divendres, 17 de febrer de 2012

la personalitat

Els avis sabem molt bé que cada fill és un món, que cada un és diferent. Cada fill o filla amaga dintre seu la riquesa i la varietat que pot tenir el món sencer. No podem conèixer la potència de l'enteniment, ni la força de la voluntat, ni la capacitat d'imaginació, ni les diferents trajectòries per les que passa el camí que va seguint una persona al llarg de la seva vida.
No és fàcil entrar en el caràcter de les persones, però és imprescindible conèixer-les per tal de poder ajudar els fills a treure d'ells mateixos el millor que tenen dintre seu per trobar la veritable felicitat. Educar, ho sabem molt bé, no és "posar a dins" sinó "treure a fora" les millors qualitats que tenen els fills, ajudar-los a encarrilar la seva vida, a educar el seu temperament, a adquirir un bon caràcter i a assolir la pròpia personalitat.
La constitució somàtica, el temperament i la intel·ligència constitueixen el substrat de la personalitat. Són elements que s'hereten, congènits, innats, que fan que cadascú sigui com és i que es manifesten en el seu estat d’humor, en la seva afectivitat, en les seves fluctuacions, en la seva susceptibilitat… Cada fill té el seu temperament i si no el tenim en compte, podem cometre greus errors en la seva educació.
Els avis hem de conèixer bé néts i nétes per treballar de valent en aquest camp i no desfer la feina que puguin haver fet els pares, els nostres fills. Ja hem vist que el temperament s'ha d'educar, que és una matèria prima que s'ha de treballar, que s’ha de modelar, per tal de poder assolir un bon caràcter i la pròpia personalitat. El temperament és un brillant en brut, una pedra per tallar, per pulir, per tal de poder arribar a ser un brillant de molts quilats. El caràcter és aquest brillant, és el temperament educat que fa que una persona sàpiga respondre no d’una manera temperamental, sinó amb caràcter.
Una persona de temperament colèric reacciona amb violència davant un fet que no li agrada, s’enfada amb la gent que té al voltant i se’n va girant l’esquena a tothom. Una persona de temperament colèric, però que ha educat el seu temperament, davant el mateix fet que no li agrada, després d’una reacció inicial impulsiva, sap demanar perdó pel que ha passat i oblida l'incident.
Per tal de conèixer bé els néts i ajudar-los en aquesta tasca d’educació i creixement de la seva personalitat, els avis hem de saber viure tres actituds: mirar, escoltar i sentir.
MIRAR. Per tal de conèixer bé als néts no n'hi ha prou en veure'ls, els hem de mirar. Veure no és el mateix que mirar. Veure és percebre un objecte que l'il·lumina la llum. Mirar és fixar la mirada en allò que ens interessa, és observar amb deteniment una cosa concreta. Per conèixer bé els néts els hem de mirar. Fixem-nos-hi bé. Mirem com parla. Mirem com juga, com menja, com escolta. Mirem-lo com mira. Mirem-li els ulls i aprendrem a conèixe'ls. Avis: mirem els néts!
ESCOLTAR. Per tal de conèixer bé els néts no n'hi ha prou en sentir-los, els hem d'escoltar. Sentir no és el mateix que escoltar. Sentir és percebre els sons. Escoltar és parar atenció a allò que se sent. Per conèixer bé els néts els hem d’escoltar. Quan ens demanen alguna cosa hem de saber deixar allò que estem fent per escoltar-los. No podem contestar amb un "sí" o un "no" perquè ens deixin tranquils o amb un "espera't que ara estic a l'ordinador". Si això és freqüent serà una mostra de frivolitat envers els néts i aquests tindran la sensació que els avis sempre tenim "alguna cosa" més important per a fer que escoltar-los a ells. Avis: escoltem els néts!
SENTIR. Per tal de conèixer bé els néts no n’hi ha prou en veure com es mouen, els hem de sentir bategar. La vida és acció. Allò que fa cada un d’ells és un element important per conèixer el caràcter de les persones. Si aconseguim que ens deixin entrar en el batec de la seva vida, serà més fàcil entendre’ls. Hem de jugar amb ells, hem d’estudiar amb ells, hem de d’emocionar-nos amb ells, hem de plorar  amb ells… Aquesta proximitat amb els néts –respectant la seva personalitat, la seva intimitat i la seva llibertat– farà que coneguem millor com ells viuen la seva vida. Avis: sentim amb els néts!
Els ensenyarem a enfortir la seva voluntat, a vèncer en la lluita proposada per a cada dia, a no cedir davant els capricis, manies o gustos, a fugir de l’egoïsme, a superar la mandra davant el temps d’estudi, a cultivar la seva intel·ligència per saber gaudir de les satisfaccions que permet el fet d’ésser intel·ligents, a aixecar-se en punt cada matí, a créixer en les virtuts com la sinceritat, la fermesa, la laboriositat, la lleialtat…, a tenir criteri propi, a viure el seny per sobre la rauxa, a observar, llegir i pensar… Bacon deia que la lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l’escriure el fa precís.

Aquest mirar, escoltar i sentir els néts ens ajudarà als avis a lloar més el seu esforç i elogiar menys els seus dots intel·lectuals, ja que el primer produeix estímul i el segon vanitat. Ens servirà per ajudar-los en la formació del seu caràcter i en el desenvolupament de la seva personalitat. 

1 comentari:

  1. Estic totalment d'acord amb l'escrit.
    Descobrir la propia personalitat no és fàcil, però si els que t'estimen et miren, t'escolten i vibren amb tu, es més fàcil treure el que portes dins i que t'ajudin a formar el propi caràcter.

    ResponSuprimeix