dilluns, 16 de maig del 2011

la primera comunió

La darrera vegada vam tocar, de passada, el tema de la primera comunió, però els avis, què podem fer? Doncs podem fer molt, sobre tot si veiem els pares un xic atrafegats. Sempre amb la idea clara que no els hem de substituir, sinó ajudar, de manera que ells no es quedin al marge d’aquesta formació, sinó que en siguin protagonistes. I si volem fer un obsequi als néts creiem que val la pena retornar a fer regals adients a aquesta diada: una medalla-escapulari, uns rosaris, una bíblia infantil, un llibre de contes… o algun altre obsequi adequat a la festa.
Com a avis hem de parlar d’aquesta diada tan important i entranyable en la nostra vida –el dia que rebem per primera vegada Jesús sagramentat– i que hauríem de saber recuperar i viure el seu sentit original. Pensem que val la pena retornar als orígens –avui que està tan de moda recuperar el sentit primigeni de les celebracions– i que sigui una veritable festa cristiana.
Des de fa una temporada llarga la recepció d’aquest sagrament s’ha convertit, per a moltes famílies, en una festa social pel refredament religiós d’alguns pares que els hi és indiferent que els fills el rebin o no, però s’avenen a fer-ho per compromisos socials i familiars. Això ha portat a convertir-la en una festa familiar més, amb molt lluïment i ostentació, on els regals, el dinar i el vestit és el més important per davant la realitat que és la recepció, per primera vegada, del bon Jesús.
Un aspecte important per a fer-ho bé és la preparació deguda i això estarà en funció de com es visqui a cada casa. Cal que a la família hi hagi un temps de preparació mitjançant la catequesi –que nens i nenes faran a la parròquia– on se’ls explica que combregar és el millor regal que poden rebre ja que nostre Senyor se’ls dóna perquè els veu grans i confia en ells.
També han de conèixer els aspectes més importants del sacrament: què és, qui el pot rebre, com s’ha de rebre… Per aquest motiu un pas previ necessari a la comunió serà la recepció del sacrament del perdó. És important que sàpiguen que combregar no és un convencionalisme social, que es pot rebre de qualsevol manera, sinó que s’ha de rebre amb pietat i amb gràcia de Déu. I els pares i avis hem de donar exemple.
I  és important que se celebri d’una manera digna, que ho recordi, però amb el benentès que la gran joia de la festa és l’haver començat a combregar, no la festa en si, ni els regals que li poden fer (exagerats a vegades, repetits moltes altres i gairebé sempre fora del context de la festa).
Si parlem de “primera comunió” és perquè faci la segona, la tercera… la de cada diumenge. No pot ser que aquest dia sigui el de la primera… i última comunió! Això seria una burla. La primera comunió és un punt de partida, no d’arribada
El paper dels pares en tot aquest procés de preparació és primordial. No es poden quedar al marge pensant que ja els prepara la parròquia. Han de seguir la preparació que reben els fills de la mateixa manera que segeixen el rendiment escolar i continuar preocupant-se per tal que la nena o el nen creixi en la fe i millori com a cristià. I els avis els podem donar un cop de mà en aquesta tasca.

diumenge, 1 de maig del 2011

la lectura

A l'ombra
Plana de l'Om - Manresa
La lectura és un conjut d’operacions ordenades i relacionades que contrubueixen a fer-nos adquirir el sentit o coneixement d’un missatge escrit mitjançant un codi que anomenem llenguatge.
Llegir és important, és una activitat seriosa que hem de fer durant tota la vida, és un hàbit que no podem deixar, és una de les activitats més intenses i vivificants que pot fer una persona. Però… la majoria de gent avui no llegeix o perquè no n’ha adquirit l’hàbit –i li falta l’agilitat suficient per a la lectura– o perquè no arriba a la comprensió del significat de totes les paraules.
Qui llegeix troba vida en la lectura i sap que a mesura que ho fa s’acosta a l’admirable, deliciosa i –de vegades– sorprenent experiència de l’encontre amb la veritat i la bellesa.
Sí, amb la bellesa. La trobem d’una manera misteriosa a mesura que els significats de les paraules i les frases es van acumulant dintre nostre d’una manera suau i amable. I descobrim una vivència plena de goig que ens pot fer riure o plorar, commoure o indignar, exultar o desil·lusionar. Descobrim quelcom que val la pena ésser conegut, admirat, viscut…
Quan descobrim tot això la lectura es converteix en una constant invitació a no deixar-la mai, a reviure-la, ja que el descobriment d’aquesta bellesa ens omple de goig, de plenitut, d’una vida amb més intensitat.
Qui llegeix molt, viu molt, exercita la intel·ligència, s’informa, aprèn a discernir allò que és bo d’allò que és dolent, sap diferenciar la veritat de la mentida, coneix més, es diverteix, aprèn a comprendre els altres, s’enriqueix interiorment amb les experiències dels bons escriptors…
Qui no llegeix no ha descobert això i viu sota mínims en una societat com la nostra on hi ha tanta manipulació informativa, tant soroll, tanta diversitat d’idees, tanta agitació, tanta velocitat, tanta dificultat de relacions personals…
Llegir és una de les activitats més intenses, vivificants i enriquidores que podem fer. Llegir és un mitjà sense el qual la pau, la serenor, el coneixement i la riquesa interior són pràcticament impossibles. Llegir vol voluntat. Llegir ensenya a donar-se. Llegir ens fa receptors del do grandiós de l’existència.
Però llegir… no és llegir qualsevol cosa. D’això en parlarem un altre dia.
I ¿què podem fer els avis per ajudar la lectura dels néts? Quan són petits val la pena explicar-els-hi contes per tal de fer-los entrar en la fantasia i despertar-los la imaginació. De més grans, llegir-els-hi contes per tal que aprenguin una bona entonació. Més endavant que ells ens llegeixin, a nosaltres, contes en veu alta i els podrem anar corregint allò que no diguin o entonin bé i explicar-els-hi el significat d’algunes paraules… És tot un món en el qual podem intervenir molt positivament, amb la calma i la tranquil·litat que ens permet la nostra condició d’avis. És una de les maneres que podem gaudir dels néts.
Com que s'apropen primeres comunions i haurem de fer algun regal als néts, us suggerim que en comptes de regalar-els-hi un objecte material dels clàssics que es regalen avui (que, desgraciadament, en tindran massa) els hi regaleu una Bíblia de les que hi ha per a infantils. És un obsequi que els durarà molt temps i que llegiran amb delit. Us enviem un enllaç d'una en castellà, però n'hi ha d'altres en català.

