Cal recordar
que amb el temps d’Advent (que vol dir arribada, vinguda) l’Església inicia
l’any litúgic i és un temps d’espera per alguna cosa important. Són quatre
setmanes de preparació personal per a les festes de Nadal cara al naixement de
Jesús el Salvador. L’Advent és una crida a l’austeritat, a l’increment de la pregària,
a la pràctica de la solidaritat... el qui ha de venir –Jesús– ha de trobar la
nostra casa neta i endreçada.
El Papa Francesc
en l’homilia del primer diumenge d’Advent a la catedral de Bangui, a la
República Centreafricana, ens ha dit: L’Advent
és el temps litúrgic de l'espera del Salvador i símbol de l'esperança
cristiana. L'Advent és el temps per preparar els nostres cors a rebre el
Salvador que ve a fer fecundes les nostres històries personals i col·lectives,
les nostres esperances frustrades i els nostres desitjos estèrils. I ens envia
a anunciar, sobre tot als oprimits pels poderosos d'aquest món, i també als que
sucumbeixen sota el pes dels seus pecats,
que nosaltres,
cristians, estem cridats a ser en el món
els artífexs d'una
pau fundada en la justícia. Preparant el Nadal,
fem nostre de nou el camí del poble de Déu per acollir el Fill que ha vingut a
revelar-nos que Déu és, per damunt de tot, Amor.
Per tal que
l’entorn de la nostra pròpia casa ens ajudi a ficar-nos dintre d’aquest temps
d’espera val la pena viure, amb els néts, les tradicions que hem citat abans.
La corona d’advent: un cercle fet amb
branques verdes, quatre espelmes que encenem cada un dels diumenges i una cinta
de color vermell, símbol de l’amor del Déu infinit per la humanitat i que ens
porta la llum divina.
El pessebre. ¿Recordeu la molsa, els trossos de suro, branques i branquillons, herbetes, pedres, terra…? Tot
per muntar entre tots el pessebre –aquesta representació plàstica del naixement
que tants bons moments ens feia passar– amb el portal, l’anunciata, els
pastors, el riu, els reis… I després el cant de nadales al Nen Jesús, davant el portal,
el dia de Nadal i els altres de festa obligada: sant Esteve, cap d’any, reis…
Les felicitacions que abans enviàvem a
parents i amics, cosa que avui s’ha perdut però que val la pena recuperar-la ni
que sigui per via telemàtica: un correu, un whatsapp, un sms…, això sí,
personalitzats! A totes les persones els hi agrada rebre felicitacions de
parents i amics, sigui quin sigui el mitjà. I es queixen si no les reben: “No…,
avui…, ja se sap…, tothom té tanta feina…!”. Hem de dedicar una mica del nostre
temps a pensar amb com podem alegrar la vida als demés.
L’arbre de Nadal: és un arbre de fulla perenne, com l’avet, que simbolitza l’amor perenne de Déu envers els homes.
Els regals és una altra de les coses que
forma part de la imatge del Nadal. Els pastors van dur al portal coses de la vida
quotidiana, els mags els seus dons. ¿Què hi puc dur jo? Al portal ens hi hem de
deixar nosaltres mateixos i hem de demanar al Nen que ens regali el poder
sortir de l’obstinació de les nostres aspiracions, que ens faci veure que Ell és
un ser suprem que està a l’abast i que sempre té temps per a mi.
Que el Nadal
no sigui per a nosaltres una festa més de totes les que celebrem durant l’any,
sinó que continui tenint el ressò de la primera nadala de la història: “Glòria
a Déu a dalt del cel i pau a la terra entre els homes de bona voluntat”,
aquesta pau que tota la humanitat necessita avui més que mai per culpa
d’aquesta tercera guerra mundial per
fascicles.
Pau, terme
clau que mou la humanitat sencera i que no vol dir només absència de guerra,
sinó que fa referència a un món en el que hi regni la confiança i la germandat,
sense temors, ni carències, ni insídies, ni mendicitat… Pau, que vol dir un món
on els homes no pretenguin fer autònomament de la terra el paradís, servint-se
de la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada