Avui parlarem de com podem fer sevir l’aigua de mar (AdM) a casa. Però primer
val la pena preguntar-se: ¿Quina diferencia hi ha entre l’aigua de l’aixeta, l’aigua
d’una font, l’aigua mineral i l’aigua de mar? L’aigua de l’aixeta, o aigua “potable”,
sense risc per la salut, és la que després d’un procés de purificació, reuneix
les qualitats que determinen les autoritats sanitàries, amb uns mínims de
minerals, ions i germens patògens. L’aigua d’una font del bosc és aquella que
brolla d’entre les roques i s’origina per la filtració de l’aigua de la pluja i
segons les terres per on passa porta sals i minerals diferents. L’aigua mineral
natural conté minerals, sals, gasos i altres substàncies dissoltes que li donen
un valor terapèutic; pot sortir d’un manantial d’origen subterrani o ser
preparada. L’aigua de mar és: una dissolució amb un 96,5% d’aigua i un 3,5% de
95 elements minerals diferents, tots necessaris per a la nostre nutrició.
Ara parlem una mica de la sal. La sal, des de sempre, és el residu sec que queda després d’evaporar
l’aigua de mar i que conté un 86% de clorur sòdic –que li dóna el sabor– i una
resta d’un 14% amb gairebé 95 elements minerals que necessita el nostre cos per
nutrir-se. La quantitat d’aquests elements varia en funció de la situació geogràfica
de la salina. L’anomenada “sal pura” o de “taula” és clorur sòdic pur: li han
tret 93 nutrients minerals –batejant-los d’”impureses”– i només n’hi han deixat
dos: clor i sodi. Com podem veure la sal marina és un element necessari i
imprescindible per al nostre cos.
Com també ho és per totes les seves aplicacions
conservants. Però de la sal marina originària, que era un bé molt preuat –aquell
bé anomenat “or blanc” amb el qual, des de l’Antic Egipte fins els romans, es
pagava els soldats (d’aquí ve la paraula salari)–
hem passat a la sal química que la indústria alimentària el posa a tots els
aliments per conservar-los. Això no és dolent, lo dolent és que el nostre cos
pot estar consumint 18g de clorur sòdic cada dia dels quals el 10% (1,8g) forma
part natural dels aliments, el 15% (2,7g) l’afegim al cuinar i el 75% (13,5g) l’ha
incorporat la indústria alimentària per conservar els aliments (fins el iogur
porta sal!). Situació explosiva per uns ronyons dissenyats per expulsar menys
de 10g diaris. Molts transtorns (cerebrals, renals, arterials) són per culpa d’aquest
excés de sal química i patim altres malalties (maldecap, cansanci) per falta de
sal orgànica.
Recordem:
A.
L’AdM no és una medicina. L'AdM és l’hidratant
i el nutrient orgànic més complet de la natura, per això cura moltes afeccions,
però no és una "droga" artificial d'efectes ràpids i immediats.
Funciona molt bé quan l'hem incorporat als nostres hàbits de salut.
B.
No és el mateix l’AdM que tirar una
cullerada de sal de taula a l’aigua de l’aixeta. Les dues tenen el mateix
sabor, però no porten els mateixos nutrients: l’AdM en porta 95 d’orgànics; l’aigua
de l’aixeta, salada amb sal de taula, 2 de químics.
C.
Hi ha el que s’anomena la nutrició cel·lular
que és la que necessiten les cèl·lules per viure i reproduir-se i que no ho
garanteixen els aliments d’una menjada nostra, amb la qual podem quedar
satisfets, però les cèl·lules no haver rebut els nutrients necessaris. L’AdM sí
que garanteix els nutrients i la hidratació a les cèl·lules.
D.
En Biologia una solució (barreja de dos o
més substàncies que no reaccionen entre si i els components es troben en
diferent proporció, com sal o sucre dissolts en aigua) pot ser: hipèrtònica,
isotònica o hipotònica segons tingui major, igual o menor concentració de solut
que una altra. L’AdM és hipertònica en relació al líquid cel·lular en una
proporció d’1 a 4: els líquids corporals tenen una concentració de sals de 9g
per litre, mentre que l’AdM és de 35g per litre.
E.
Retenir aquesta terminologia (hiper H,
iso I, hipo h) que la farem servir sovint. L’aigua hipertònica (H) és tal com l’agafem
del mar, amb una concentració de 35% de sals. La isotònica (I) és la que la
barregem amb aigua de l’aixeta: ¼ de litre d’AdM amb ¾ de litre d’aigua de l’aixeta
per aconseguir un 9% de concentració de sals. La hipotònica (h) és la que té
una concentració inferior al 9%, gairebé aigua dolça.
* * *
Comencem: ¿on compro l’AdM? Doncs l’aigua de mar…
no es compra, s’agafa del mar. Si en voelu comprar alguna que es troba a les
farmàcies i esteu disposats a pagar-ne el que demanin… L’aigua de mar és l’element
més extens del planeta i el més barat.
