbé, no es podreix com la dolça. No s’ha de guardar a la nevera, només resguardada del sol directe. Però un cop tinguem a casa aquest “or blau” no es tracta de guardar-lo, sinó de fer-lo servir!

*       *       *

I ara anem a concretar tot el suc que li podem treure:
1.   Per banyar-se
  • Tots hem comprovat que quan anem al mar, a la platja, milloren els nostres problemes cutanis. La platja a tots ens va bé. Només amb "estar" davant del mar, relaxats i respirant el seu aire atomitzat, nodrim el cos i la ment. I si, a més, ens banyem i prenem el sol (un altre dia parlarem del sol) estem fent una cura física i mental que permet l'organisme autoreparar la seva capacitat vital. El mar ho cura tot. I l'aigua de mar, beguda i fregada sobre la pell, cura els problemes que no aconsegueixen resoldre medicines i pomades.
2.   A la cuina
  • Hem d’arribar a que formi part de la nostra dieta. Sempre serà H.
  • Rentar les fruites i menjar-les amb pell.
  • Per fer una paella: cuinar l’arròs amb AdM i no posar-hi sal.
  • Si s’ha de fer servir sal, usar sal marina, orgánica, en comptes de sal química que és la de taula.
3.   Per beure
  • Podem beure fins ¼ de litre diari. Es pot fer de diferents maneres:
  • Fer-la isotònica i aprofitar-la per les nostres necessitats orgàniques. La podem beure quan vulguem.
  • Barrejar-la amb suc de fruites.
  • Abans dels menjars: 20 minuts abans, beure entre 75 i 100 ml (cinc-sis glops d’AdM). Pot ser H o rebaixada al 50%. Això fa que s’alimentin les cèl·lules tal com hem dit al punt C i ens desaparegui la gana de menjar que ens ve quan arriba l’hora de dinar o sopar. Així menjarem el necessari i no tindrem la necessitat “d’atipar-nos”.
  • Beure AdM és una manera de compensar el dèficit de minerals producte de la nostra alimentació actual.
4.   Per atemperar la gana i regular el pes
  • Unes cèl·lules ben nutrides orgànica i alcalinament regulen la gana i equilibren el pes corporal fins i tot d’un obès. Qui faci una dieta amb AdM mantindrà l’alcalinitat del cos, previndrà les malalties, combatrà l'obesitat, conservarà el pes adequat, i gaudirà del bé més preuat: la salut. La fam porta a l’obesitat
5.   Per fer passar l’acidesa de l’estòmac
  • Si habitualment es té acidesa d’estòmac la primera cosa serà repassar la dieta. Per sortir del pas podem prendre bicarbonat. En el nostra cas beurem AdM, ja que la seva alcalinitat combatrà l’acidesa. Si l’incorporem a la dieta regularà la nostra gana, alleugerarà el sistema digestiu i no tindrem acidesa.
6.   Com a dentrific, glopejador, sublingual
  • Sempre Hipertònica.
  • Rentar les dents amb pasta o AdM (l’AdM porta flúor, magnesi i fòsfor). Fer una glopejada per netejar i escopir l’aigua.
  • Un cop neta la boca glopejar, una estona, un glop d’AdM. No emplenar la boca d’AdM ja que al ser salada genera saliva i la boca quedaria massa plena. Repetir-ho dos o tres cops. Dents, genives i tota la boca ho agraeixen. També va bé per les llaguetes que surten a la boca. Un cop acabat, com que la boca ja era neta, ens podem empassar l’aigua. Pot millorar el mal alè. Això manté el pH de la boca alcalí.
  • La gran propietat d’absorció de la mucosa sublingual fa que pel sol fet de retenir AdM a la boca absorveixi els nutrients que porta sense haver de passar pel sistema digestiu.
7.   Irrigacions nasals, sinusitis i otitis
    Diario de Cádiz - 1992
  • Si s’esnifa AdM per les dues narius, es netegen i purifiquen els sinus nasals, actúa com un detergent. Qui ho faci, de manera preventiva, cada matí, té garantides 24 hores sense mocs. De la mateixa manera millora la sinusitis i les otitis: tots els microbis queden desactivats.
  • Per fer-ho bé a casa, fer-ho com quan, al mar, ve una ona inesperada i ensumem aigua sense voler, que ens arriba fins la gola. Emplenar el clot de la mà amb aigua i ensumar ben fort, fins que l’aigua arribi al coll.
8.   Efectes diürètics, purgatius i laxants
  • El sol fet de beure-la ja facilita l’eliminació d’orina.
  • Per una purga (neteja intestinal) ha de ser H. A mesura que va passant per l’aparell digestiu provoca un efecte de deshidratació, de rentat de les aigües estancades que troba, fa un canvi d’aigües i es netegen zones intoxicades.
  • Després d’un menjar pesat, beure’n un got d’H.
  • Per laxar (provocar una evacuació) beure’n un got, que sigui H i en dejú. Quan s’ha produït, deixar de beure.
9.   Per desinfectar
  • Quan el nostre cos té una infecció digestiva hem de fer desaparèixer els microbis que han entrat. Ho farem mitjançant l’AdM ja que la seva salinitat H (35g/l) eliminarà, per via osmòtica, els invasors que només poden viure en la salinitat I (9g/l) del nostre cos.
10.   Per alcalinitzar i renovar el medi intern nostre
  • La complexitat del nostre plasma, del qual es creen tots els fluids orgànics, és aigua de mar isotònica. L’única manera d’aprovisionar els sistemes humoral i hormonal amb els materials essencials, i que no els en falti cap, és amb l’aigua de mar.
11.   Ferides, cremadures, èczemes i dermatitis atòpiques
  • Aplicar AdM per via tòpica, ja sigui per fricció o amb un apòsit.
12.   Banys d’aigua termal (aigua salada calenta)

  • Fer banys d’aigua salada calenta no éspossible fer-ho al mar, però sí a casa. Ara estan de moda els balnearis (ja ho eren a l’època romana) i sempre hem sentit parlar de banys de sal. Bé, doncs això ho podem fer a casa sense les despeses del balneari. Necessitem emplenar mitja banyera d’aigua (100 litres aprox.), dissoldre-hi 2 kg de sal de cuina i banyar-nos mitja hora.
  • ¿I això per a què? A més, no tinc mitja hora al dia! Fes-ho un dia a la setmana. A veure si ho explico bé i en poques paraules: ja hem dit que els líquids del nostre cos tenen una salinitat del 9%. L’aigua de la banyera tindrà una salinitat del 20%, més del doble de concentració salina del cos. Quan ens banyem en aquesta aigua calenta s’obren els porus de la pell i per ósmosis percutània (vol dir que a través de la pell els líquids van d’on hi ha menys sal –cos– a on n’hi ha més –aigua banyera–) es provoca l’extracció dels àcids i toxines retinguts a l’interior de l’organisme; el bany termal és una diàlisis percutània, és un ronyó, un pulmó i un fetge artificial de gran rendiment i cost escàs. El cos s’ha alcalinitzat i hem estalviat feina als tres filtres del nostre cos: ronyó, pulmó, fetge.
________________________________________________________
Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.
Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge