dissabte, 23 de maig del 2015

avis 15 - tenir cura dels avis

En aquest blog dels avis un dels temes dels que no podem deixar de parlar és de la família, ja que és un tema molt important, sobretot aquest any, i ho fem moguts per l’interès del sant Pare a tenir present aquesta realitat tal com veritablement és: un gran do que el Senyor ha fet al món des del principi, quan va conferir a Adam i Eva la missió de multiplicar-se i omplir la terra. Aquell do que Jesús ha confirmat i segellat en el seu Evangeli.
I ho fem amb paraules del propi sant Pare. Com ja sabeu, després de les passades sessions del Sínode s’està treballant per preparar el proper Sínode que serà el mes d’octubre. Els dos tracten sobre la família i com que és un tema tant important, des de fa un temps el Papa està dedicant les audiències dels dimecres a la família. Va començar parlant de la família en general, i després ha parlat de la mare, del pare, dels fills, dels germans, dels avis, dels infants, de l’home i la dona, del matrimoni…
En les dues audiències que va parlar sobre els avis i els ancians va destacar el paper tan important que hem de jugar encara en aquest món que “passa”, moltes vegades, de nosaltres, però que quan li convé ens utilitza a benefici seu.
Els avis i els ancians
Gràcies als progressos de la medicina la vida s'ha prolongat: però la societat no s'ha "prolongat" a la vida! El nombre dels ancians s'ha multiplicat, però les nostres societats no s'han organitzat prou per fer-els-hi lloc a ells, amb just respecte i concreta consideració per la seva fragilitat i la seva dignitat.
Mentre som joves, tenim la tendència a ignorar la vellesa, com si fos una malaltia, una malaltia que cal tenir lluny; després quan ens tornem vells, especialment si som pobres, estem malalts, estem sols, experimentem les llacunes d'una societat programada sobre l'eficàcia, que ignora a la gent gran. I els ancians són una riquesa, no es poden ignorar.
L'atenció a la gent gran marca la diferència d'una civilització. En una civilització, ¿hi ha atenció a la gent gran? ¿Hi ha lloc per a l'ancià? Aquesta civilització seguirà endavant perquè sap respectar la saviesa, la saviesa dels ancians. Una civilització on no hi ha lloc per la gent gran, en la qual són descartats perquè creen problemes… és una societat que porta dintre seu el virus de la mort.
En l'era que tot es descarta es descarta a les persones grans perquè ja no serveixen. Però ara que falta treball recorren als avis perquè ens ajudin amb la seva pensió, ¿no?
Hem de considerar el valor i la importància del paper dels avis en la família. És veritat que la societat tendeix a descartar-nos, però el Senyor no. El Senyor ens crida a seguir-lo en cada edat de la vida, i també l'ancianitat conté una gràcia i una missió del Senyor.

Encara no és el moment de "deixar de remar". Aquest període de la vida és diferent als anteriors, no hi ha dubte; hem també "d’inventar-lo" una mica, perquè les nostres societats no estan preparades, espiritual i moralment, per donar el seu ple valor als ancians.
L’any passat vaig escoltar històries de matrimonis d'ancians que es desviuen pels altres, que celebraven 50 o 60 anys de fidelitat. Em va emocionar molt i els vaig dir, feu-ho veure als joves que es cansen aviat.
És un gran do per a l'Església, la pregària dels avis i dels ancians és una riquesa! Una gran injecció de saviesa també per a tota la societat humana: sobretot per a aquella que està massa ocupada, massa distreta.
Nosaltres necessitem primer de tot gent gran que resi, perquè la vellesa ens és donada per això. És una cosa bella l'oració dels ancians.
Nosaltres podem donar les gràcies al Senyor pels beneficis rebuts, i omplir el buit de la ingratitud que l'envolta. Podem
  • intercedir per les esperes de les noves generacions i donar dignitat a la memòria i als sacrificis de les passades
  • recordar als joves ambiciosos que una vida sense amor és àrida
  • dir als joves espantats que l'angoixa del futur pot ser vençuda
  • ensenyar als joves massa enamorats de si mateixos que hi ha més alegria en donar que en el rebre
L'oració purifica incessantment el cor. La lloança i la súplica a Déu prevé l'enduriment del cor en el ressentiment i en l'egoïsme.
  • Que lleig és el cinisme d'un ancià que ha perdut el sentit del seu testimoni, menysprea als joves i no comunica una saviesa de vida!
  • Que bonic és l'alè que l'ancià aconsegueix transmetre al jove en la recerca del sentit de la fe i de la vida!
Les paraules dels avis tenen alguna cosa especial per als joves. I ells ho saben. Les paraules que la meva àvia em va donar per escrit el dia de la meva ordenació sacerdotal, encara les porto sempre amb mi en el breviari. I les llegeixo sovint i em fa bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada