Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb
el pessebre de molsa i arboç,
ens
fa pensar en unes ganes molt vives,
ens
fa pensar en un desig de debò,
de
donar coses al Noi de la Mare,
coses
que vinguin de dintre del cor,
perquè
si és llum i misteri que espanta,
perquè
si aguanta la bola del món,
té
la carn nua ajaguda a la palla
i
té les galtes mullades de plor,
i
vol sentir-nos molt més a la vora,
ben
acostats al voltant dels pastors,
i
vol sentir a la pell nostres ànimes
com l'alè de la mula i
el bou!
Un any
més arribem al Nadal i recordem el punt més important de la nostra fe: la
manifestació de Crist, el seu naixement; el Salvador s’ha manifestat, ha
aparegut “la bondat de Déu i el seu amor a l'home”.
Nadal és un temps en el que els
avis podem reviure, amb fills i néts, aquelles diades en les quals, amb els
fills petits, cantàvem nadales davant el pessebre, costum que val la pena no
oblidar i que convé que a cada casa fem el pessebre per tenir present la
vinguda de Crist, que es va fer nen per nosaltres, perquè el puguéssim bressar
i acaronar com un fill nostre. Aquests dies podríem fer el propòsit de viure això que diu el poema: tenir el desig de "donar coses al Noi de la Mare, coses
que vinguin de dintre del cor" perquè "vol sentir-nos molt més a la vora… i
vol sentir a la pell nostres ànimes com l'alè de la mula i
el bou!".
Bon Nadal a tots!
També us adjuntem una nadala clàssica: El noi de la Mare
Versos d’El Poema de Nadal de Josep Maria de
Sagarra (Barcelona, 1894-1961)
Dibuixos de Joan Vilanova, dibuixant (Manresa,
1908-1990)
Bon Nadal i moltes gràcies per aquesta "entrada" tan maca!
ResponElimina