gent capaç i decidida

Despatx d’una escola. Reunió de directius de fa un munt d'anys. Un d’ells s’adona que s’ha deixat les claus i no recorda on. Surt un moment del despatx, crida un noi que passava per allà i li diu: “–Escolta, em sembla que m’he dieixat les claus al meu despatx. Sisplau, ves-hi i pregunta a qui hi hagi si te les vol donar”. Comença la reunió. Al cap de deu minuts truquen a la porta, treu el cap el noi de l’encàrrec, cerca amb la vista el professor que li havia demanat les claus i amb cara de circumstàncies li diu: “–…no les he trobat”. El professor li diu que cerqui en Vicenç i li digui que vagi al despatx. Als cinc minuts treu el cap en Vicenç. El professor li diu: “–M’he deixat les claus no sé on, mira si me les trobes”. Al cap de tres minuts truquen a la porta, treu el cap en Vicenç i amb la mà enlairada i una rialla a la boca ensenya les claus al professor…

Elbert Hubbard

Moltes vegades, parlant amb avis, comentem aquesta anècdota per tal d’estimular els néts a ser diligents,  responsables i decidits. I la lliguem amb un article que es va fer famós ara fa gairebé cent anys titulat Un missatge a Garcia, escrit per Elbert Hubbard. Durant la guerra que Espanya i Estats Units van mantenir per l’illa de Cuba, el president d’Estats Units havia d’enviar un missatge a un tal García, cap dels rebels cubans, però ningú no sabia on era: només sabien que estava a l’illa, a les muntanyes i incomunicat. Un dels seus col·laboradors li digué: “–Conec un home capaç de fer arribar el missatge a García”.

Se’l va cridar, va venir, se li va donar la carta, va marxar, va navegar pel mar fins arribar a l’illa, va travessar rius, muntanyes i valls i va lliurar la carta al rebel García. El menys important és com ho va fer i com va superar aquest munt de dificultats. Allò que és més important és que no se li va ocórrer preguntar: “–¿Qui és en García…?”, ni “¿–…on és?”, sinó que, senzillament va agafar la carta i la va fer arribar al seu destí. No reproduïm més detalls de l’article ja que el podeu trobar sencer a internet: Un missatge a Garcia. Us encoratgem a baixar-lo i comentar-lo amb fills i néts. L’articulista continua dient: “Avui l’insurrecte García ja no existeix, però hi ha altres García a qui se’ls ha de fer arribar missatges i fa falta un grapat de gent que sigui capaç de portar un missatge a García”.

Els avis podem transmetre als néts un grapat de virtuts comentant aquesta anècdota i que són les que va haver de posar en pràctica el portador del missatge a García per tal de fer el que va fer i com ho va fer. Algunes són aquestes:

Jürgen Klopp

Eficàcia. Capacitat d’aconseguir allò que es desitja o s’espera d’una persona. Quan se li demana alguna cosa, s’espera que ho dugui a terme amb tots els mitjans que calgui per tal de cumplir l’encàrrec rebut.

Eficiència. Qualitat que utilitza, d’una manera racional, tots els mitjans disponibles per tal d’aconseguir un objectiu determinat amb el menor temps possible i el mínim de recursos a l’abast.

Acudit de Forges

Diligència. Fer allò encomanat amb promptitut, agilitat i cura, i sense peresa. Estar per allò que s’està fent, oblidant-se d’altres coses que distreguin. És l’age quod agis dels llatins: fes el que cal i estigues pel què fas.

Laboriositat. Fer amb cura, ordre i promptitud les tasques que se’ns han encomanat, encara que no ens agradin o impliquin una mica més d'esforç, sense perdre temps. No posar pretextos per no fer la feina.

Fortalesa. Afrontar amb esperit coratjós, amb vigor, resistència i constància els riscos, les dificultats i les adversitats per les que cal passar per reslodre allò que ens han encomanat. Ser perseverant en allò que hem de fer.

Rafa Nadal

Voluntat. Desitjar fer allò que cal i així ser capaços d’obrar amb independència; tenir la responsabilitat de que quan se’m demana una cosa me n’he de fer càrrec i he de resoldre-la.

Esforç. Acció enèrgica del cos i de l’esperit per tal d’aconseguir una cosa, utilitzant els tots mitjans que calgui, siguin o no costosos.

Ordre. Prioritzar, d’una manera coordinada i regular, cada una de les accions que s’han de fer.

Resolució. Posar-me a fer allò que se m’ha encomanat per tal de trobar una solució el més aviat possible

Jupp Heynckes

Serenitat. La calma i la tranquil·litat que sorgeix de saber que he de fer una cosa malgrat aquesta sigui costeruda. Sense nerviosisme, sense queixes, sense afegir problemes a les situacions per tal de poder actuar amb intel·ligència, amb autocontrol.

Responsabilitat. Complir les obligacions que em corresponen, sense cap excusa, amb cura i atenció a tot allò que he de fer.

avis 9 - salut 4 - el sol 1

En totes les cultures el sol ha estat present i deificat. Se l’ha conegut amb molts noms: Ra, Inti, Xue, Helios, Apol·ló… Aquest culte va aparèixer després del culte al foc, un dels quatre elements deïficats (aigua, terra, foc i aire) encara que moltes vegades foc i sol s’han relacionat.