I… ¿jo puc agafar aigua del mar i beure-la? Sí. I…
¿no està contaminada? No, ja ho vam explicar l’altre dia. ¿I tota la porqueria
que diuen que hi aboquen? L’aboquen lluny de les platges, les deixalles sòlides
o va al fons o flota i la líquida és dissolta per la pròpia aigua que no permet
cap cultiu microbià procedent de la terra. ¿Així de fàcil? Així de fàcil, però
s’ha de tenir en compte que això no val per l’aigua dolça, la de rius, llacs i
pantans, ¿eh? Només és vàlid per l’aigua de mar, les caracterítiques de la qual
ja hem explicat.
¿I com la trec del mar? Molt fàcil: només
necessitem un garrafó, anar a la platja, mirar que tingui bandera verda (que
vol dir que la mar és apte per al bany i que no hi ha residus ni contaminació a
nivells nocius per als humans) endinsar-nos a l’aigua fins que ens arribi al
pit, enfonsar el garrafó, aguantar-lo entre els dos genolls, obrir el tap i
deixar que s’empleni… tancar i cap a casa. Si ho podem fer en un lloc rocós,
millor i sempre que l’aigua no estigui agitada.
Un cop la tinguem, l'AdM és un recurs d'enormes
possibilitats. La podem usar freda i calenta, en forma d'aigua o de vapor per
inhalar, per beure, per al bany, per higiene bucodental, per irrigacions
nasals, per friccions, per apòsits… També a la cuina fa un paper extraordinari:
des del seu ús com a sal líquida, a complement perfecte de qualsevol suc,
infusió o còctel.
Aquesta aigua dura una eternitat ja que no es fa
malbé, no es podreix com la dolça. No s’ha de guardar a la nevera, només
resguardada del sol directe. Però un cop tinguem a casa aquest “or blau” no es
tracta de guardar-lo, sinó de fer-lo servir!
* * *
I
ara anem a concretar tot el suc que li podem treure:
1. Per banyar-se
- Tots hem comprovat que quan anem al mar, a la platja, milloren els nostres problemes cutanis. La platja a tots ens va bé. Només
amb "estar" davant del mar, relaxats i respirant el seu aire atomitzat,
nodrim el cos i la ment. I si, a més, ens banyem i prenem el sol (un altre dia
parlarem del sol) estem fent una cura física i mental que permet l'organisme
autoreparar la seva capacitat vital. El mar ho cura tot. I l'aigua de mar,
beguda i fregada sobre la pell, cura els problemes que no aconsegueixen
resoldre medicines i pomades.
2. A la cuina
- Hem d’arribar a que formi part de la nostra
dieta. Sempre serà H.
- Rentar les fruites i menjar-les amb pell.
- Per fer una paella: cuinar l’arròs amb AdM i no
posar-hi sal.
- Si s’ha de fer servir sal, usar sal marina, orgánica,
en comptes de sal química que és la de taula.
3. Per beure
- Podem beure fins ¼ de litre diari. Es pot fer de
diferents maneres:
- Fer-la isotònica i aprofitar-la per les nostres
necessitats orgàniques. La podem beure quan vulguem.
- Barrejar-la amb suc de fruites.
- Abans dels menjars: 20 minuts abans, beure entre
75 i 100 ml (cinc-sis glops d’AdM). Pot ser H o rebaixada al 50%. Això fa que s’alimentin
les cèl·lules tal com hem dit al punt C i ens desaparegui la gana de menjar que
ens ve quan arriba l’hora de dinar o sopar. Així menjarem el necessari i no
tindrem la necessitat “d’atipar-nos”.
- Beure AdM és una manera de compensar el dèficit
de minerals producte de la nostra alimentació actual.
4. Per atemperar la gana
i regular el pes
- Unes cèl·lules ben nutrides orgànica i
alcalinament regulen la gana i equilibren el pes corporal fins i tot d’un obès.
Qui faci una dieta amb AdM mantindrà l’alcalinitat del cos, previndrà les
malalties, combatrà l'obesitat, conservarà el pes adequat, i gaudirà del bé més
preuat: la salut. La fam porta a l’obesitat
5. Per fer passar l’acidesa
de l’estòmac
- Si habitualment es té acidesa d’estòmac la
primera cosa serà repassar la dieta. Per sortir del pas podem prendre
bicarbonat. En el nostra cas beurem AdM, ja que la seva alcalinitat combatrà l’acidesa.
Si l’incorporem a la dieta regularà la nostra gana, alleugerarà el sistema
digestiu i no tindrem acidesa.
6. Com a dentrific,
glopejador, sublingual
- Sempre Hipertònica.
- Rentar les dents amb pasta o AdM (l’AdM porta flúor,
magnesi i fòsfor). Fer una glopejada per netejar i escopir l’aigua.
