un llibre: els ocells amics

Ara que arriba l'estiu els avis ens podem trobar immersos en alguna de les situacions d'aquestes vinyetes. O, també, que estiguem amb els néts amb més calma i poguem gaudir d'estar amb ells si no hem de "substituir" els pares i fer totes les feines que fan ells. Malgrat això sigui així, hem de trobar uns espais de calma, amb els néts, per fer una estona de lectura.

Emig de la colla de llibres que tenim a la biblioteca n’hem desenterrat un que teníem mig oblidat. És d’en Josep Maria de Sagarra i es diu Els ocells amics.

És una bona opció per lectura de l’estiu. Josep M de Sagarra ens parla d'un grapat d'ocells de casa nostra: l’oreteta de xemeneia (la que més abunda), el falciot (neteja l’aire d’insectes), la puput (estrafolària), el cucut (l’alegria i la música del bosc), el picot (ocell de bosc), el raspinell (el millor amic dels arbres), el rossinyol (l’ocell més famós), la bosqueta o tallareta (ocellet de bardissa), el reietó i l’ull-de-bou (música del cel hivernal), la cuereta (rondinaire i cerca-raons), la mallerenga (ocellet celestial) i els ocells bescantats (corb, musol, xibeca, cabrassa, òliba, gamarús, xot banyut…)

Les descripcions que fa de cada un dels ocells i els seus costums val la pena llegir-los i potser també serà una bona activitat fer una lectura en veu alta als néts, en una tarda d’aquestes que no saben què fer i ja estan tips de fer no sabem quantes coses que no serveixen per a res. Diu l'autor: Com que en l'ànima dels infants és on prenen sempre més caliu les delicades meravelles de la Natura… és per els infants de la nostra terra que és esctit aquest llibret.

I continua: Quan vegem un ocell pensem que és un fill de Déu, tan necessari com nosaltres mateixos, que ell contribueix a embellir tant la terra, i és una pinzelladeta de color i un so de música que forma part d’aquest quadre tan ben pintat i d’aquesta harmonia tan dolça i tan gran que anomenem la Naturalesa.

La vida de l’autor al camp quan era petit i el tracte amb els pagesos, pastors i llenyataires va fer que aprengués el nom de les bestioles i les plantes i ens descriu l’hàbitat, els costums i les peculiaritats amb una precisió extraordinària.

Acaba el llibret amb una oració de la que us transcribim unes línies: Senyor, Déu meu! Vós que ens heu donat una pàtria que és la terra més bella del món; que ens l’heu guarnida de muntanyes i heu agraciat les muntanyes amb la pinzallada verda dels boscos… vetlleu, Senyor damunt les ales d’aquests pobres ocells… i feu que no s’estronqui mai… llur cançó… la joia més dolça de la primavera!

Escrit el 1947, l’edició que presentem d’Els ocells amics, molt acurada, és de l'Editorial Juventut, de l’any 1986, i està il·lustrada amb uns boixos exquisits de Josep Narro.

Si la trobeu, no us la perdeu: compreu-la!