Fa uns mesos hem començat a parlar de nutrició, de l'aigua de mar
i del sol, però tots aquests aspectes els hem de considerar en el seu veritable context que és el de la salut. Quan es parla de salut s'hi associa també la qualitat de vida i tothom pensa, de seguida, en la salut corporal, en el no tenir malalties, en el
funcionar amb una bona activitat, però no només és la salut del cos la que
necessitem les persones. ¿Entenem tots la mateixa cosa quan parlem de salut i qualitat de vida?
¿Només ens n’hem de preocupar quan estem malalts? Però, ¿què és la salut?, ¿com
podem saber quin és el nostre grau de salut?, ¿hi ha algun paràmetre que la pugui
medir…? Sí.
Avui existeix un tipus de persona, el workaholic, que és és una persona addicte al treball. El seu fi és la feina. No té temps per estar
amb els companys ni amics i per tant ni temps per trobar una noia (o un noi) i
formar una família. I si ja la té, no té temps per estar ni amb la dona ni amb
els fills, ja que el treball li ocupa tot el temps. No es preocupa dels demés,
ni d’ell mateix. Menja el que troba preparat a les tendes. No fa cap exercici
físic. El poc temps lliure que té el dedica a jugar amb la play. De tant en
tant, té ansietat i se sent deprimit. No sap què fer amb la seva vida, però
tampoc el preocupa massa ja que, mentre tingui feina, té tot el temps ocupat…
Aquestes persones només tenen una solució: dissenyar
un nou
estil de vida, marcar
unes preferències, una jeraquia de valors, per tal que cada aspecte de la vida
sigui important, ocupi el seu lloc i la
nostra vida sigui saludable. Aquest estil de vida és la díaita dels grecs. D’aquesta paraula grega, que té un sentit complet,
és d’on ha derivat la nostra actual dieta
i que associem, única, exclussiva i erròniament, a un receptari de menjars –sobre tot per aprimar
i moltes vegades miraculosos!– i que, com es pot veure, no té res a veure amb
el sentit original.
El
concepte salut no es pot reduir a
la ingesta d’aliments i medecines. La salut s'ha d'entendre des
d'un concepte holístic –total, global– de la persona: cal saber que les persones no funcionem com si fóssim un dipòsit amb
compartiments estancs (cada cosa que ens passa és una cosa aïllada i s’ha de
tractar sola), sinó que tota la nostra persona és un recipient amb vasos
comunicants: qualsevol cosa que fem, que pensem, que ens passi, afecta tot el
nostre ésser, de cap a peus.
Per
tant, cal aconseguir una perfecta harmonia entre els tres camps que
configuren la persona humana: cos, ment i esperit. Això ens ajudarà a viure aquest nou estil de vida
fonamentat en la jerarquia de valors
que hem d’establir entre aquests tres camps:
- el cos: és el conjunt d’organismes que configuren el nostre ésser físic i que el regularem amb una bona nutrició, fent exercici físic i prenent el sol;
- la ment és la consciència del nostre ésser que ens permet entendre i actuar i ens ajudarà a relaxar-nos (fora l’estrès!), a controlar bé les emocions i a aprofitar el temps; i
- l’esperit que és allò que fa que els éssers tinguem vida i que sapiguem elevar-nos per sobre de les circumstàncies ordinàries.
Ara,
una pregunta que tots ens hem de fer: ¿què és realment necessari en la meva
vida? I la resposta: La salut i tot allò que cal per per a ella,
però no només la salut del cos, sinó
també i, sobre tot, la de l'ànima, la de l’esperit; la salut d’allò que dóna vida a la nostra existència, perquè si només
cerquem la del cos, deixem de banda dos aspectes fonamental de la nostra vida:
la ment i l’esperit. I per tal d’aconseguir una veritable salut i una bona qualitat de vida he de tenir seguretat
amb mi mateix i il·lusió per les
coses positives de la vida.
Aquest
nou
estil de vida -aquest díaita- i aquesta jerarquia de valors que establirem
per aconseguir-lo, ens farà forts cara a l’esdevenidor i facilitatrà
el retard en l’arribada de l’envelliment, la demència senil, el parkinson o
l’alzheimer.
