dimarts, 8 de març de 2011

avis 2: arribar a la maduresa

És molt important saber com ens afecta a cada un de nosaltres l’arribada al moment de la jubilació. Massa vegades associem la vida activa amb la vida laboral i si bé durant la vida laboral portem una vida activa això no vol dir que aquesta s’acabi quan s’acaba l’obligació d’anar cada dia a la feina. Qui associa la vida activa exclussivament a la vida laboral, aquella deixa de tenir sentit quan aquesta s’acaba i aleshores un no sap què fer i es posa a fer qualsevol cosa –per tal de no estar desenfeinat–… o a no fer res!
Aquest mes hem anat a tres enterraments. Els tres eren de persones de més de noranta anys. Si ens jubilem als seixanta-cinc i vivim fins els noranta, encara ens queden vint-i-cinc anys per viure’ls! I aquests han de ser uns anys que els visquem d’una manera molt feliç. Tal com avui s’allarga la vida, hem de tenir clar que, si Déu vol, ens pot quedar molt temps encara fins que s’acabi el nostre caminar a la terra. I hem d’aprendre a viure’l en maduresa.
Avui la terminologia sobre les edats de la gent gran està en crisi. Abans es tenia clar qui era vell, ancià o vetust. Però avui aquesta terminologia no és vàlida ja que darrera d’ella s’hi amaguen conceptes com malalt, dependent, inactiu, improductiu… tot allò que s’associa a una vida contrària a les coses que avui exalça la societat: joventut, força, salut, diner… La mateixa gent ha aixecat la veu contra els estaments oficials i les acadèmies de la llengua per tal que revisin les definicions i els conceptes i no els associïn a una edat determinada, ja que no es consideren ni vells, ni ancians i –molt menys- vetusts! Senzillament, som… gent madura.
I aquesta maduresa fa que siguem gent –malgrat tinguem més o menys salut corporal– amb experiència de la vida, situats al mig de tres generacions (hi ha qui té cura dels fills grans no emancipats i dels pares… més madurs que nosaltres) i que no volem que la societat ens aparti i margini. Som persones que amb la nostra edat també fem de voluntaris per atendre gent als hospitals o residències, a casa o bé gent més jove…
El sociòleg Gil Calvo diu que la nostra generació de “gent madura” revolucionarà els conceptes vinculats a la vellesa ja que som “gent amb estudis, moderns, coneixedors de les noves tecnologies, actius, gens submisos, amb orgull, dignitat, respecte, experiència, saviesa, maduresa, prudència, coneixement i autoritat moral”.
Precisament per això i de la mateixa manera que al llarg de la vida hem anat adequant el nostre entorn en funció de com evolucionava la vida (feina, festeig, casament, fills, nores-gendres, sogres, néts…) ara, ja madurs, ho hem de continuar fent.
Un cop jubilats la nostra pre-ocupació inicial ha de ser la d’establir unes determinades activitats per tal d’arribar a tenir una ocupació diària i profunda i no acabar amb una veritable preocupació per sentir-nos inutils.
La saviesa del saber viure dels grecs incloïa una “perfecció adequada a cada època de la vida” i la saviesa del saber viure en la maduresa inclou: l’aprofitar el temps (el que passa no torna), l’observació, el saber mirar i no només veure, el saber escoltar i no només sentir, el saber aconsellar, la tranquilitat, el silenci, la serenor, la calma…

1 comentari:

  1. Annamaria i Ramon,
    Amb la vostra experiència i saviesa podeu ajudar-nos a tots els que som avis. Endavant!

    ResponSuprimeix