dimecres, 2 de novembre de 2011

avis 4: l'altruisme omple la vida

Avui tornarem a parlar dels avis que estem jubilats i que passem moltes hores a casa. Ja vam dir en els primers escrits que hem de dedicar temps als demés i no pensar tant en nosaltres, doncs avui en tornarem a parlar.
L'altruisme, el dedicar-se als demés d’una manera desinteressada, està demostrat que afavoreix l'equilibri, la satisfacció personal i la bona salut. Al contrari, pensar massa en un mateix pot convertir-se en una càrrega difícil de suportar.
La nostra vida ha de tenir una finalitat, un objectiu, un sentit que orienti l'existència al llarg dels anys. Ara que estem jubilats –recordeu-ho: ara que estem esclatants de joia– aquest plantejament no canvia. Una vida plena, una vida amb sentit –amb un sentit aquí, ara, i amb un sentit transcendent de la vida– aporta beneficis psicològics i de salut física que no poden comparar-se als que es deriven de la felicitat material i immediata d’aquells que busquen la felicitat a curt termini, la que proporciona el plaer d’un bon àpat, d’una estona de diversió o d’uns sentiments positius.
L’avantatge de portar una vida compromesa, de lluitar per uns ideals, també a la nostra edat, ha cridat l'atenció dels científics, que consideren que els esforços invertits en portar una vida coherent i amb sentit, fer tasques de servei als altres o voluntariat, omplen de felicitat i de plenitud i faciliten mantenir en forma les capacitats cognitives, gaudir de millor salut mental i reduir la possibilitat de patir algunes malalties.
Els que viuen amb objectius clars veuen com la seva vida es perllonga més que la d'aquells que no tenen un fi vital definit. La gent vol ser feliç, però la vida té uns reptes i la felicitat depèn en gran part de com els afrontem.
Hi ha dos tipus de felicitat: la purament material –aquella que cerca de manera prioritària recompenses en diners o reconeixements socials– i la derivada d'un impuls interior que configura l'obrar –aquella que és fruit de la lluita per mantenir objectius alts i fer la feina ben feta–. Les dues no s’han de veure enfrontades, sinó que més aviat es solen entrellaçar en la vida de les persones. Però els que busquen de manera prioritària la primera, sovint no són tan feliços.
No és dolent cercar la felicitat, ans al contrari, però obsessionar-se amb la felicitat, anar darrera d’ella amb una recerca ansiosa o procurar ser feliç per tots els mitjans, pot conduir a un resultat negatiu en comptes d'aportar-nos un benefici. Si atenem bé la família, si dediquem temps a ocupar-nos dels altres, si estem tan ocupats de manera que arribem a “no tenir temps per a res”, segur que estem en el bon camí per tal que s'ompli de felicitat la nostra vida i ajudar a ser feliços els demés.

2 comentaris:

  1. Crec que també va amb la edat:
    Fa tretze anys que som avis i no sempre em estat igual. Realment teniu raó quan dieu que el estat psíquid millora. Perquè ets sens útil, satisfet de veure’ls be contens i feliços. Però la nostre esquena sen t resen teix, i quedes en el llit com un sac.
    Os felicitem per els vostres escrits. fan be als avis i ens donen forces per seguir endavant.
    Gracies.
    Ester i Ferran

    ResponSuprimeix
  2. Doncs de ben segur que estic en el bon camí, perquè no tinc temps per res. Fins i tot la Dolors esta enfadada perquè sempre estic treballant i altruistament, això gran part de la meva feina. són els avis.

    Estic llegint els escrits mica en mica i m'agradan molt, fins i tot he passat el vostre bloc, al Centre de Serveis de la gent gran a Calldetenes, perquè potser agafaran alguna idea.

    Gràcies, Anna Maria i Ramon.

    Santi.

    ResponSuprimeix