- Un cop neta la boca glopejar, una estona, un glop
d’AdM. No emplenar la boca d’AdM ja que al ser salada genera saliva i la boca
quedaria massa plena. Repetir-ho dos o tres cops. Dents, genives i tota la boca
ho agraeixen. També va bé per les llaguetes que surten a la boca. Un cop
acabat, com que la boca ja era neta, ens podem empassar l’aigua. Pot millorar
el mal alè. Això manté el pH de la boca alcalí.
- La gran propietat d’absorció de la mucosa
sublingual fa que pel sol fet de retenir AdM a la boca absorveixi els nutrients
que porta sense haver de passar pel sistema digestiu.
7. Irrigacions nasals,
sinusitis i otitis
 |
| Diario de Cádiz - 1992 |
- Si s’esnifa
AdM per les dues narius, es netegen i purifiquen els sinus nasals, actúa com un
detergent. Qui ho faci, de manera preventiva, cada matí, té garantides 24 hores
sense mocs. De la mateixa manera millora la sinusitis i les otitis: tots els
microbis queden desactivats.
- Per fer-ho bé a casa, fer-ho com quan, al mar, ve
una ona inesperada i ensumem aigua sense voler, que ens arriba fins la gola.
Emplenar el clot de la mà amb aigua i ensumar ben fort, fins que l’aigua arribi
al coll.
8. Efectes diürètics,
purgatius i laxants
- El sol fet de beure-la ja facilita l’eliminació d’orina.
- Per una purga (neteja intestinal) ha de ser H. A
mesura que va passant per l’aparell digestiu provoca un efecte de deshidratació,
de rentat de les aigües estancades que troba, fa un canvi d’aigües i es netegen
zones intoxicades.
- Després d’un menjar pesat, beure’n un got d’H.
- Per laxar (provocar una evacuació) beure’n un
got, que sigui H i en dejú. Quan s’ha produït, deixar de beure.
9. Per desinfectar
- Quan el nostre cos té una infecció digestiva hem
de fer desaparèixer els microbis que han entrat. Ho farem mitjançant l’AdM ja
que la seva salinitat H (35g/l) eliminarà, per via osmòtica, els invasors que
només poden viure en la salinitat I (9g/l) del nostre cos.
10. Per alcalinitzar i
renovar el medi intern nostre
- La complexitat del nostre plasma, del qual es
creen tots els fluids orgànics, és aigua de mar isotònica. L’única manera d’aprovisionar
els sistemes humoral i hormonal amb els materials essencials, i que no els en
falti cap, és amb l’aigua de mar.
11. Ferides, cremadures, èczemes
i dermatitis atòpiques
- Aplicar AdM per via tòpica, ja sigui per fricció
o amb un apòsit.
12. Banys d’aigua termal
(aigua salada calenta)
- Fer banys d’aigua salada calenta no éspossible
fer-ho al mar, però sí a casa. Ara estan de moda els balnearis (ja ho eren a l’època
romana) i sempre hem sentit parlar de banys de sal. Bé, doncs això ho podem fer
a casa sense les despeses del balneari. Necessitem emplenar mitja banyera d’aigua
(100 litres aprox.), dissoldre-hi 2 kg de sal de cuina i banyar-nos mitja hora.
- ¿I això per a què? A més, no tinc mitja hora al
dia! Fes-ho un dia a la setmana. A veure si ho explico bé i en poques paraules:
ja hem dit que els líquids del nostre cos tenen una salinitat del 9%. L’aigua
de la banyera tindrà una salinitat del 20%, més del doble de concentració
salina del cos. Quan ens banyem en aquesta aigua calenta s’obren els porus de
la pell i per ósmosis percutània (vol
dir que a través de la pell els líquids van d’on hi ha menys sal –cos– a on n’hi
ha més –aigua banyera–) es provoca l’extracció dels àcids i toxines retinguts a
l’interior de l’organisme; el bany termal és una diàlisis percutània, és un
ronyó, un pulmó i un fetge artificial de gran rendiment i cost escàs. El cos s’ha
alcalinitzat i hem estalviat feina als tres filtres del nostre cos: ronyó, pulmó,
fetge.
________________________________________________________
Nota: Tota la informació d'aquest document només
té propòsits divulgatius.
Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà
bé de consultar amb el seu metge
Què és un best seller? És… allò més
venut. En el món de l’editorial és un llibre de vendes milionàries en el
món globalitzat d’avui. Són llibres programats per una acceptació massiva.
Solen ser llibres molt comercials, on la qualitat literària queda en un segon
lloc ja que el que es pretén és proporcionar entreteniment i evasió, no pas fer
pensar. El màrqueting hi juga un paper importantíssim tan en l’argument com en
els ingredients i en el procés d’elaboració, cosa que fa hi hagi lectures a
gran escala sense cap atractiu per elles mateixes. I així ens trobem amb un
grapat de pesades històries medievalitzants, ben guarnides de sang, fetge i
sexe. Les editorials cerquen aquest tipus de llibre per tal de vendre, així
fabriquen –encomanen a un autor– un best
seller. Hem de saber deixar de banda això i llegir bona literatura. 
