diumenge, 9 de juny del 2013

avis 10 - salut 5 - el sol 2


Ara que sembla que hem començat a entrar a l'estiu,  continuem amb el tema que vam deixar a mitges sobre el sol i els seus beneficis

Una sobredosi de vitamina D podria ser perjudicial, però això no passa si s’obté per l’exposició a la llum solar i per la ingesta d’aliments que la contenen de forma natural: vegetals crus, salmó, sardines, arengades, tonyina, fetge de peixos, ous i… oli de fetge de bacallà (segur que més d’un, de petits, n’havíem pres). Però tots aquests aliments aporten un percentatge molt reduït de la vitamina D que circula per la sang.
Les persones de més de 50 anys tenim més risc de dèficit de vitamina D ja que la sintetització per la pell decreix amb l’edat i els ronyons poden no funcionar del tot bé. D’aquí que la importància d’exposar-nos al sol sigui transcendental per a la salut de totes les persones. Per a les persones majors és el nostre millor aliat per combatre l’osteoporosi, per als nens i nenes per anar contra el raquitisme i per les persones obeses perquè cremen colesterol.
Els beneficis per prendre el sol són molt més benefactors que els possibles perjudicis que pogués ocasionar. Als països nòrdics, que tenen moltes poques hores de sol, els dies que surt es posen arremangats als carrers i a les places  per tal de rebre els beneficis dels seus raigs. Ho saben molt bé. A l'hivern prenen oli de fetge de bacallà (allà el venen als supermercats) per adquirir la vitamina D que els falta, i a l'estiu venen a casa nostra a fer hores extres de sol per tal que el seu cos sintetitzi vitamina D.
La “guerra contra el sol”, l’ús de “cremes” que “protegeixen” (?) dels raigs ultraviolats (al·legant que prevenen el càncer del pell, cosa molt discutida, ja que amb la gent que pren el sol la majoria ja hauríem d’estar morts i enterrats per càncer de pell), la malnutrició de vitamina D i els hàbits sedentaris actuals són els causants de la falta de calci, cosa que genera pèrdua de densitat òssia, acidificació del medi intern del cos, alteracions en les funcions musculars, obstaculització de l’alcalinitat que necessita l’organisme per tal de prevenir la toxicitat que indueix a les malalties i al càncer, diagnòstics erronis sobre la fibromiàlgia… i també pot estar lligada a malalties cròniques com el  càncer (pit, ovari, còlon i prostata), dolor crònic, debilitat, fatiga, malalties autoimmunitàries com l'esclerosi múltiple i la diabetis tipus 1, elevació de la pressió arterial, malalties mentals, trastorns afectius, depressió, artritis reumatoide, psoriasi, tuberculosi, alzheimer, parkinson
La vitamina D ajuda el sistema inmunològic a combatre totes aquestes infeccions i a mantenir-nos sans. És important mantenir el pes ideal i tenir una bona densitat òssia ja que tot això fa incrementar la funció cognitiva, millora l’equilibri de les persones, redueix el risc de caigudes, s’evita l’envelliment prematur, millora la resposta muscular, disminueix la pressió sanguínia, redueix les infeccions respiratòries, baixa el colesterol de la sang, estimula les terminacions nervioses, millora la respiració dels asmàtics…
De totes aquestes evidències la més sòlida és per al càncer de còlon. Moltes persones no estan produint suficient vitamina D, és difícil obtenir-la d'aliments i els suplements nutricionals solen ser problemàtics. En conseqüència la conclusió és la següent: encara que massa sol pogués provocar càncer de pell que no està del tot clar i molt poques vegades causa la mort no exposar-s’hi o fer-ho molt poc podria ser pitjor.
El doctor Edward Giovannucci, professor de medicina i nutrició de la Universitat de Harvard, té un estudi en el que suggereix que la vitamina D pot ajudar a prevenir 30 morts de càncer per cadascuna de les improbables morts que podria causar el càncer de pell. "Desafio a qualsevol a trobar una àrea, un nutrient o un factor que tingui els beneficis consistents contra el càncer o un paper tan important en la prevenció i en el tractament d'alguns tipus de càncer que té la vitamina D”.
I un equip de científics de la Universitat de l’Hospital de St. Vincent, a Dublín, ha trobat que el tractament amb raigs UV-B augmenta els nivells de vitamina D durant l'hivern i ha demostrat que l'exposició adequada a teràpia de llum UV-B pot eliminar la psoriasi (malaltia no contagiosa de la pell generada per l'estrès emocional, una mala dieta, l'obesitat i el sedentarisme). “La nova troballa és una poderosa evidència que la manca de la llum del sol, i la poca o nul·la producció de vitamina D contribueixen en el desenvolupament i empitjorament d'aquesta condició de la pell. L'exposició moderada a la llum solar augmenta els nivells de vitamina D i prevé i cura problemes de pell com la psoriasi. La creença que la llum solar és causant de càncer de pell és una invenció… No és l'exposició a llum solar el que causa càncer de pell, sinó una combinació de factors, com una deficient nutrició i una perllongada exposició a la llum solar. L'ús de bloquejadors solars o bronzejadors només contribueix a la nul·la absorció de llum solar que permetria la producció de vitamina D”.
Ningú suggereix que la gent vagi a fregir-se a la platja, però molts científics consideren que és saludable una exposició moderada al sol directe uns 10 o 15 minuts dos o tres dies a la setmana, sense bonzejadors ni filtres solars, per tal de produir suficient vitamina D. 
Som-hi!

________________________________________
Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.
Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge

dijous, 9 de maig del 2013

gent capaç i decidida


Despatx d’una escola. Reunió de directius de fa un munt d'anys. Un d’ells s’adona que s’ha deixat les claus i no recorda on. Surt un moment del despatx, crida un noi que passava per allà i li diu: “–Escolta, em sembla que m’he dieixat les claus al meu despatx. Sisplau, ves-hi i pregunta a qui hi hagi si te les vol donar”. Comença la reunió. Al cap de deu minuts truquen a la porta, treu el cap el noi de l’encàrrec, cerca amb la vista el professor que li havia demanat les claus i amb cara de circumstàncies li diu: “–…no les he trobat”. El professor li diu que cerqui en Vicenç i li digui que vagi al despatx. Als cinc minuts treu el cap en Vicenç. El professor li diu: “–M’he deixat les claus no sé on, mira si me les trobes”. Al cap de tres minuts truquen a la porta, treu el cap en Vicenç i amb la mà enlairada i una rialla a la boca ensenya les claus al professor…
Elbert Hubbard
Moltes vegades, parlant amb avis, comentem aquesta anècdota per tal d’estimular els néts a ser diligents,  responsables i decidits. I la lliguem amb un article que es va fer famós ara fa gairebé cent anys titulat Un missatge a Garcia, escrit per Elbert Hubbard. Durant la guerra que Espanya i Estats Units van mantenir per l’illa de Cuba, el president d’Estats Units havia d’enviar un missatge a un tal García, cap dels rebels cubans, però ningú no sabia on era: només sabien que estava a l’illa, a les muntanyes i incomunicat. Un dels seus col·laboradors li digué: “–Conec un home capaç de fer arribar el missatge a García”.
Se’l va cridar, va venir, se li va donar la carta, va marxar, va navegar pel mar fins arribar a l’illa, va travessar rius, muntanyes i valls i va lliurar la carta al rebel García. El menys important és com ho va fer i com va superar aquest munt de dificultats. Allò que és més important és que no se li va ocórrer preguntar: “–¿Qui és en García…?”, ni “¿–…on és?”, sinó que, senzillament va agafar la carta i la va fer arribar al seu destí. No reproduïm més detalls de l’article ja que el podeu trobar sencer a internet: Un missatge a Garcia. Us encoratgem a baixar-lo i comentar-lo amb fills i néts. L’articulista continua dient: “Avui l’insurrecte García ja no existeix, però hi ha altres García a qui se’ls ha de fer arribar missatges i fa falta un grapat de gent que sigui capaç de portar un missatge a García”.
Els avis podem transmetre als néts un grapat de virtuts comentant aquesta anècdota i que són les que va haver de posar en pràctica el portador del missatge a García per tal de fer el que va fer i com ho va fer. Algunes són aquestes:
Jürgen Klopp
Eficàcia. Capacitat d’aconseguir allò que es desitja o s’espera d’una persona. Quan se li demana alguna cosa, s’espera que ho dugui a terme amb tots els mitjans que calgui per tal de cumplir l’encàrrec rebut.
Eficiència. Qualitat que utilitza, d’una manera racional, tots els mitjans disponibles per tal d’aconseguir un objectiu determinat amb el menor temps possible i el mínim de recursos a l’abast.
Acudit de Forges
Diligència. Fer allò encomanat amb promptitut, agilitat i cura, i sense peresa. Estar per allò que s’està fent, oblidant-se d’altres coses que distreguin. És l’age quod agis dels llatins: fes el que cal i estigues pel què fas.
Laboriositat. Fer amb cura, ordre i promptitud les tasques que se’ns han encomanat, encara que no ens agradin o impliquin una mica més d'esforç, sense perdre temps. No posar pretextos per no fer la feina.
Fortalesa. Afrontar amb esperit coratjós, amb vigor, resistència i constància els riscos, les dificultats i les adversitats per les que cal passar per reslodre allò que ens han encomanat. Ser perseverant en allò que hem de fer.
Rafa Nadal
Voluntat. Desitjar fer allò que cal i així ser capaços d’obrar amb independència; tenir la responsabilitat de que quan se’m demana una cosa me n’he de fer càrrec i he de resoldre-la.
Esforç. Acció enèrgica del cos i de l’esperit per tal d’aconseguir una cosa, utilitzant els tots mitjans que calgui, siguin o no costosos.
Ordre. Prioritzar, d’una manera coordinada i regular, cada una de les accions que s’han de fer.
Resolució. Posar-me a fer allò que se m’ha encomanat per tal de trobar una solució el més aviat possible
Jupp Heynckes
Serenitat. La calma i la tranquil·litat que sorgeix de saber que he de fer una cosa malgrat aquesta sigui costeruda. Sense nerviosisme, sense queixes, sense afegir problemes a les situacions per tal de poder actuar amb intel·ligència, amb autocontrol.
Responsabilitat. Complir les obligacions que em corresponen, sense cap excusa, amb cura i atenció a tot allò que he de fer.

dimarts, 9 d’abril del 2013

avis 9 - salut 4 - el sol 1


En totes les cultures el sol ha estat present i deificat. Se l’ha conegut amb molts noms: Ra, Inti, Xue, Helios, Apol·ló… Aquest culte va aparèixer després del culte al foc, un dels quatre elements deïficats (aigua, terra, foc i aire) encara que moltes vegades foc i sol s’han relacionat.
Avui la nostra cultura l’ha desmitificat i el tenim massa arraconat pensant que és un astre que ens fa més mal que bé i és ben bé al contrari. Sense sol no hi hauria vida. L’aigua de mar i el sol són els dos nutrients més importants per a la vida i també els més oblidats. De l’aigua de mar ja n’hem parlat, ara toca parlar del sol.
Del sol com a nutrient. ¿El sol nutrient? Sí, i importantíssim. La major part de l'energia utilitzada pels éssers vius procedeix del sol: les plantes l'absorbeixen directament i realitzen la fotosíntesi, els herbívors l’absorbeixen indirectament menjant les plantes, els carnívors l’absorbeixen indirectament menjant els herbívors, els omnívors l’absorbim, en una petita quantitat, menjant plantes i animals.
La majoria de les fonts d'energia usades per l'home també deriven indirectament del sol. Els combustibles fòssils preserven energia solar capturada fa milions d'anys mitjançant fotosíntesi, l'energia hidroelèctrica usa l'energia potencial de l’aigua condensada en altura després d'haver-se evaporat pel calor del sol… ¿Què faríem sense l’escalfor i els raigs de sol? ¿Quins són els beneficis que aporta el sol a les persones? ¿Els tan denostats raigs UV també són beneficiosos?
Per entendre bé la funció que fa el sol, hem de fer dos incisos: un sobre els raigs ultraviolats (UV) i un altre sobre les vitamines (un altre dia en parlarem extensament de totes elles, però avui hem de parlar d’una en concret).
Arc de Sant Martí: els UV no els veiem
¿Què són els raigs ultraviolats? Aquests raigs són part de l’energia que desprèn el sol i que ens arriba a la terra. N’hi ha de tres tipus: els UV-C són els més perjudicials però no arriben a la Terra perquè són retinguts abans d’arribar a l’atmosfera; els UV-B són menys perjudicials però són retinguts en un 90% per l’ozó i l’oxígen de l’atmosfera; i els UV-A que ens arriben del tot ja que no són retinguts per l’atmosfera.
¿Què és una vitamina? La paraula vitamina té l’arrel en la paraula vida, vital. Una vitamina és un compost orgànic que el nostre organisme necessita com a nutrient –vital– en petites quantitats, que no pot ser sintetitzat suficientment pel propi organisme i que s’ha d’obtenir –habitualment– mitjançant els aliments que ingerim.
Parlar del sol com a nutrient comporta, forçosament, parlar dels raigs ultraviolats que emet i que són els causants que el nostre cos sintetitzi la vitamina D (sobre tot D1 i D3), un dels nutrients imprescindible per al nostre organisme, que el sol la sintetitza d’una manera extraordinària i gratis!, ja que la ingesta d'aliments rics en vitamina D no cobreix les necessitats diàries que necessita el cos.
Cicle de síntesi de la vitamina D
La vitamina D és la que fa que els infants no tinguin raquitisme (ossos tous i deformats) i que els majors no tinguem osteoporosi (ossos fràgils i que es trenquen amb facilitat). La causa real del raquitisme i de l’osteoporosi és la manca de vitamina D per falta de suficient exposició a la llum solar. El sol i els seus raigs ultraviolats (UV) són els nostres millors aliats per mantenir una bona densitst òssia.

La vitamina D1 és sintetitzada mitjançant el colesterol de les membranes cel·lulars de la pell i convertida en D3 en el fetge i els ronyons. És imprescindible i necessària per a l’absorció normal del calci i del fósfor ja que ajuda a que tots els minerals necessaris vagin als ossos i a les dents, enfortint-los, reduint el seu desgast i reforçant la densitat òssia. La manca de vitamina D fa que el cos no fabriqui el calci necessari i aleshores els ronyons i l’intestí prim roben el calci que necessiten d’allà on n’hi ha: dels ossos i això fa que aparegui l’osteoporosi. Si el cos sintetitza prou vitamina D (amb el sol i l’alimentació) per convertir-la amb calci, mai es desencadenarà l’osteoporosi.
J Sorolla - Nenes a la platja
Un bon dia de sol (amb una exposició racional) fa que el nostre cos fabriqui la vitamina D que necessitem i si hi sumem una aportació de calci amb aliments naturals (vegetals crus, peix, ous), una dosi adeqüada a l’edat d’exercici físic (aeròbics i anaeròbics) i una senzilla tècnica de relaxació (amb respirar fons tres o quatre vegades ja s’hi nota) no farà falta cap suplement vitamínic artificial (químic) ni prendre llet enriquida amb calci, ja que la llet és àcida i pasteuritzada (la qual cosa vol dir que les vitamines que porta s’han destruït i les propietats han estat alterades, com el sabor i la qualitat).
Continuarà

________________________________________________________
Nota: Tota la informació d'aquest document només té propòsits divulgatius.
Si algú necessita un diagnòstic o tractament, farà bé de consultar amb el seu metge