Per entendre com ha
tractat el Papa aquest document recordaré la resposta que va donar a la
pregunta d’un periodista a l’avió de tornada del viatge a Lesbos:
«Quan
vaig convocar el primer sínode, la gran preocupació dels mitjans era: ¿Podran
rebre la comunió dels divorciats que s'han tornat a casar civilment? I com que
jo no sóc sant, això em va molestar i també em va produir una mica de tristesa.
Però aquest mitjà de comunicació que diu això, ¿no s'adona que aquest no és el
problema important?, ¿no s'adona que la família, a tot el món, està en crisi? I
la família és la base de la societat. ¿No s'adona que els joves no volen
casar-se? ¿No s'adona que la caiguda de natalitat a Europa és per posar-se a
plorar? ¿No s'adona que la manca de treball i les possibilitats de treball fan
que el pare i la mare hagin de treballar i els nens creixin sols i no aprenguin
a créixer en diàleg amb el pare i la mare? Aquests són els grans problemes».
En una de les
homilies diàries a Santa Marta va recordar el principi de la creació de l’home
i la dona amb les paraules de Jesús: Des del principi de la Creació Déu els va
fer home i dona. Per això l’home deixarà
el seu pare i la seva mare
i els dos seran una sola carn. De manera que ja no són dos, sinó una sola carn.
I continua el Papa:
«Déu es refereix a l’obra mestra de la
Creació que són, justament, l’home i la dona… és l’inici de l’amor, van junts
com una sola carn. Aquesta és la història de l’amor, ¡aquesta és la història de
l’obra d’art de la Creació!
«Però… quan aquest amor fracassa –perque
massa vegades fracassa– hem de sentir el dolor del fracàs, acompanyar les
persones que han tingut aquest fracàs, no condemnar-les, caminar amb elles…
«Quan rellegim les paraules de Jesús un
s’adona de com de bell és l’amor, com de bell és el matrimoni, com de bella és
la família, com de bell és aquest camí, i quant amor i quanta proximitat hem de
tenir amb els germans i germanes que, en la vida, han tingut la desgràcia d’un
fracàs en l’amor».
Heus aquí el “relat”
que hem fet des dels apartats de l’índex:
1. L’alegria de l’amor vista a la llum de la
paraula, fan de tu i de la teva esposa, i dels rebrots d’olivera que són
els fills, un camí de sofriment i de sang, un camí que fa que aribi la fadiga a
les teves mans, i també la tendresa de l’abraçada.
2. La situació
actual de la família fa que s’hagin d’frontar, d’una manera seriosa, realitats i desafiaments.
3. Però si posem la mirada en Jesús, descobrim la
vocació de la família i de quina manera Jesús recupera i porta a la
plenitut el projecte diví, que els documents de l’Església ens recorden i que
culmina en el sagrament del matrimoni –transmissor de la vida i mitjà de
l’educació dels fills– que és llavor del Verb, encara que hi hagi situacions
imperfectes.
4. L’amor en el matrimoni és un amor quotidià que
necessita de
paciència, esperit de servei, no ser envejós, no creure’s superior, amable,
desprès, sense violència, que sap perdonar, que sap alegrar-se amb els demés,
que sap disculpar, confiat, esperançat, que sap soportar-ho tot…
És un amor que ha de créixer en la caritat
conjugal durant tota la vida, tenint-ho tot en comú, amb alegria i bellesa,
amb un compromís d’amor que es manifesta i creix amb el diàleg.
És un amor apassionat, que sap del món de les
emocions, de la dimensió eròtica de l’amor, de com Déu estima el goig dels seus
fills, i també de la violencia i la manipulació, i del matrimoni i de la
virginitat.
D’aquesta manera,
s’arriba a la transformació de l’amor
5. I aquest amor ha d’esdevenir fecund, ha d’acollir noves vides que s’han
d’estimar ja en l’embaràs, l’han d’estimar pare i mare; ha de ser una fecunditat ampliada aprenent a discernir
el cos; hem de viure la vida en una
família gran, i això ho aconseguirem essent fills, acollint els ancians,
essent germans i tenint un cor gran.
6. Des d’un punt de vista pastoral cal estudiar com
anunciar l’evangeli a la família d’avui
i com hem de guiar els promesos en el
camí de preparació al matrimoni, preparant la celebració; acompanyar els primers anys del matrimoni,
amb recursos concrets; tenir recursos per il·luminar
crisis, angoixes i dificultats que sorgeixen de les crisis o de velles
ferides, i com cal acompanyar després d’una ruptura, o un divorci, o com
atendre situacions complexes; atendre les persones quan la mort ens clava el seu agulló.
7. I hem de parlar d’enfortir l’educació dels fills:
saber
on son, donar-los uns formació ètica, valorar les sancions com estímuls, tenir
un pacient realisme, fer de la vida familiar un contexte educatiu, donar una
bona educació sexual i transmetre la fe.
8. Acompanyar, discernir i integrar la
fragilitat humana que porta a situacions irregulars, a saber veure les
circumstàncies atenuants, quines normes hi ha d’haver i com aplicar la lògica
de la misericòrdia pastoral.
9. L’espiritualitat matrimonial i familiar
ens ha de portar a la comunió sobrenatural, a pregar plegats a la llum de la
Pasqua, a l’espiritualitat de l’amor exclusiu i lliure, i a l’espiritualitat de
la cura, del consol i de l’estímul.