Avui la nostra cultura l’ha desmitificat i el tenim massa arraconat pensant que és un astre que ens fa més mal que bé i és ben bé al contrari. Sense sol no hi hauria vida. L’aigua de mar i el sol són els dos nutrients més importants per a la vida i també els més oblidats. De l’aigua de mar ja n’hem parlat, ara toca parlar del sol.

Del sol com a nutrient. ¿El sol nutrient? Sí, i importantíssim. La major part de l'energia utilitzada pels éssers vius procedeix del sol: les plantes l'absorbeixen directament i realitzen la fotosíntesi, els herbívors l’absorbeixen indirectament menjant les plantes, els carnívors l’absorbeixen indirectament menjant els herbívors, els omnívors l’absorbim, en una petita quantitat, menjant plantes i animals.

La majoria de les fonts d'energia usades per l'home també deriven indirectament del sol. Els combustibles fòssils preserven energia solar capturada fa milions d'anys mitjançant fotosíntesi, l'energia hidroelèctrica usa l'energia potencial de l’aigua condensada en altura després d'haver-se evaporat pel calor del sol… ¿Què faríem sense l’escalfor i els raigs de sol? ¿Quins són els beneficis que aporta el sol a les persones? ¿Els tan denostats raigs UV també són beneficiosos?

Per entendre bé la funció que fa el sol, hem de fer dos incisos: un sobre els raigs ultraviolats (UV) i un altre sobre les vitamines (un altre dia en parlarem extensament de totes elles, però avui hem de parlar d’una en concret).

Arc de Sant Martí: els UV no els veiem

¿Què són els raigs ultraviolats? Aquests raigs són part de l’energia que desprèn el sol i que ens arriba a la terra. N’hi ha de tres tipus: els UV-C són els més perjudicials però no arriben a la Terra perquè són retinguts abans d’arribar a l’atmosfera; els UV-B són menys perjudicials però són retinguts en un 90% per l’ozó i l’oxígen de l’atmosfera; i els UV-A que ens arriben del tot ja que no són retinguts per l’atmosfera.

¿Què és una vitamina? La paraula vitamina té l’arrel en la paraula vida, vital. Una vitamina és un compost orgànic que el nostre organisme necessita com a nutrient –vital– en petites quantitats, que no pot ser sintetitzat suficientment pel propi organisme i que s’ha d’obtenir –habitualment– mitjançant els aliments que ingerim.

Parlar del sol com a nutrient comporta, forçosament, parlar dels raigs ultraviolats que emet i que són els causants que el nostre cos sintetitzi la vitamina D (sobre tot D1 i D3), un dels nutrients imprescindible per al nostre organisme, que el sol la sintetitza d’una manera extraordinària i gratis!, ja que la ingesta d'aliments rics en vitamina D no cobreix les necessitats diàries que necessita el cos.

Cicle de síntesi de la vitamina D

La vitamina D és la que fa que els infants no tinguin raquitisme (ossos tous i deformats) i que els majors no tinguem osteoporosi (ossos fràgils i que es trenquen amb facilitat). La causa real del raquitisme i de l’osteoporosi és la manca de vitamina D per falta de suficient exposició a la llum solar. El sol i els seus raigs ultraviolats (UV) són els nostres millors aliats per mantenir una bona densitst òssia.

La vitamina D1 és sintetitzada mitjançant el colesterol de les membranes cel·lulars de la pell i convertida en D3 en el fetge i els ronyons. És imprescindible i necessària per a l’absorció normal del calci i del fósfor ja que ajuda a que tots els minerals necessaris vagin als ossos i a les dents, enfortint-los, reduint el seu desgast i reforçant la densitat òssia. La manca de vitamina D fa que el cos no fabriqui el calci necessari i aleshores els ronyons i l’intestí prim roben el calci que necessiten d’allà on n’hi ha: dels ossos i això fa que aparegui l’osteoporosi. Si el cos sintetitza prou vitamina D (amb el sol i l’alimentació) per convertir-la amb calci, mai es desencadenarà l’osteoporosi.

J Sorolla - Nenes a la platja

Un bon dia de sol (amb una exposició racional) fa que el nostre cos fabriqui la vitamina D que necessitem i si hi sumem una aportació de calci amb aliments naturals (vegetals crus, peix, ous), una dosi adeqüada a l’edat d’exercici físic (aeròbics i anaeròbics) i una senzilla tècnica de relaxació (amb respirar fons tres o quatre vegades ja s’hi nota) no farà falta cap suplement vitamínic artificial (químic) ni prendre llet enriquida amb calci, ja que la llet és àcida i pasteuritzada (la qual cosa vol dir que les vitamines que porta s’han destruït i les propietats han estat alterades, com el sabor i la qualitat).

Continuarà…

________________________________________________________

Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.

Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge 

llibres, llibres, llibres…!

