la imaginació i un llibre

Fa uns dies, parlant amb uns amics nostres, sobre la lectura i el tipus de llibres que llegeixen avui els nois i noies de vuit a dotze anys, vam coincidir en que la fantasia, la imaginació i les aventures amb les que nosaltres fruíem de joves, moltes vegades els aburreixen i és que han vist tantes coses, tantes aventures, tanta ciència-ficció, tanta virtualitat, tanta irrealitat que sembla real, que tenen la imaginació atrofiada i, moltes vegades, els aburreix l’haver-se d’imaginar una cosa quan al cinema o a la tv ho han vist sense fer cap esforç, sense haver-se d’imaginar res ja que d’altres ho fan per ells. (Després d’haver vist quatre pel·lícules sobre els pirates del Caribe, qui llegirà Salgari?).

La imaginació és un procés que cal estimular ja que permet recrear d’una manera subjectiva una informació percebuda pels sentits. L’activitat imaginativa es caracteritza per la capacitat de crear mons fantàstics, íntims, propis, on jo soc el protagonista i on no hi ha límits. Fonamentalment consisteix en formar representacions d’objectes, coses o situacions en absència de tot això.

Com totes les coses, la imaginació depèn de factors interns, com la pròpia sensibilitat, i externs, com situacions i circumstàncies que provoquen i afecten la fantasia. La imaginació pot ser subjectiva, quan expresso el que sent la meva pròpia intimitat, i objectiva, quan expresso allò que tothom veu però de la manera que m’ha impressionat a mi.

Molts personatges han parlat de la imaginació. Jules Renard: “¿Què és la nostra imaginació al costat de la d’un infant que vol fer un tren amb un espàrrec?”. Alfred de Musset: “La imaginació obre unes ales grans com el cel en una presó de la mida de la mà”. Hitchcock: “Hi ha quelcom més important que la lògica: la imaginació”. I Albert Einstein digué: “En els moments de crisi, només la imaginació és més important que els coneixements”.

Avui us presentem un llibre. És un llibre d'intriga, de fa anys, que el vam llegir quan érem petits i potser algun de vosaltres també l’hagi llegit. Pensem que com que encara es troba a les llibreries pot ser un obsequi per alguna néta o nét de deu o dotze anys que li agradin les aventures. El títol és Emili i els detectius, d'Erich Kästner. El trobareu en català i castellà. 

EL LLIBRE

Emili i els detectius és un llibre fàcil de llegir, que t’enganxa. L’acció està situada a Alemanya l’estiu de 1928. Emili, un espavilat noi de Neustadt, s'acomiada de la seva mare i se'n va a Berlín per passar les vacances a casa de la seva àvia. A la butxaca porta 140 marcs, una suma immensa per a la família. Però l’Emili s’adorm al tren i, quan es desperta, els diners han desaparegut. Està convençut que ha estat l’home que hi havia al mateix compartiment del tren i es proposa perseguir el lladre i enxampar-lo. Es troba en ple centre de Berlín, una ciutat que desconeix i amb més de quatre milions d'habitants. Afortunadament fa amistat amb una colla de joves berlinesos que li donen suport en la caça del malfactor pels carrers i places de la capital. Fins i tot qui no conegui la ciutat es sentirà sens dubte al costat d'Emili i els seus amics durant la seva cacera per Berlín. Emili i els detectius és un clàssic i una lectura emocionant per a joves i adults de totes les èpoques. Ha estat traduïda a 59 idiomes. L'aspecte més inusual de la novel·la és el ser recreada d’una manera realista en el centre del Berlín contemporani, no en un món de fantasia i va tenir un paper important en la popularització del sub-gènere de "Els nens detectius", més endavant adoptat per altres escriptors com Enid Blyton.

L’AUTOR

Erich Kästner va néixer a Dresden el 1899 i va morir a Munich el 1974. Als 14 anys va entrar en una escola de formació del professorat però va deixar els estudis abans de completar els cursos. Quan tenia 15 anys va esclatar la Primera Guerra Mundial i als 18 el van enrolar a l’exèrcit. Al final de la guerra, Kästner va tornar a l'escola i va aconseguir la graduació del batxillerat. Més endavant es va matricular a la Universitat de Leipzig on va estudiar història, teatre, filosofia i llengua i literatura alemanya mentre treballava com a periodista i crític teatral per tal de pagar els seus estudis. Es doctorà en Història però es va dedicar sempre al periodisme i a escriure novel·les. Va guanyar del premi Andersen de narració.

LES PEL·LÍCULES

Se n’han fet tres versions cinematogràfiques:

Emilio y los detectives, 1931

Director: Gerhard Lamprecht

Emilio y los detectives, 1964

Director:Peter Tewksbury

Walt Disney Productions

Emilio y los detectives, 2000

Director: Franziska Buch