avis 7 - salut 2 - aigua de mar 1

Un dels elements necessaris per a la vida, i que cal tenir molt en compte, és l’aigua. La vida al planeta Terra va començar a l’aigua. Les investigacions actuals (ni acabades, ni les darreres) sembla ser que estan d’acord en que l’origen de la vida va sorgir del mar fa un munt d’anys (quan parlen de milions d’anys s’ens escapa la dimensió, ja no està al nostre abast) i que d’aquí sorgí tota la resta de formes de vida. La nostra vida personal també va començar a l’aigua. Adquirim la nostra forma humana dins el sac amniòtic, en una autèntica bossa d’aigua, i el naixemment es consuma quan la mare “trenca aigües” i la criatura surt a l’exterior.

Fa uns dies vam començar a parlar de nutrició i avui continuarem amb un dels elements molt important en aquest tema: l’aigua de mar. Probablement hem sentit moltes coses sobre l’aigua de mar, però ben segur que no n’hem fet massa cas. Val la pena saber-ne coses interessants? I tant que sí. Avui parlarem d’unes quantes. Ja Euripides, al sV aC, un dels tres poetes tràgics grecs, va dir que l’aigua de mar cura totes les malalties de l’home. Els poders benefactors de l’aigua de mar fa anys que es coneixen, però s’han oblidat. Avui es tornen a posar sobre la taula per tal que se’n pugui beneficiar molta gent.

El planeta Terra té un 30% de capa sòlida (els continents, la litosfera) i un 70% d’aigua (la hidrosfera). El 94% d’aquesta aigua es aigua de mar i d’aquest 94% el 97,25% és aigua dels mars i oceans que té gust salat per la concentració d’un 3,5% de sals minerals disslotes, la resta és aigua dolça. El Medi Marí és l’ecosistema més important de la Terra. La seva massa fa que que s’equilibri la temperatura de les nits i del dia: sense el mar la vida seria impossible.

El 70% del volum corporal del cos humà és aigua de mar. ¿Com és, doncs, que sabem tan poc d’aquest element que tenim en tanta quantitat al nostre planeta i dintre nostre i és tan beneficiós? L'aigua de mar és molt similar a la composició dels fluids del nostre cos, fins i tot la sang. Quan naixem som més del 90% d'aigua, aigua semblant a l'aigua de mar. L’aigua de mar diluïda té la mateixa composició que el líquid que envolta cada cèl·lula del medi intern del nostre cos: plasma sanguini, líquid intersticial, limfa i líquid transcel·lular. El nostre líquid intern és com un mar on les cèl·lules serien els peixos.

L’aigua de mar és una massa fluida enriquida amb sals arrencades a les roques i aportades pels rius. L’aigua de mar és una aigua viva. L’aigua de mar se la coneix també com a sopa marina i cada litre conté: 965cc d'aigua i 35cc d’àcids nucleics, ADN, aminoàcids, proteïnes, greixos, vitamines, minerals (118 elements de la Taula Periòdica), plancton vegetal, plancton animal, grasses antioxidants, ous i larves de peixos, cadenes de carboni, partícules en suspensió, 10 mil milions de virus, 9 mil milions de bacteris i la informació dels orígens de la vida cel·lular. ¿Tot això té l’aigua de mar? Tot això!, encara que més de la meitat de coses no sapiguem què són. I tot això en un ambient alcalí, amb un pH entre 7,6 i 8,4 i tot serveix per a la nostra nutrició.

La balena, sense dents, amb “barbes”, mamífer de 30 metres de llargada i 200 tones de pes, s’alimenta exclusivament de la sopa marina! No es menja ni un peix, no li passa per entre les “barbes”. Xucla la sopa marina i, quan escup l’aigua, posa com un filtre que fa que els nutrients quedin dins la boca i els pugui assimilar el seu cos.

Per tot això l’aigua de mar fa que tingui capacitat per generar vida i faci fugir els patògens que creen malalties. És antibiòtica i bactericida: fa que no es reprodueixin els bacteris, n’elimina els nocius i respecta els bons, cosa que no fan els productes químics (que maten totes les cèl·lules, tant les dolentes com les bones –especialment els mitocondris– necessaris per a la vida). L’aigua de mar és el nutrient més complet de la Natura ja que entre els elements essencials per a la constitució dels carbohidrats, els greixos i les proteïnes –imprescindibles per a la vida dels organismes– s’hi troba hidrògen, nitrogen, oxígen, magnesi, manganès, sodi, potassi, calci, ferro, fòsfor, fluor, sílice i iode, minerals que permeten l’absorció de les vitamines imprescindibles per a les cè·lules.

Tot això ho va descobrir el savi francès René Quinton a finals del segle XIX, i amb aigua de mar va curar milers de persones. Aquestes idees es van oblidar (per interessos de la clase mèdica –René Quinton no era metge– i farmacèutica: l’aigua de mar és tan a l’abast de tothom que no s’hi pot fer negoci) però avui s’estan recuperant perquè es coneguin les virtuts nutricionals i terapèutiques de l'aigua de mar, el recurs més assequible i abundant del nostre planeta.

Cal saber que:

1. No és el mateix contaminació que pol·lució. La contaminació és pruduïda per microbis i matèria orgànica. La pol·lució és causada pels elements químics de la indústria. L’aigua de mar pot tenir pol·lució en alguns llocs, però mai estarà contaminada. Si fos així no hi hauria vida al mar. La propietat osmòtica de l’aigua de mar desactiva tots els microbis de procedència terrestre i n’impedeix la contaminació. Els peixos i mamífers marins no pateixen malalties infeccioses i es nutreixen amb la sopa marina mai contaminada.

2. L’aigua de mar no produeix insuficiència renal ni tapa els ronyons. L’aigua de mar és diürètica, fa expulsar més orina.

3. Si un nàufrag la beu no es mor. S’ha demostrat que es pot beure aigua de mar (hipertònica) si es fa des del primer dia i poc a poc.

4. Té aplicacions, comprovades científicament, en l’agricultura i la ramaderia.

Avui acabem aquí, amb una explicació dels avantatges de l’aigua de mar per la nutrició humana. El proper article serà sobre com i de quina manera la podem usar a casa nostra.

__________________________________________________________ 

Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius. Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge de capçalera