dissabte, 9 de novembre de 2013

avis 12 - salut 6 - la salut


Fa uns mesos hem començat a parlar de nutrició, de l'aigua de mar i del sol, però tots aquests aspectes els hem de considerar en el seu veritable context que és el de la salut. Quan es parla de salut s'hi associa també la qualitat de vida i tothom pensa, de seguida, en la salut corporal, en el no tenir malalties, en el funcionar amb una bona activitat, però no només és la salut del cos la que necessitem les persones. ¿Entenem tots la mateixa cosa quan parlem de salut i qualitat de vida? ¿Només ens n’hem de preocupar quan estem malalts? Però, ¿què és la salut?, ¿com podem saber quin és el nostre grau de salut?, ¿hi ha algun paràmetre que la pugui medir…? Sí.

Avui existeix un tipus de persona, el workaholic, que és és una persona addicte al treball. El seu fi és la feina. No té temps per estar amb els companys ni amics i per tant ni temps per trobar una noia (o un noi) i formar una família. I si ja la té, no té temps per estar ni amb la dona ni amb els fills, ja que el treball li ocupa tot el temps. No es preocupa dels demés, ni d’ell mateix. Menja el que troba preparat a les tendes. No fa cap exercici físic. El poc temps lliure que té el dedica a jugar amb la play. De tant en tant, té ansietat i se sent deprimit. No sap què fer amb la seva vida, però tampoc el preocupa massa ja que, mentre tingui feina, té tot el temps ocupat…


Aquestes persones només tenen una solució: dissenyar un nou estil de vida, marcar unes preferències, una jeraquia de valors, per tal que cada aspecte de la vida sigui important, ocupi el seu lloc i la nostra vida sigui saludable. Aquest estil de vida és la díaita dels grecs. D’aquesta paraula grega, que té un sentit complet, és d’on ha derivat la nostra actual dieta i que associem, única, exclussiva i erròniament, a un receptari de menjars –sobre tot per aprimar i moltes vegades miraculosos!– i que, com es pot veure, no té res a veure amb el sentit original.

El concepte salut no es pot reduir a la ingesta d’aliments i medecines. La salut s'ha d'entendre des d'un concepte holístic total, global– de la persona: cal saber que les persones no funcionem com si fóssim un dipòsit amb compartiments estancs (cada cosa que ens passa és una cosa aïllada i s’ha de tractar sola), sinó que tota la nostra persona és un recipient amb vasos comunicants: qualsevol cosa que fem, que pensem, que ens passi, afecta tot el nostre ésser, de cap a peus.
Per tant, cal aconseguir una perfecta harmonia entre els tres camps que configuren la persona humana: cos, ment i esperit. Això ens ajudarà a viure aquest nou estil de vida fonamentat en la jerarquia de valors que hem d’establir entre aquests tres camps:
  • el cos: és el conjunt d’organismes que configuren el nostre ésser físic i que el regularem amb una bona nutrició, fent exercici físic i prenent el sol;
  • la ment és la consciència del nostre ésser que ens permet entendre i actuar i ens ajudarà a relaxar-nos (fora l’estrès!), a controlar bé les emocions i a aprofitar el temps; i
  • l’esperit que és allò que fa que els éssers tinguem vida i que sapiguem elevar-nos per sobre de les circumstàncies ordinàries.

Ara, una pregunta que tots ens hem de fer: ¿què és realment necessari en la meva vida? I la resposta: La salut i tot allò que cal per per a ella, però no només la salut del cos, sinó també i, sobre tot, la de l'ànima, la de l’esperit; la salut d’allò que dóna vida a la nostra existència, perquè si només cerquem la del cos, deixem de banda dos aspectes fonamental de la nostra vida: la ment i l’esperit. I per tal d’aconseguir una veritable salut i una bona qualitat de vida he de tenir seguretat amb mi mateix i il·lusió per les coses positives de la vida.

Aquest nou estil de vida -aquest díaita- i aquesta jerarquia de valors que establirem per aconseguir-lo, ens farà forts cara a l’esdevenidor i facilitatrà el retard en l’arribada de l’envelliment, la demència senil, el parkinson o l’alzheimer.


Cap comentari:

Publica un comentari