dimecres, 9 d’octubre de 2013

avis 11 – la jubilació


Ara que ja s'ha acabat l’estiu i hem entrat al nou curs, val la pena que les persones que estiguin a punt de jubilar-se es plantegin algunes qüestions sobre com afrontar aquesta nova situació, ja que a aquest nou estat cal arribar-hi havent’ho previst, cosa que massa vegades no passa. Sembla ser que a preveure la jubilació hi dediquem deu dies de la nostra vida, deu dies per una situació que –amb l’actual esperança de vida– pot durar un grapat anys més!

Hi ha preguntes que ens les hem de fer amb temps i ben conscients, com, per exemple: ¿en tindrem prou per viure –marit i muller– amb les dues pensions…?, ¿en tindrem prou amb la pensió sola del marit ja que l’esposa no té pensió…?, ¿en tindrà prou l’esposa amb el 50% de la pensió del marit si es queda viuda…? I l’altre aspecte, no menys important: ¿què faré l’endemà del dia de la meva jubilació? ¿Què faré avui, primer dia de la jubilació, quan, a l’aixecar-me, m’adoni que tot el meu temps és lliure?
Moltes vegades hi ha qui somia allò que farà quan es jubili, però no ho preveu ni ho prepara i allò somiat es converteix en una fantasia irrealitzable: els somnis s'escolen com l'aigua s'escola entre els dits de la mà. A alguns els arriba la “mort civil” ja que en la nostra societat el nostre status i les relacions van lligades al món del treball. I si s’arriba aquí, es pot caure en la “depre” i arribar a tenir insomni, hipertensió o transtorns digestius. Hem de tenir clar que la jubilació ens retira de l’ocupació, però no de la vida activa!
La jubilació ens ha de portar a redefinir la nostra identitat. El Dr. Jaume Arnau, màster en Sofrologia (ciència que estudia la consciència en equilibri) sostè que l’individu ha de conèixer de forma vivencial la seva pròpia consciència per tal que així pugui aprendre a reconèixer la causa dels seus estats d’ànim i potenciar el seu propi benestar físic i psíquic: Si una persona es capaç de conèixer quin és el seu estat emocional, el podrà gestionar. Si no ho sap, actuarà sense tenir-lo en compte. Una manera de conèixer-lo és mitjançant la sofrologia. Suggereix que cada persona ens fem un grapat de preguntes sobre nosaltres mateixos i les responguem. Però no una o dues, o deu, no, no: un centenar!: ¿qui sóc?, ¿què soc?, ¿quines aficions tinc?, ¿quins hobies?, ¿què faig?, ¿d’on sóc?…
Això farà que siguem positius, que ens exigim per tenir objectius propis, personalitzats… Ser gran no vol dir ser pitjor que ser jove i és important que en aquesta nova situació cada un sigui el pilot de la seva pròpia nau.

A sota hi ha un video que us agradarà i ens pot ajudar a ser previsors pel que fa a com viure en la jubilació. Ja n'hem parlat més d'una vegada, però mai destorba tornar-ne a parlar. Els dotze punts que il·lustren les imatges ens recordarà algunes coses ja comentades.



1 comentari:

  1. Molt be, m’ha agradat es instructiu i et predisposes a fer-ho.

    ResponElimina