La darrera vegada vam tocar, de passada, el tema de la primera comunió, però els avis, què podem fer? Doncs podem fer molt, sobre tot si veiem els pares un xic atrafegats. Sempre amb la idea clara que no els hem de substituir, sinó ajudar, de manera que ells no es quedin al marge d’aquesta formació, sinó que en siguin protagonistes. I si volem fer un obsequi als néts creiem que val la pena retornar a fer regals adients a aquesta diada: una medalla-escapulari, uns rosaris, una bíblia infantil, un llibre de contes… o algun altre obsequi adequat a la festa.
Com a avis hem de parlar d’aquesta diada tan important i entranyable en la nostra vida –el dia que rebem per primera vegada Jesús sagramentat– i que hauríem de saber recuperar i viure el seu sentit original. Pensem que val la pena retornar als orígens –avui que està tan de moda recuperar el sentit primigeni de les celebracions– i que sigui una veritable festa cristiana.
Des de fa una temporada llarga la recepció d’aquest sagrament s’ha convertit, per a moltes famílies, en una festa social pel refredament religiós d’alguns pares que els hi és indiferent que els fills el rebin o no, però s’avenen a fer-ho per compromisos socials i familiars. Això ha portat a convertir-la en una festa familiar més, amb molt lluïment i ostentació, on els regals, el dinar i el vestit és el més important per davant la realitat que és la recepció, per primera vegada, del bon Jesús.
Un aspecte important per a fer-ho bé és la preparació deguda i això estarà en funció de com es visqui a cada casa. Cal que a la família hi hagi un temps de preparació mitjançant la catequesi –que nens i nenes faran a la parròquia– on se’ls explica que combregar és el millor regal que poden rebre ja que nostre Senyor se’ls dóna perquè els veu grans i confia en ells.
També han de conèixer els aspectes més importants del sacrament: què és, qui el pot rebre, com s’ha de rebre… Per aquest motiu un pas previ necessari a la comunió serà la recepció del sacrament del perdó. És important que sàpiguen que combregar no és un convencionalisme social, que es pot rebre de qualsevol manera, sinó que s’ha de rebre amb pietat i amb gràcia de Déu. I els pares i avis hem de donar exemple.
I és important que se celebri d’una manera digna, que ho recordi, però amb el benentès que la gran joia de la festa és l’haver començat a combregar, no la festa en si, ni els regals que li poden fer (exagerats a vegades, repetits moltes altres i gairebé sempre fora del context de la festa).
Si parlem de “primera comunió” és perquè faci la segona, la tercera… la de cada diumenge. No pot ser que aquest dia sigui el de la primera… i última comunió! Això seria una burla. La primera comunió és un punt de partida, no d’arribada
El paper dels pares en tot aquest procés de preparació és primordial. No es poden quedar al marge pensant que ja els prepara la parròquia. Han de seguir la preparació que reben els fills de la mateixa manera que segeixen el rendiment escolar i continuar preocupant-se per tal que la nena o el nen creixi en la fe i millori com a cristià. I els avis els podem donar un cop de mà en aquesta tasca.
