Ara que arriba l'estiu els avis ens podem trobar immersos en alguna de les situacions d'aquestes vinyetes. O, també, que estiguem amb els néts amb més calma i poguem gaudir d'estar amb ells si no hem de "substituir" els pares i fer totes les feines que fan ells. Malgrat això sigui així, hem de trobar uns espais de calma, amb els néts, per fer una estona de lectura.
Emig de la colla de llibres que tenim a la
biblioteca n’hem desenterrat un que teníem mig oblidat. És d’en Josep Maria de
Sagarra i es diu Els ocells amics.
És una bona opció per lectura de l’estiu. Josep M de
Sagarra ens parla d'un grapat d'ocells de casa nostra: l’oreteta de xemeneia (la que més abunda), el falciot (neteja l’aire d’insectes), la puput (estrafolària), el cucut (l’alegria i la música del bosc),
el picot (ocell de bosc), el raspinell (el millor amic dels arbres),
el rossinyol (l’ocell més famós), la bosqueta o tallareta (ocellet de bardissa), el reietó i l’ull-de-bou (música
del cel hivernal), la cuereta
(rondinaire i cerca-raons), la mallerenga
(ocellet celestial) i els ocells bescantats (corb, musol, xibeca, cabrassa, òliba, gamarús, xot banyut…)
Les descripcions que fa de cada un dels ocells i els seus
costums val la pena llegir-los i potser també serà una bona activitat fer una lectura en veu alta als néts,
en una tarda d’aquestes que no saben què fer i ja estan tips de fer no sabem
quantes coses que no serveixen per a res. Diu l'autor: Com que en l'ànima dels
I continua: Quan
vegem un ocell pensem que és un fill de Déu, tan necessari com nosaltres
mateixos, que ell contribueix a embellir tant la terra, i és una pinzelladeta
de color i un so de música que forma part d’aquest quadre tan ben pintat i
d’aquesta harmonia tan dolça i tan gran que anomenem la Naturalesa.
La vida de l’autor al camp quan era petit i el tracte amb
els pagesos, pastors i llenyataires va fer que aprengués el nom de les
bestioles i les plantes i ens descriu l’hàbitat, els costums i les peculiaritats
amb una precisió extraordinària.
Acaba el llibret amb una oració de la que us transcribim
unes línies: Senyor, Déu meu! Vós que ens
heu donat una pàtria que és la terra més bella del món; que ens l’heu guarnida
de muntanyes i heu agraciat les muntanyes amb la pinzallada verda dels boscos…
vetlleu, Senyor damunt les ales d’aquests pobres ocells… i feu que no
s’estronqui mai… llur cançó… la joia més dolça de la primavera!
Escrit el 1947, l’edició que presentem d’Els
ocells amics, molt
acurada, és de l'Editorial Juventut, de l’any 1986, i està il·lustrada amb uns boixos exquisits de Josep
Narro.
Si la trobeu, no us la perdeu: compreu-la!
