esperit de servei

Als avis ens va molt bé tenir les idees clares sobre la tasca educativa per tal de recordar als nostres fills alguns aspectes cabdals que han de fonamentar la formació de les persones. En el procés educatiu hi ha dues etapes ben definides: la infància i la joventut. En la primera s’han de crear hàbits, aprendre a fer coses i repetir-les; en la segona s’ha de desenvolupar la responsabilitat personal i un dels seus aspectes és l’esperit de servei: olvidar-me de mi mateix i aprendre a servir els demés.

En l’etapa juvenil comencen a aperèixer els ideals, aquelles idees per les quals el jovent s’entusiasma i lluita quan veu el costat noble de la vida i així es creuen capaços de ser generosos, valents, nobles, arriscats… Ens hem d’apoiar en aquests aspectes positius per animar-los a seguir lluitant.

Ens podria semblar que la lluita per aquests ideals és un aspecte per a nois i noies més grandets, que no està de moda, que poca gent es preocupa dels demés i que molts joves, per damunt de tot:

·         només pensen en passar-s’ho bé, sense més preocupacions

·         estan aburgesats, aburrits, incapaços de fer res per als altres

·         són estudiants que no estudien i que només pensen en l’èxit personal

·         són gent que “passa” de tot, que no fan res

·         que valoren les persones pel que tenen, no pel que són

·         que identifiquen bo amb fàcil i dolent amb costós

·         que només volen fer allò que els ve de gust…

Les causes d’aquesta situació són múltiples, però no podem donar la culpa a la “societat” i quedar-nos tan amples. Si algun dels nostres néts presenta algun d’aquests símptomes, si no respon a les exigències que comporten els ideals, val la pena que comencem a posar-hi remei i descobrir quines de les actuacions que han vist a casa els pot haver induït cap a una d’aquestes inclinacions.

Educar és sempre un conjunt d’accions positives i per tant hem de cercar millor manera –amb comprensió, amb afecte, amb realisme– per tal que es deixin ajudar. Realisme que tanta falta fa en l’etapa juvenil ja que, si no, davant la falta d’èxit o d’un fracàs, aviat arriba el desànim ja sigui per no haver aconseguit els ideals, per tenir objectius de baixa qualitat o per manca d’una jerarquia de valors.

Caldrà mirar de quina manera els podem ajudar per tal que siguin millors com a persones ja que la veritable realització de la persona passa per allò que té d’específic l’home: l’enteniment i la voluntat per tal de saber servir millor els demés. Aquesta és la paraula clau: servir, el veritable objectiu de tots els ideals nobles que han d’empenyer la nostra vida i la dels nois i noies que van pujant rera nostre.

El nostre exemple, comprensió i afecte els durà a decidir-se a viure la responsabilitat personal i, concretament, l’esperit de servei. “Per servir, servir”, diu un autor actual jugant amb el doble sentit de ser útil i servir els demés. La major part del jovent que té problemes personals, els té per l’egoïsme de pensar en ells mateixos. Qui es dóna als demés sense esperar que li ho agraeixin assoleix la felicitat.

Aprendre a servir ni es fa d’avui a demà ni l’esperit de servei pot quedar reclòs en un petit racó de casa nostra. L’esperit de servei l’hem de practicar en totes les relacions de la nostra vida: en la família, en el matrimoni, en el treball, en l’estudi, ajudant els amics, en les relacions socials,… i els hem de donar exemple per tal que fills i néts s’hi emmirallin. Tota la vida ha de ser servei amb lleialtat, sense condicions, sense viure per a nosaltres mateixos, sinó al servei dels demés. Molts dels dèficits d’aquest esperit de servei prové de la falta d’exemplaritat dels propis pares, dels companys que els envolten i de la mala imatge de molta gent pública.

Si aconseguim que els nostres fills parlin amb els nostres néts de tal manera que els sàpiguen inpirar confiança, que siguin comprensius, que tinguin converses tranquil·les, que s’interessin per les seves coses com si fossin pròpies, que vegin que tots sabem deixar estar coses nostres per estar per ells… sl els hi dediquen temps per parlar de tot, els fills entendran, de veritat, com es viu el veritable esperit de servei.