diumenge, 10 de juliol de 2011

estiu i temps lliure de pares i fills

Sabem molt bé que aquest tema toca de ple als pares, però no és menys real que, de retruc, també ens afecta als avis. L’estiu i el temps lliure són dos aspectes de les vacances  que quan estan a punt d’arribar els desitgem amb delit però que moltes vegades, quan s’arriba a la meitat, ja es tenen ganes de tornar a agafar el ritme que marca l’escola.
¿I per què passa això si estem desitjant que arribin? Per la senzilla raó que el temps lliure d’aquest període és exageradament llarg i si no es planifica bé s’acaba aburrint. Si de les 24 hores del dia en treiem 8 per dormir i 2 per menjar en queden 14 que s’han d’organitzar molt bé per tal de no morir en el tedi que pot proporcionar aquest exagerat nombre d’hores lliures que ens proporciona l'estiu per viure l'oci.
L’oci és aquella activitat no remunerada que es realitza durant el temps lliure per descansar del treball i que no és ni de la feina, ni de la casa, ni imprescindible per a la vida (com menjar i dormir) i que pot ser cultural, esportiva o recreativa. No cal arribar al sentit de l’oci que tenien els grecs que era el temps dedicat a reflexionar sobre la vida, l’existència i la política, però sí que, com qualsevol altre activitat, ha de tenir un sentit, ha de ser pensada i s’ha de preveure de quina manera enriquirà la nostra vida i la dels fills, ja que si no es programa pot arribar a ser perillós.
Tampoc podem confondre l’oci, l’esbarjo, amb “l’ociositat”, amb el no fer res, amb el dolce far niente, amb la ganduleria a la que tant fàcilment podem caure a l’estiu. Un eslògan que els avis hauríem de tenir clar i traspassar-lo als fills es el de “fem la guerra a l’oci”, però tenint molt clar que no n’hi ha prou en ocupar el temps de qualsevol manera, es tracta que aquest temps de vacances també sigui educatiu: s’ha de preveure, planificar-lo, establir un horari (flexible però concret)…
Qualsevol activitat concreta –anar a un casal o a una granja-escola; anar de colònies, campaments o activitats d’aventura; fer un esport; fer una estada a l’estranger o un intercanvi internacional per aprendre un idioma; anar a un camp de treball …– no és en sí mateixa educativa, tot depèn de l’orientació que es doni a aquesta activitat i dels objectius que es persegueixin. Si l’únic objectiu és tenir els fills col·locats fora de casa sense saber com estan orientades les activitats, serà fàcil, però si del que es tracta és que aquest temps sigui educatiu, tingui contingut, s’hi ha de posar el cap, s’haurà de saber com estan orientades aquestes activitats.
Al planejar les vacances s’han de tenir en compte diferents aspectes segons les edats dels nois i noies: els resultats acadèmics, les orientacions rebudes de l’escola, el lloc on es va, les activitats que es puguin fer, la necessitat de fer un treball durant l’estiu… I també enfocar-les des d’un punt de vista positiu. Seria absurd que el que s’ha vigilat durant el curs ara s’oblidés i aquests dos mesos puguessin desfer la tasca formativa dels deu mesos anteriors. Massa vegades tota la tasca educativa aconseguida al llarg del curs i els hàbits adquirits es poden perdre per la falta de previsió educativa i d’ocupació del temps lliure de les vacances dels fills. Per tant s’ha d’anar en compte amb l’ambient del lloc d’estiueig tant si és la platja com la muntanya, els llocs de diversió nocturna, els amics… I no caure en la frase fàcil del: “ja se sap…, avui tothom, ho fa… és lo normal…” que amaga una actitud còmode per tal que ens deixin tranquils. Tenim un amic que al preguntar-li, un dia, on era la seva filla ens va contestar: “si sabés on és la meva filla ja no faria vacances!”.
Per tal que el temps dels fills estigui ben planificat caldrà, sobre tot, que estigui ben planificat el temps lliure dels pares i que siguin conscients que, com a pares, no hi ha vacances: no es pot deixar de fer de pare durant les vacances! Per això s’ha de pensar de quina manera cal aprofitar aquesta oportunitat tant favorable per intensificar el tracte amb els fills. Els pares hauran de: parlar més entre ells dos –marit i muller–, parlar de cada fill i filla en concret sabent la problemàtica de cada un, parlar amb cada un dels fills, fer alguna activitat amb algun d’ells…
Els avis sabem molt bé que moltes vegades els pares (els nostres fills) es queixen que no tenen temps per dedicar als fills. Doncs bé, ara els podem recordar que les vacances és una època extraordinària per dedicar més temps als fills, per conviure més amb ells, per fer alguna activitat conjuntament pares i fills i ajudar-los a que ho facin: potser els podrem donar un cop de mà quedant-nos una tarda amb una néta per tal que ells puguin sortir amb una altra filla o fill i xerrar a soles.
Bon estiu i fins el proper curs!

Cap comentari:

Publica un comentari