 |
| La muntanya de Montserrat - Klika amb el botó dret per escoltar música mentre llegeixes |
EL MONESTIR
El 1025 l’abat Oliva,
abat de Ripoll i bisbe de Vic, fundà un monestir al costat de l’ermita de Santa
Maria i molt aviat hi van començar a anar molts pelegrins els quals donen a
conèixer els miracles que hi obrava la Mare de Déu.
L’any 1409 Montserrat
es converteix en monestir independent. Des d’aquesta època fins mitjans del
segle XIX Montserrat és un centre cultural important, amb una escola de música,
i és una època de creixement i esplendor. L’any 1592 va ser consagrada com a
Basílica i així va funcionar, amb alts i baixos, fins el sXIX.
LA IMATGE
La imatge original va
desaparèixer. L’actual és una talla romànica d’una gran bellesa, policromada,
del segle XII, de fusta d’àlber i faig amb les parts de la
pell de color negre. Aquest color negre de cara i mans, malgrat hi hagi
diferents teories, no se’n sap ben bé l’origen.
La figura és el model
conegut com a Mare de Déu en majestat, és a dir, asseguda, mirant al front, amb
el nen Jesús assegut a la falda, també al centre i mirant al front. Tant la
mare com el fill porten incorporada una corona. La Mare de Déu estén la má
dreta en la qual té una esfera –símbol de la creació, del cosmos, de la volta celestial–, i
l’esquerra la posa sobre l’espatlla del Nen, tot indicant que és el seu fill.
El Nen amb la mà dreta beneeix, i a l’esquerra porta una pinya, signe de
fecunditat i vida perenne.
La forma i fesomia del rostre de la madona són admirables i "provoquen una impressió alhora majestuosa i afable que corprèn per la dolça serenitat que traspua". La indumentària de la Senyora és reial: còfia, túnica i mantell daurats, sanefa al coll amb fermall circular, tot això decorat amb estrelles daurades, rombes vermells i creu daurada. Però aquesta imatge
no és la que s’ha venerat sempre. Hi ha reproduccions –fins i tot el record de
1881 de la coronació– d’una factura ben diferent.
 |
| Record de la Coronació Nuestra Señora de Montserrat, patrona de Cataluña: coronada solemnemente por S.S. el Papa León XII en 11 de setiembre de 1881 |
 |
| Virgen de la Montaña Taula flamenca (sXVI) a La Palma (Canàries) |
L’església segueix
així fins aproximadament el 1030, quan l’abat Oliva, de Ripoll, la converteix
en monestir habitat per monjos i s’edifica una nova església de factura
romànica suficient per la comunitat que hi vivia. En tots els documents de
donacions i sufragis que es fan al monestir queda palès que es fan o al prior i
al seu convent, o a Santa Maria de Montserrat o a l’altar de Santa Maria, però
en cap d’ells se cita la imatge de la Mare de Déu.
 |
| Llàntia votiva |
 |
| Pàgina del Llibre Vermell |
Els miracles - El sXIV, durant una festa que es celebrava la nit de
la festa de la Passió, els pelegrins que feien vetlla, cap a mitjanit van veure baixar una llum que
resplandia sense cremar, sobre la corona de la Mare de Déu i allà es dividí en
tres raigs diferents que abraçaren la imatge sencera. Els tres raigs es
reduiren a un de sol i desaparegué. En aquest relat ja es manifesta una veneració
a la Mare de Déu també per la seva materialitat: diu que la imatge de la Mare
de Déu era considerarda un prodigi, “no feta per mà d’home”.
 |
| Mare de Déu dreta El Nen Jesús porta una serra a la mà Fusta policromada, sXVIII |
"Però el mes gran prodigi de la Mare de Déu de Montserrat ha estat la constant i
incessant corrua de pelegrins que s’ha succeït al llarg dels segles per confiar-se
a la seva maternal protecció. La
imatge de la Mare de Déu continua suscitant la fe i l’amor de les actuals
generacions que continuen confiant-se a la maternal protecció de santa Maria".
