El planeta Terra té un 30% de capa sòlida (els continents, la litosfera) i un 70% d’aigua (la hidrosfera). El 94% d’aquesta aigua es aigua de mar i d’aquest
94% el 97,25% és aigua dels mars i oceans que té gust salat per la concentració
d’un 3,5% de sals minerals disslotes, la resta és aigua dolça. El Medi Marí és
l’ecosistema més important de la Terra. La seva massa fa que que s’equilibri la
temperatura de les nits i del dia: sense el mar la vida seria impossible.
El 70% del volum corporal del
cos humà és aigua de mar. ¿Com és, doncs, que sabem tan poc d’aquest element
que tenim en tanta quantitat al nostre planeta i dintre nostre i és tan
beneficiós? L'aigua de mar és molt
similar a la composició dels fluids del nostre cos, fins i tot la sang. Quan
naixem som més del 90% d'aigua, aigua semblant a l'aigua de mar. L’aigua de mar
diluïda té la mateixa composició que el líquid que envolta cada cèl·lula del
medi intern del nostre cos: plasma sanguini, líquid intersticial, limfa i
líquid transcel·lular. El nostre líquid intern és com un mar on les cèl·lules
serien els peixos.
L’aigua de mar és una massa
fluida enriquida amb sals arrencades a les roques i aportades pels rius.
L’aigua de mar és una aigua viva. L’aigua de mar se la coneix també com a sopa marina i cada litre conté: 965cc d'aigua
i 35cc d’àcids nucleics, ADN, aminoàcids,
proteïnes, greixos, vitamines, minerals (118 elements de la Taula Periòdica), plancton
vegetal, plancton animal, grasses antioxidants, ous i larves de peixos, cadenes
de carboni, partícules en suspensió, 10 mil milions de virus, 9 mil milions de
bacteris i la informació dels orígens de la vida cel·lular. ¿Tot això té
l’aigua de mar? Tot això!, encara que més de la meitat de coses no sapiguem què
són. I tot això en un ambient alcalí, amb un pH entre 7,6 i 8,4 i tot serveix
per a la nostra nutrició.
La balena, sense dents, amb “barbes”, mamífer de 30 metres de llargada i 200 tones de pes, s’alimenta exclusivament de la sopa marina! No es menja ni un peix, no li passa per entre les “barbes”. Xucla la sopa marina i, quan escup l’aigua, posa com un filtre que fa que els nutrients quedin dins la boca i els pugui assimilar el seu cos.
Per tot això l’aigua de mar fa
que tingui capacitat per generar vida i faci fugir els patògens que creen
malalties. És antibiòtica i bactericida: fa que no es reprodueixin els
bacteris, n’elimina els nocius i respecta els bons, cosa que no fan els
productes químics (que maten totes les cèl·lules, tant les dolentes com les
bones –especialment els mitocondris– necessaris per a la vida). L’aigua de mar
és el nutrient més complet de la Natura ja que entre els elements essencials
per a la constitució dels carbohidrats, els greixos i les proteïnes –imprescindibles
per a la vida dels organismes– s’hi troba hidrògen, nitrogen, oxígen, magnesi,
manganès, sodi, potassi, calci, ferro, fòsfor, fluor, sílice i iode, minerals
que permeten l’absorció de les vitamines imprescindibles per a les cè·lules.
Tot això ho va descobrir el savi francès René Quinton a finals del segle XIX, i amb aigua de mar va curar
milers de persones. Aquestes
idees es van oblidar (per interessos de la clase mèdica –René Quinton no era metge– i farmacèutica: l’aigua de mar és
tan a l’abast de tothom que no s’hi pot fer negoci) però avui s’estan
recuperant perquè es coneguin les virtuts nutricionals i terapèutiques de
l'aigua de mar, el recurs més assequible i abundant del nostre planeta.
Cal saber que:
1. No és el mateix contaminació
que pol·lució. La contaminació és
pruduïda per microbis i matèria orgànica. La pol·lució és causada pels elements
químics de la indústria. L’aigua de mar pot tenir pol·lució en alguns llocs,
però mai estarà contaminada. Si fos així no hi hauria vida al mar. La propietat
osmòtica de l’aigua de mar desactiva tots els microbis de procedència terrestre
i n’impedeix la contaminació. Els peixos i mamífers marins no pateixen
malalties infeccioses i es nutreixen amb la sopa marina mai contaminada.
2. L’aigua de mar no produeix
insuficiència renal ni tapa els
ronyons. L’aigua de mar és diürètica, fa expulsar més orina.
3. Si un nàufrag la beu no
es mor. S’ha demostrat que es pot beure aigua de mar (hipertònica) si es fa des
del primer dia i poc a poc.
4. Té aplicacions,
comprovades científicament, en l’agricultura i la ramaderia.
Avui acabem aquí, amb una explicació dels avantatges de l’aigua de mar
per la nutrició humana. El proper article serà sobre com i de quina manera la
podem usar a casa nostra.
__________________________________________________________
Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius. Si algú necessita un
diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge de capçalera