dijous, 14 d’abril del 2011

avis 3: ser feliç en la maduresa

Hem dit que hem de tenir autonomia per afrontar tranquil·lament aquest arribar a la maduresa. Però, ¿com ho podem fer això? No hem nascut per a la comoditat, sinó per ser feliços. Us suggerim uns aspectes a tenir en compte per lluitar i aconseguir la felicitat en aquest període de la vida.
1.         Mantenir-se actiu física i mentalment
Hem de fer sempre alguna activitat per tal de deixar de contemplar-nos nosaltres mateixos i no acabar hipocondríacs i narcissistes. Si fem activitats amb sentit, la vida té una altra pespectiva, ens aporta beneficis psicològics i dalut física. No ens deixem enganyar per la “qualitat de vida” que actualment té com única mesura el benestar físic, el plaer. La veritable qualitat de vida no depèn del que tinc, sinó del que sóc.
2.         Ser conscient que es progressa
Ens hem de fixar metes concretes de manera que les poguem avaluar. Ni tan difícils que no les poguem aconseguir ni tan fàcils que no ens donin cap satisfacció. Ja sigui una cosa material: cuidar una terrassa; intel·lectual: escriure; d’entreteniment: jugar als escacs amb la néta…
3.         Ser positiu
Sortir d’un mateix, no ser egocentrista, evitar ressentiments, no ser pessimista, pensar que puc recompondre aquella amistat que està refredada, no oblidar les amistats que ja tinc, parlar amb la nora que no ens entén…, amb el fill que s’ha quedat sense feina… Saber donar les gràcies… Saber-nos disculpar… Hem de fer la vida alegre a les persones.
4.         Saber escoltar i parlar quan calgui
És una manera extraordinària de sortir de l’enclaustrament al que es pot tancar algú. Hem de saber mantenir una conversa. Avui la gent necessita parlar i que l’escoltin. Tinguem present aquesta necessitat i estiguem atents per escoltar qui ho necessiti (i quan calgui demanem a algú que ens escolti). Tinguem paciència per escoltar.
5.         Tenir cura d’alguna persona
No hi ha res que envelleixi tant com el pensar que qui necessita rebre alguna cura dels altres soc jo mateix i que jo no estic capacitat per ajudar ningú. Per això és molt necessari dedicar temps a una persona que ho necessiti. Això farà que deixi de pensar en mi i m’il·lusionarà aquesta responsabilitat.
6.         No instal·lar-se en la solitud
No hi ha res pitjor que voler-se sentir sol, desamparat. La gent que coneixia va desapareixent… Un ha de ser conscient d’això i posar els mitjans: fer noves amistats, participar en tertúlies de cafè, jugar al bridge, viatjar, no deixar les amistats que encara viuen… No podem abusar d’aquesta situació i fer que els del voltant se sentin culpables de la nostra solitud. No instal·lar-nos en la rancúnia. Estimar i deixar-se estimar.
7.         Tenir parcel·les d’intimitat i independència
Les limitacions físiques que ens poden anar sortint faran que cada vegada necessitem d’algú que ens ajudi per fer alguna cosa. Mentres poguem, resistim-nos a que ens facin coses ja que així no limitem la nostra autonomia. Un es troba millor quan encara pot decidir sobre algun aspecte de la seva vida (però, quan calgui, hem de saber demanar ajuda).
8.         Educar l’atenció
Es tracta d’aconseguir que l’eix de la nostra vida no siguin les petites xacres que ens van sortint i estiguem massa pendents d’elles. Una manera concreta és realitzar, amb cura, algun treball manual o tenir algun interès concret en el món exterior a nosaltres. Una bona cosa és contar contes als néts, contes de la nostra època, fantàstics, que segur que els hi agradaran. O llegir-els-hi un llibre.
9.         Llegir i escoltar música
Tant una cosa com l’altre són estimulants mentals. Són actituts actives. Hi ha qui pensa que llegir i escoltar música és perdre el temps, és no fer res. Què va! Perdre el temps i no fer res és veure massa televisió, ja que és passiva. Un disc (dels de vinil o de pedra) o un cd per escoltar, un llibre per llegir… són uns companys excel·lents.
10.         Gaudir dels néts
És una riquesa que no podem deixar que s’escapi. No hem de fer de pares. Hem de fer d’avis. Hem de tenir moments on estiguem només amb els néts i gaudir d’estar amb ells. Fer coses a soles amb ells, sense els pares. I, un a un, ajudar-los a créixer. Fer una feina pausada, tranquila, al ritme que ells necessiten.