Estem davant de les vacances, un període de temps que, tal com dèiem
el curs passat, és un temps que desitjem amb delit que arribi, però quan ja
estem a la meitat de vegades ens domina el mal humor i desitgem tornar al ritme
de l’escola. ¿Per què ens passa això? ¿Perquè varia el nostre humor? ¿Perquè no
estem sempre de bon humor i així alegrem la vida dels demés?
Els
antics, a l’època del gran metge Hipòcrates, pels voltants de l’any 400 aC,
creien en la teoria humoral per explicar la personalitat dels individus. L'humor es
basava en la relació entre dels flúids del cos (sang, flegma, bilis i bilis
negra) i els elements de la natura que conformen les coses (aire, aigua, foc i
terra). Aquesta relació determinava quatre personalitats humanes: sanguínia,
flegmàtica, colèrica i melancólica. I cada una reaccionava, davant factors
externs, d’una manera diferent segons l’humor que el dominés.
L’humor,
tal com l’entenem avui, té dues variants: l’estat d’ànim d’una persona, que l'afecta en la manera com es comporta, i una manera de comunicar-se per entretenir (dir
un acudit o fer una broma). Avui parlarem de la primera, de com podem respondre
davant situacions externes que poden dominar-nos. Hem de parlar del bon humor i
del mal humor.
Si
repassem el vocabulari dels defectes que afecten l’humor de les persones veurem
que és molt extens. Parlem de persones aspres, capritxoses, rondinaires,
enfadoses, amargades, enredones, tristes, desconsolades, contristades, amb
recança… Aquestes persones diem que estan així perquè estan de mal humor i els
costa molt canviar el seu humor. Si ho fessin els tornaria l’alegria i estarien
de bon humor.
Algú pot
pensar que aquest canvi no depèn d’un mateix ja que de bon matí es pot trobar
que “s’ha aixecat amb el peu esquerre”, o que com que fa sol se sent animós, o que
si està núvol es nota entristit, o que aquell amic que està sempre alegre és
perquè té millor estòmac que jo que paeixo amb dificultat i que qui sempre
està de bon humor és… “perquè totes li ponen”. Sempre hi haurà algú a qui les
coses no li vagin bé: una malaltia, un cansament que fa dies que dura, un
negoci que no funciona, un fill que el preocupa… i hem de comprendre aquestes
situacions i no judicar actuacions dels altres quan desconeixem el que els hi
passa.
Però hem
d’aprendre a dominar-nos i reaccionar per tal que els demés s’ho passin bé. Hem
de dissimular el nostre mal humor produit per alguna de les situacions
descrites abans, sabent que no adquirirem l’equilibri moral sense un esforç
enèrgic, sense la nostra voluntat. El nostre humor no serà només el reflex d’un
cel clar o tapat, serà el reflex del nostre estat d’ànim, d’un entusiasme o
d’una depressió que podem contenir o corregir.
El gran
savi francès Blaise Pascal, que al sXVII conreà gairebé totes les disciplines
en primera línia, diu en un dels seus pensaments: “El temps i el meu humor mai
estan d’acord. Dintre meu tinc les meves boirines i els meus dies clars”. Avui
ens aixequem exhuberants d’alegria, optimistes, amb ganes de menjar-nos el
món…, i l’endemà ens aixequem irreflexius, alacaiguts, susceptibles,
insoportables…
Hem
d’agafar la vida tal com és: de color de rosa o de color gris. Hem d’afrontar
el dia fent bé la nostra feina, complint els nostres deures de pare, de fill,
de ciutadà, tenint paciència amb qui s’ha aixecat de mal rotllo… tenint bon
humor per a tothom que brollarà del nostre cor generós si continuament el sabem
cultivar, si hi posem tota la nostra voluntat per aconseguir-ho, si sabem mirar
el costat bo de les persones i les coses.
Si ens
contraria algun aconteixement, ¿ho arreglarem tractant malament les persones
que ens envolten? En canvi segur que coneixem molta gent que, malgrat passar
per situacions difícils, tracten els demés amb cortesia, amb fortalesa, amb un
somriure als llavis que ens deixa sorpresos. Són persones que saben veure la mà
de Déu en tot el que passa, a ells i als demés, i que per això no perden
l’alegria davant les dificultats.
Aquest
estiu podem fer el propòsit de desterrar el mal humor i viure amb bon humor totes
les situacions que se’ns presentin, ja siguin bones o dolentes, alegres o
tristes i ensenyar a viure-ho als nostres néts. Si ho
fem així, ens oblidarem
del cansanci propi, sabrem treure fora de casa la tristesa i la melanconia, sabrem
cantar quan fem camí, sabrem trencar la monotonia, aprendrem a tenir, sempre, per als demés, un somriure agradable als llavis…
Serem persones que haurem
après a viure amb bon humor.
Bon
estiu a tots!
