En força cases de moltes famílies d’avui es podria posar, al llindar de la porta, un rètol amb aquestes paraules:
Els avis ni en sabem prou ni tenim totes les dades a la
mà que ens permetin fer cap mena de judici. L’única cosa que pretenem és retre
un homenatge a les iaies i als avis que, oblidant-se de sí mateixos, fan un
reguitzell d’esforços per ajudar i sostenir les famílies d’alguns dels seus
fills en tot allò que necessiten i fins on ells poden.
Fora bo que tots els estaments de la nostra societat
fossin conscients de com hauríem d’agrair, a tots aquests avis, d’una manera
solemne i manifesta, tot el seguit de serveis que fan als de casa seva.
Els avis –i, sobretot, les iaies– al marge de lleis i
normes de tipus socio-polític, duen a terme, des de sempre, una tasca de suport
a la família, que ara, cojunturalment, adquireix una importància cabdal. ¿Com
s’ho farien molts fills si no tinguessin al darrera els seus pares…? ¿Què
menjarien força néts si la iaia no tingués la previsió de tenir sempre a punt
–ben guardades al rebost o al frigorífic– aquelles coses que sap que els hi
agraden…? ¿Com s’ho manegarien molt matrimonis sense aquest suport dels avis…? La
Felisa –una iaia que conec molt bé i que és d’aquestes que estan sempre a
l’aguait– pensa, i em sembla que té força raó, que aquest suport ha evitat i
evita moltes trencadisses...
La societat, al marge del legislador –que és un ens fred
i impersonal malgrat estigui format per persones, pares i avis, també, però que
no s’atura a contemplar els problemes de cada família– hauria de ser conscient
de la necessitat de retre un homenatge d’agraïment a tantes famílies –a tants
avis i a tants pares– per la gran quantitat de serveis que ha rebut, està
rebent i rebrà de tots ells.
Les fotografies són escultures sobre la família al Vigelandpark d'Oslo
* * *
*Variacions sobre un article de Marcel·lí
Bosch al Diari de Terrassa a
la secció Retalls de la vida de cada día
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada