A l'ombra Plana de l'Om - Manresa |
Llegir és important, és una activitat seriosa que hem de fer durant tota la vida, és un hàbit que no podem deixar, és una de les activitats més intenses i vivificants que pot fer una persona. Però… la majoria de gent avui no llegeix o perquè no n’ha adquirit l’hàbit –i li falta l’agilitat suficient per a la lectura– o perquè no arriba a la comprensió del significat de totes les paraules.
Qui llegeix troba vida en la lectura i sap que a mesura que ho fa s’acosta a l’admirable, deliciosa i –de vegades– sorprenent experiència de l’encontre amb la veritat i la bellesa.
Sí, amb la bellesa. La trobem d’una manera misteriosa a mesura que els significats de les paraules i les frases es van acumulant dintre nostre d’una manera suau i amable. I descobrim una vivència plena de goig que ens pot fer riure o plorar, commoure o indignar, exultar o desil·lusionar. Descobrim quelcom que val la pena ésser conegut, admirat, viscut…
Quan descobrim tot això la lectura es converteix en una constant invitació a no deixar-la mai, a reviure-la, ja que el descobriment d’aquesta bellesa ens omple de goig, de plenitut, d’una vida amb més intensitat.
Qui llegeix molt, viu molt, exercita la intel·ligència, s’informa, aprèn a discernir allò que és bo d’allò que és dolent, sap diferenciar la veritat de la mentida, coneix més, es diverteix, aprèn a comprendre els altres, s’enriqueix interiorment amb les experiències dels bons escriptors…
Qui no llegeix no ha descobert això i viu sota mínims en una societat com la nostra on hi ha tanta manipulació informativa, tant soroll, tanta diversitat d’idees, tanta agitació, tanta velocitat, tanta dificultat de relacions personals…
Llegir és una de les activitats més intenses, vivificants i enriquidores que podem fer. Llegir és un mitjà sense el qual la pau, la serenor, el coneixement i la riquesa interior són pràcticament impossibles. Llegir vol voluntat. Llegir ensenya a donar-se. Llegir ens fa receptors del do grandiós de l’existència.
Però llegir… no és llegir qualsevol cosa. D’això en parlarem un altre dia.
I ¿què podem fer els avis per ajudar la lectura dels néts? Quan són petits val la pena explicar-els-hi contes per tal de fer-los entrar en la fantasia i despertar-los la imaginació. De més grans, llegir-els-hi contes per tal que aprenguin una bona entonació. Més endavant que ells ens llegeixin, a nosaltres, contes en veu alta i els podrem anar corregint allò que no diguin o entonin bé i explicar-els-hi el significat d’algunes paraules… És tot un món en el qual podem intervenir molt positivament, amb la calma i la tranquil·litat que ens permet la nostra condició d’avis. És una de les maneres que podem gaudir dels néts.
Com que s'apropen primeres comunions i haurem de fer algun regal als néts, us suggerim que en comptes de regalar-els-hi un objecte material dels clàssics que es regalen avui (que, desgraciadament, en tindran massa) els hi regaleu una Bíblia de les que hi ha per a infantils. És un obsequi que els durarà molt temps i que llegiran amb delit. Us enviem un enllaç d'una en castellà, però n'hi ha d'altres en català.
L'acabo de compartir al meu mur del facebook, ja que m'ha agradat molt!
ResponElimina