 |
| Mare de Déu de Montserrat Habillada amb la corona rica Pintura de Juan Andrés Ricci (1639) |
 |
| Mare de Déu de Montserrat Habillada amb la corona mexicana Pintura anònima (sXVII) |
 |
| Corona de metall platejat i pedres simulades, regalada per l'Ajuntament de Barcelona - 1824 |
 |
| Ceptre 1881 |
 |
| Corona d'argent i or amb pedreria fina, ofrenada per subscripció popular - 1881 |
Al sXVIII un visitant
diu que la imagen de la Nuestra señora es
de madera, y de color casi negro su rostro, como otras muchas… i Goethe va
afirmar que enlloc trobarà l’home la felicitat i la
pau, sinó en el propi Montserrat.
MONESTIR I IMATGE
La devoció a la Mare de Déu va lligada, a partir d'ara, al monestir. Les guerres i trifulques que s'originaren al llarg dels sXIX i XX no permeten separar la
història del monestir i de la imatge.
 |
| Estampa de la Mare de Déu - 1910 |
 |
| Estampa del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat Porta la corona de subscripció popular - 1881 |
L’Absolutisme (1823-1833) - El 1823 amb el canvi de govern es
prepara el regrés de la imatge a Montserrat. L’Ajuntament de Barcelona li
regala una corona de metall platejat amb pedres de vidre de colors i aquesta
corona serà la que figurarà en totes les reproducions de l’època. El 1824 la
imatge torna al monestir. El 1828 comencen les obres de restauració del temple.
El 1830 la imatge es trasllada al seu antic cambril.
 |
| Mare de Déu de Montserrat de l'any del "Milenar" Porta la corona de l'Ajuntament Pintura de S. Ribó - 1880 |
Del Govern provisional a la II República (1868-1931) - El 1880 es
celebren les festes del “Milenar” per commemorar el mil·leni de la troballa de
la imatge. El 1881 el Papa Lleó XIII ordena la coronació canònica de de la Mare de Déu de Montserrat i la
proclama patrona de les diòcesis de Catalunya.
El 1920, amb molta
recança, se li treuen els vestits i es pot venerar “sense els vestits postissos
i en sa escultura original”. La imatge apareix tal com la coneixem avui.
 |
| Relleu de bronze platejat Premi atorgat al poeta manresà Ferran Puigdellívol i Corrons en un Certamen Literari (1935) |
 |
| La imatge al cambril |
Per primera vegada
els devots veien i veneraven l’autèntica Mare de Déu sense postissos. El 1946
l’abat Escarré i la comunitat aproven construir un tron d’argent. El 1947 hi ha
l’entronització. El 1948 queda definitivament col·locada on és ara i on la
venerem. La imatge de la Mare
de Déu de Montserrat continua atraient multitud de persones que hi veiem el misteri de Maria: la Mare de Jesús i nostra que ens mostra el seu fill i que del cel estant continua intercedint
maternalment per nosaltres.
Us preguem, oh Pare, que en aquesta basílica, on viu el teu Fill Jesucrist,
Fill de Maria, atorguis abundosament la pau, la concòrdia i el goig
a totes les tribus peregrines del nou Israel.
Feu, Senyor, que tots els homes encertin a descobrir
el profund sentit de l'existència peregrina a la terra;
que no confonguin les etapes i la meta;
que modulin la marxa segons l’exemple de Maria.
Ella serà la seva Auxiliadora; perquè aquí, a tot arreu i sempre,
Maria es Reina poderosa i Mare piadosíssima. Amén.
(Pregària de Joan Pau II quan va visitar Montserrat)
 |
| Nigra sum sed formosa
Sóc negre, pero bonica, filles de Jerusalem.
Per això m’ha estimat el rei
i m’ha introduit a les seves estances,
i m’ha dit: ”Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine!
Perquè l’hivern, ho veus?, ja ha pasat, la pluja s’ha esvaït;
esclaten les flors per la contrada,
el temps d’esbrotar és arribat”
(Càntic dels Càntics)
|
_____________________________________________________
Moltes d'aquestes dades i imatges han estat extretes dels llibres Eucologi de Montserrat, Abadia de Montserrat, 1928 i
Nigra sum, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995
Nigra sum, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995
