dijous, 9 de maig del 2013

gent capaç i decidida


Despatx d’una escola. Reunió de directius de fa un munt d'anys. Un d’ells s’adona que s’ha deixat les claus i no recorda on. Surt un moment del despatx, crida un noi que passava per allà i li diu: “–Escolta, em sembla que m’he dieixat les claus al meu despatx. Sisplau, ves-hi i pregunta a qui hi hagi si te les vol donar”. Comença la reunió. Al cap de deu minuts truquen a la porta, treu el cap el noi de l’encàrrec, cerca amb la vista el professor que li havia demanat les claus i amb cara de circumstàncies li diu: “–…no les he trobat”. El professor li diu que cerqui en Vicenç i li digui que vagi al despatx. Als cinc minuts treu el cap en Vicenç. El professor li diu: “–M’he deixat les claus no sé on, mira si me les trobes”. Al cap de tres minuts truquen a la porta, treu el cap en Vicenç i amb la mà enlairada i una rialla a la boca ensenya les claus al professor…
Elbert Hubbard
Moltes vegades, parlant amb avis, comentem aquesta anècdota per tal d’estimular els néts a ser diligents,  responsables i decidits. I la lliguem amb un article que es va fer famós ara fa gairebé cent anys titulat Un missatge a Garcia, escrit per Elbert Hubbard. Durant la guerra que Espanya i Estats Units van mantenir per l’illa de Cuba, el president d’Estats Units havia d’enviar un missatge a un tal García, cap dels rebels cubans, però ningú no sabia on era: només sabien que estava a l’illa, a les muntanyes i incomunicat. Un dels seus col·laboradors li digué: “–Conec un home capaç de fer arribar el missatge a García”.
Se’l va cridar, va venir, se li va donar la carta, va marxar, va navegar pel mar fins arribar a l’illa, va travessar rius, muntanyes i valls i va lliurar la carta al rebel García. El menys important és com ho va fer i com va superar aquest munt de dificultats. Allò que és més important és que no se li va ocórrer preguntar: “–¿Qui és en García…?”, ni “¿–…on és?”, sinó que, senzillament va agafar la carta i la va fer arribar al seu destí. No reproduïm més detalls de l’article ja que el podeu trobar sencer a internet: Un missatge a Garcia. Us encoratgem a baixar-lo i comentar-lo amb fills i néts. L’articulista continua dient: “Avui l’insurrecte García ja no existeix, però hi ha altres García a qui se’ls ha de fer arribar missatges i fa falta un grapat de gent que sigui capaç de portar un missatge a García”.
Els avis podem transmetre als néts un grapat de virtuts comentant aquesta anècdota i que són les que va haver de posar en pràctica el portador del missatge a García per tal de fer el que va fer i com ho va fer. Algunes són aquestes:
Jürgen Klopp
Eficàcia. Capacitat d’aconseguir allò que es desitja o s’espera d’una persona. Quan se li demana alguna cosa, s’espera que ho dugui a terme amb tots els mitjans que calgui per tal de cumplir l’encàrrec rebut.
Eficiència. Qualitat que utilitza, d’una manera racional, tots els mitjans disponibles per tal d’aconseguir un objectiu determinat amb el menor temps possible i el mínim de recursos a l’abast.
Acudit de Forges
Diligència. Fer allò encomanat amb promptitut, agilitat i cura, i sense peresa. Estar per allò que s’està fent, oblidant-se d’altres coses que distreguin. És l’age quod agis dels llatins: fes el que cal i estigues pel què fas.
Laboriositat. Fer amb cura, ordre i promptitud les tasques que se’ns han encomanat, encara que no ens agradin o impliquin una mica més d'esforç, sense perdre temps. No posar pretextos per no fer la feina.
Fortalesa. Afrontar amb esperit coratjós, amb vigor, resistència i constància els riscos, les dificultats i les adversitats per les que cal passar per reslodre allò que ens han encomanat. Ser perseverant en allò que hem de fer.
Rafa Nadal
Voluntat. Desitjar fer allò que cal i així ser capaços d’obrar amb independència; tenir la responsabilitat de que quan se’m demana una cosa me n’he de fer càrrec i he de resoldre-la.
Esforç. Acció enèrgica del cos i de l’esperit per tal d’aconseguir una cosa, utilitzant els tots mitjans que calgui, siguin o no costosos.
Ordre. Prioritzar, d’una manera coordinada i regular, cada una de les accions que s’han de fer.
Resolució. Posar-me a fer allò que se m’ha encomanat per tal de trobar una solució el més aviat possible
Jupp Heynckes
Serenitat. La calma i la tranquil·litat que sorgeix de saber que he de fer una cosa malgrat aquesta sigui costeruda. Sense nerviosisme, sense queixes, sense afegir problemes a les situacions per tal de poder actuar amb intel·ligència, amb autocontrol.
Responsabilitat. Complir les obligacions que em corresponen, sense cap excusa, amb cura i atenció a tot allò que he de fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada