la quaresma

Fa uns dies Antoni Puigverd va publicar un magnífic article en el que, parlant de la Quaresma, comentava que malgrat aquestes festes cabdals cristianes es continuïn celebrant, avui hem perdut el sentit i el missatge religiós de les mateixes i les gran festes cristianes estan “buidades del sentit originari, el Nadal serveix per revitalitzar el consum i la Setmana Santa per fer unes petites vacances”.
Això ens ha portat a pensar que valdria la pena parlar de la Quaresma, el temps litúrgic en el qual estem immersos ara ara.
Al llarg de l’any l’Església celebra diferents festivitats litúrgiques per commemorar els moments més importants de la vida de Jesucrist: el Nadal, que celebrem el seu naixement; la Setmana Santa, que recordem la institució de l’eucaristia i la seva passió i mort, i la Pasqua, que festejem la seva resurrecció.
Hi ha dos altres moments que l’Església ens proposa com a preparació per aquests cicles: l’Advent, preparació per al Nadal durant quatre setmanes, i la Quaresma, preparació per a la Setmana Santa que dura quaranta dies.
Molt probablement nosaltres, com a avis que som, recordarem que quan érem infants i joves –més joves que ara– vivíem aquestes celebracions amb el sentit originari avui perdut, tant pel que fa les festivitats de Nadal, Setmana Santa i Pasqua com les preparacions de l’Advent i la Quaresma.
En aquests moments estem a la meitat de la quaresma. Falten escassament vint dies pel diumenge de Rams, i encara som a temps per pensar i treure suc a aquests dies que falten per a la setmana santa. ¿Seríem capaços fer quelcom de positiu per tal que a casa nostra i a casa dels nostres fills i néts re-visquem –si no és que ja ho fem– tant les grans festivitats com els cicles de preparació?
No podem oblidar el sentit religiós que tenen aquestes festivitats, si no, no les viurem adequadament. El missatge de la setmana santa és el nucli principal de la nostra fe: un Déu que s’ha fet home i que per culpa de la nostra infidelitat es lliura voluntàriament per ésser ultratjat, humiliat, escarnit, torturat i mort. Però venç la mort amb la resurrecció i ens obre la porta a l’esperança de la veritable Vida. I es queda entre nosaltres en l’eucaristia.
Benet XVI ens recorda enguany que la Quaresma “és un camí personal de conversió mitjançant el dejuni, l’almoina i l’oració. El dejuni ens ajuda a superar l’egoisme suportant la privació d’alguna cosa i no només de les supèrflues; fugim del nostre “jo” per descobrir les necessitats dels altres.
L’almoina ens recorda la necessitat de compartir. La idolatria actual dels béns materials despulla l’home, l’enganya, el defrauda, el fa infeliç. ¿Com podem estimar els altres si el nostre cor està ple d’un mateix?
L’oració consisteix en escoltar atentament allò que Déu ens diu a cada un de nosaltres, és un trobar temps per a Déu per tal d’adquirir la perspectiva de l’eternitat i la transcendència de la vida.
D’aquesta manera arribarem a la conversió profunda de la nostra vida: ens alliberarem de l’egoisme, superarem l’instint de domini sobre els demés i ens obrirem a la caritat de Crist”.
¿No us sembla un programa assequible per viure i ensenyar-lo a viure?