Avui deixarem reposar la nutrició i tornarem a parlar de la lectura, tema en el qual els avis hi podem fer molt i més avui que les noves tecnologies fan que nois i noies fugin de llegir una cosa que els faci pensar. Viuen al dia i amb molta informació, però sense sedimentar-la ni fer-la seva. Són personatges que acaparen informació i audiència amb teclats, tabletes, pantalles i tv de totes mides, colors i tamanys. Són gent de facebook, no de  the face on the book!

En l’anterior escrit sobre la lectura us vam dir: Llegir és una de les activitats més intenses, vivificants i enriquidores que podem fer. Llegir és un mitjà sense el qual la pau, la serenor, el coneixement i la riquesa interior són pràcticament impossibles. Llegir vol voluntat. Llegir ensenya a donar-se. Llegir ens fa receptors del do grandiós de l’existència… Però llegir… no és llegir qualsevol cosa. D’això en parlarem un altre dia.

Doncs bé, avui és aquest dia i l’encapçalem amb aquesta frase de Dostoievski: Llibres, llibres, llibres…!, molts llibres per tal que la meva ànima no mori, per tal d’enriquir l’esperit. Som a l’era de l’home infraeducat per les imatges. La lectura desperta i estimula la intel·ligència; les imatges la gronxen i l’endormisqueixen. Per recuperar la bona forma de les neurones cal més lectura i menys internet.

Llegir és per a la ment, allò que l’exercici físic és per al cos. El procés cognitiu de la lectura no el podem oblidar, ni nosaltres, els avis, que ens serveix d’estimulació per no perdre facultats, ni els pares joves, ni els fills. Mentre estic llegint això, el cervell funciona i activa un munt d’àrees: els ulls reconeixen la forma de cada lletra, una part del cervell detecta la paraula escrita, una altra tradueix les sil·labes en sons, mentre que una altra analitza el significat de cada paraula. Precisament perquè passa tot això, han descobert que la capacitat lectora millora el tractament de malalts amb símptomes neurodegeneratius. Per tant és important tenir una vida –tots, grans i petits– intel·lectualment activa.

La lectura d’un bon llibre accelera el nostre viatge interior, ens allunya de la vulgaritat. Quan tornem al món després de la seva lectura ja no som els mateixos. Hi ha llibres que ens poden canviar la vida, el món afectiu, els projectes, els desitjos… s’acaba llegint no ja per enriquir la llengua, sinó pel plaer del mateix contingut del llibre, per la capacitat que té de plasmar la veritat i la bellesa. Una obra literària és un gran fons enriquidor.

No podem caure en la superficialitat intel·lectual de molts lectors i lectores que amb l’afany de cercar només entreteniment a tot drap i llegir el que llegeix tothom, compren –únicament– productes literaris simples, d’escassa qualitat literària i fàcilment previsibles: només llegeixen… best sellers!

Què és un best seller? És… allò més venut. En el món de l’editorial és un llibre de vendes milionàries en el món globalitzat d’avui. Són llibres programats per una acceptació massiva. Solen ser llibres molt comercials, on la qualitat literària queda en un segon lloc ja que el que es pretén és proporcionar entreteniment i evasió, no pas fer pensar. El màrqueting hi juga un paper importantíssim tan en l’argument com en els ingredients i en el procés d’elaboració, cosa que fa hi hagi lectures a gran escala sense cap atractiu per elles mateixes. I així ens trobem amb un grapat de pesades històries medievalitzants, ben guarnides de sang, fetge i sexe. Les editorials cerquen aquest tipus de llibre per tal de vendre, així fabriquen –encomanen a un autor– un best seller. Hem de saber deixar de banda això i llegir bona literatura.

La lectura de bona literatura ens ajuda a ser millors. En el món estripat i complex en què vivim, la lectura literària és una cosa necessària per l'assoliment d'una vida harmònica, equilibrada, per a una vida plenament humana. La lectura activa la memòria, la imaginació, els sentiments. Ens exigeix seguir amb atenció una història. Alhora, ens ajuda a reflexionar i fa també que la lectura d’una bona novel·la millori la nostra empatia al posar-nos al lloc dels altres.

¿Com puc saber que un llibre és literatura de qualitat? Per descomptat, no comprant el primer que ens trobem al supermercat ni al quiosc de l'aeroport. Cal demanar consell a qui pensem que ens el pugui donar encertat. En els més variats àmbits de la vida demanem consell, doncs quan l'assessorament afecta l'esfera de la valoració intel·lectual o estètica dels productes de l'esperit hem de fer el mateix. Fa falta llegir llibres, però no llibres qualsevol.

En la història de la humanitat hi ha hagut best sellers –bons best sellers– sempe. En posem nou dels de sempre: La Bíblia, El llibre vermell, de Mao i L’Alcorà; en un camp més literari, Història de dues ciutats, de Dickens, Diez negritos, d’Àgatha Christie, i El senyor dels anells, de Tolkien; en una segona línia Las mines del rei Salomó, de Haggard, El Petit príncep, de Saint-Exupérie, i Heidi, de Johanna Spiri.

A veure si us animeu a rellegir-ne algun.