dilluns, 26 de setembre de 2016

amor i matrimoni l: presentació

Iniciem avui un seguit d’escrits sobre l’amor i el matrimoni. Ens ha mogut a fer-ho la crisi actual que pesa sobre el matrimoni i les reflexions que el Papa Francesc fa en el capítol 4rt del document l’Alegria de l’amor (Amoris Lætitia).
Si bé els avis podem pensar que ja ens ha passat aquest temps, no és pas així: l’amor l’hem de fer créixer cada dia entre nosaltres i també hem de continuar transmetent-lo als fills… i nosaltres els hi podem donar un cop de mà parlant amb els néts.
L’Alegria de l’amor és un document que tots hauríem de llegir. Si més no els capítols 4rt, que parla de l’amor i el matrimoni, i 7è que fa referència a l’educació dels fills.
La nostra intenció és fer uns escrits fàcils, curts i assequibles, que recullen les idees cabdals del document, per tal de fer-lo assequible a aquelles persones que –per les raons que sigui– no llegiran tot el document. Esperem que us siguin útils.
La versió en castellà és al link de la pàgina que posa “castellano” i que publica el diari digital ForumLibertas.
*      *      *
La vida
El matrimoni és una íntima comunitat conjugal de vida i d’amor i la sexualitat està ordenadaa l’amor conjugal de l’home i la dona. Aquesta unió està ordenada a la generació pel seu propi caràcter natural. El fill que arriba no ve de fora a afegir-se a l’amor dels esposos, brota del mateix cor d’aquest do recíproc, no és el final d’un procés, sinó que hi és present des del mateix moment de l’inici de l’amor.
El fill reclama néixer d’aquest amor i no de qualsevol manera, ja que ell no és un dret, sinó un do, fruit de l’acte específic de l’amor conjugal dels seus pares.
Avui s’està difonent una mentalitat que redueix la generació de la vida a una variable dels projectes individuals o dels cònjugues. Cal redescobrir la necessitat de respectar la dignitat de la persona en la valoració moral dels mètodes de regulació de la natalitat.
És tan gran el valor de la vida humana que de cap manera es pot plantejar com un dret sobre el propi cos la possibilitat de prendre decisions respecte a aquesta vida, que és un fi en si mateixa i que mai pot ser objecte de domini per part d’un altre ésser humà.

La família
La família és el santuari de la vida, el lloc on és engendrada i se'n té cura i és una punyent contradicció que es converteixi en el lloc on la vida és negada i destrossada.
Gràcies a la família es fa creïble la bellesa del matrimoni indissoluble i fidel per a sempre. En la família s’aprèn la paciència, el perdó generós i reïterat, l’oració i l’ofrena de la pròpia vida.
En la seva unió d’amor els esposos experimenten la bellesa de la paternitat i la maternitat, comparteixen projectes i fadigues, desitjos i aficions, aprenen a tenir cura l’un de l’altre i a perdonar-se mútuament. Celebren els moments feliços i es recolzen en els episodis difícils…
Els fruits que fan única i insubstutuïble la resposta a la vocació de la família son la bellesa del do recíproc i gratuït, l’alegria per la vida que neix i la cura amorosa de tots els seus membres, des dels petits fins els ancians.
El fet de que un sol home s’uneixi a una sola dona en un llaç indissoluble, de manera que no es puguin separar, siguin quines siguin les dificultats i fins i tot quan s’hagi perdut l’esperança de tenir fills, això no pot passar sense un gran misteri.

L’educació dels fills
L’educació integral dels fills és una obligació gravíssima i un dret primari dels pares. És un dret essencial i insubstituïble que han de defensar i que ningú hauria de pretendre teure’ls-hi. L’Estat ofereix un servei educatiu subsidiari, acompanyant la tasca indelegable dels pares que tenen el dret de poder escollir amb llibertat el tipus d’educació que vulguin donar als seus fills d’acord amb les seves conviccions.
L’escola no substitueix els pares, sinó que els complementa. Aquest és un principì bàsic. Però avui s’ha obert una escletxa entra família i societat, entre família i escola: el pacte educatiu s’ha trencat i l’aliança educativa de la societat amb la família ha entrar en crisi.

L’amor quotidià
Sant Pau en la primera carta als corintis (1 C 13, 4-7) escriu un himne a la caritat on plasma algunes característiques de l’amor veritable que hem de viure i cultivar els esposos cada dia –tots els dies– entre nosaltres i amb els fills.
Heus aquí el text que comentarem per tal d’aprendre a posar per obra la veritable caritat:
L’amor és pacient,
és bondados,
no té enveja,
no es vanagloria,
no s’enorgulleix,
no és insolent,
no cerca el propi interès,
no s’irrita,
no té en compte el mal,
no s’alegra de la injustícia,
s’alegra amb la veritat.
Tot ho excusa,
tot ho creu,
tot ho espera,
tot ho suporta.

Tot un programa per viure dia a dia. Tot un programa que ens farà persones cabdals, capaces d'estimar de veritat.


Cap comentari:

Publica un comentari